Tots Sants
festa tradicional catòlica en honor als avantpassats que se celebra l'1 de novembre
Tots Sants (Omnia Sanctorum) és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa celebrada l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre.
 The Forerunners of Christ with Saints and Martyrs de Fra Angelico | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- Ballades per Carnestoltes, batialles per Tots Sants.[1]
- Baralles per Carnestoltes, baralles per Tots Sants.[2]
- De Tots Sants a Nadal, justa una passa de gall.[2]
- De Tots Sants a Sant Andreu, anguiles ens dóna Déu.[3]
- De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja o fred o neu.[2]
- De Tots Sants a Sant Martí, onze dies hi comptí.[4]
- De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí.[2]
- De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir.[3]
- Ditxós mes de Déu, que comença amb Tot Sants i acaba amb Sant Andreu![4]
- El que va a caçar el dia dels morts, no caça res.[2]
- En vindre Tots Sants, penja les gàbies i posa't els guants.[5]
- Entre Tots Sants i Nadal, ni boires ni mestral.[5]
- La bona filanera per Tots Sants comença la vetlla, i la més bona, per Santa Magdalena.[3]
- Les bogeries de Carnestoltes per Tots Sants surten a llum.[1]
- Per Tots Sants, capes i mocadors grans.[2]
- Per Tots-Sants, caçador, aplega els rams.[5]
- Per Tots Sants el fred és al camp, per Sant Martí és pel camí, per Santa Caterina és dintre la cuina.[3]
- Per Tots Sants la neu pels alts, i per Sant Andreu la neu al peu.[3]
- Per Tots Sants, panellets, que a les dones fan fer pets.[6]
- Quan l'octubre fa la fi, Tots-Sants és al dematí.[5]
- Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants.[5]
- Tots Sants lo primer, Sant Andreu lo darrer.[5]
Frases fetes i locucions
modificaIndret on succeeixen coses inversemblants, impossibles.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Amades, 1931.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 4,0 4,1 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Sant». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gibert, 1946.
- ↑ Lleonart i Orri, Assumpta «Toponímia recreativa. Una visió diferent dels noms de lloc de Catalunya» (
PDF). Treballs de la Societat Catalana de Geografia, Núm. 66, (2008), pàg. 123-126.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Gibert, Josep. Girona : petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore. Girona: C. N. Gisbert, 1946.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.