Gall
ocell domèstic, mascle de la gallina
El gall (Gallus gallus) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids, que té el cap adornat amb una cresta carnosa vermella i carúncules vermelles penjants. La femella s'anomena gallina i quan cova els ous, lloca.
 Gall | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Gallus gallus domesticus |
 | |
Citacions
modifica- Abans que canti el gall em negaràs tres vegades.[1]
Evangeli segons Mateu. Mt. 26,75. — Jesús de Natzaret
- Advertència de Jesús a Sant Pere dient que el negarà tres vegades abans de que canti el gall, quan Jesús es trobi pres a Jerusalem.
Dites populars
modifica- A gall que fa renou, li estrenyen el coll.[2]
- A gallina que dorm amb gall, no li diguis polla.[3](Empordà)
- A mig gener, cada gallina al joquer.[4]
- A qui ha treballat, una sardina; a qui ha fet el mandra, una gallina.[2]
- Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall.[2]
- El gall blanc crida a les bruixes.[5]
- El gall petit no canta que no hagi cantat el gros.[2](Men., Urgell)
- Gall aquí, gall allà, la cua queda en la mà.[2]
- Gall que canta amb el sol post, crida la mort.[6]
- Gallina de menestral, cada ploma costa un real.[3](Segarra, Urgell)
- Gallina ganyuda, a son amo ajuda.[3](Men.)
- Gallina petita no pot fer gros ou.[3](Mall.)
- Guineu que dorm, no menja gallina.[2]
- La dona ha d'esser com la formiga, i no com la gallina.[2]
- La gallina blanca, tot ho escampa; la gallina negra, tot ho arreplega.[3]
- Nas de gall, geni de cavall.[7]
- Pollastre de gener, cada ploma val un diner.[2]
- Quan canta un gall a les deu de la nit, es mor l'amo.[5]
- Quan la gallina s'espluga, senyal de pluja.[3]
- Quan les gallines van pels alts, senyal de vent.[5]
- Quan una gallina canta amb veu de gall, s'ha de matar perquè porta malastruga.[5]
- Sa gallina, p'es gall, mai és vella.[3](Men.)
- Sa gallina, si no és de pagès, menja lluç i caga sardina.[7]
- Ses gallines ponen p'es bec.[3]
Per a que les gallines siguin bones ponedores, cal alimentar-les bé.
- Si Sant Pere s'escau bé, cada gall en son galliner.[8]
- Si vols tenir la gallina lluenta, dóna-li l'aigua pudenta.[3]
- Tants a tants, no fugen els soldats per les gallines.[3]
- Un bon gall no és pas mai gras.[2](Ross.)
- Val més pardal en mà que gallina volar.[3](Alguer)
Dites relacionades amb l'alimentació
modifica- Brou de gallina els morts ressuscita.[7]
- Brou de gallina torna la vida.[2]
- El barb, la truita i el gall, menjar de maig.[7]
- El caldo de gallina resta set anys dins del ventre.[7]
- Gallina i moltó, olla de festa major.[9]
- La gallina no ha post l'ou, i ja té l'oli a la paella.[4]
- Més val pa eixut amb amor, que gallines amb temor.[3]
- (var.) Més val pa eixut amb amor, que gallines amb rancor.[3]
- (var.) Més val pa eixut amb amor, que gallines amb remor.[3]
- Precaució i brou de gallina estalvia medecina.[7]
- Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall.[2]
- Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no.[7]
- Val més cebes amb amor que gallines amb dolor.[2]
- Val més gallina que sardina.[3](Empordà)
Dites relacionades amb el santoral
modifica- Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta.[9]
- Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa li'n darem un tall.[9]
- Benvingut sia el gall, encara que sia passat Nadal.[9]
- Capó de vuit mesos, menjar de rei.[5]
- Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal.[7]
- El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.[9]
- De Sant Tomàs a Nadal, just un pas (o una passa) de gall.[7]
- (var.) De Sant Tomàs a Nadal, just un passa de gall.[7]
- Pel febrer, crits de lloca i bons cants al galliner.[10]
- Per la Candelera la gallina pon a l'era.[9]
- Per la Candelera, la gallina queda sens ouera.[9]
- Per la Candelera ponen la primera gallina i la darrera.[9]
- Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també.[9]
- Per Nadal, la gallina al gavadal.[11]
- Per Nadal, ric i pobre menja gall.[9]
- Per Pasqua para be, per Sant Tomàs para porc i per Nadal para gall.[12]
- Per Santa Caterina, ven la gallina, i per Sant Esteve que torni a ésser teva.[7]
- Polles agostines, per Nadal són gallines.[5]
Cançons populars
modifica- Sa gallina blanca / tot ho escampa; / sa gallina negra / tot ho arreplega; / es corb, / en tocar-lo, fa es mort; / an es camí de Ciutat / ses formigues l'han roegat; / n'han fet una fossa / d'una canya grossa; / n'han fet un capçal / d'un aumut i mig de sal; / sa figa secaiona, / si no cau avui caurà demà; / si no cau demà, s'altre; / sa més forta; / (en dir això donen empenta forta a l'engronsadora); sa mitjancera; / sa de no-res; / a baix és.[3]
Embarbussaments
modifica- Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills / xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat / xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien / estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics[13]
Frases fetes i locucions
modificaAnar amb el coll tort.
- Cantar de gall.[2]
- Més prompte que canta un gall.[2](val.)
- No cantar-ne gall ni gallina.[2]
- (var.) No cantar-ne galls ni gallines.[2]
- Posar-se com un gall.[2]
- Pujar més el farciment que el gall.[2]
- Valer més el farciment que el gall.[14]
Endevinalles
modifica- Endevina endevinalla,
quin és l'ocell que pon en palla?[15]
Referències
modifica- ↑ «Evangeli segons Sant Mateu». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 1490139474].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gall». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gallina». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Amades, 1982.
- ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 Amades, 1982, Vol. I.
- ↑ Amades, 1982, p. 661.
- ↑ Amades, 1931, p. 237-240.
- ↑ Gelabert i Fiet, 1973.
- ↑ Quan dic, 1993.
- ↑ Sugranyes, 1999.
- ↑ Briz i Fernández, Francesc Pelagi. Endevinallas populars catalanas (en català antic). Barcelona: Llibreria d'Edualt Puig - Llibreria d'Alvar Verdaguer, 1882.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. IV. Estiu. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 9788434536739.
- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Quan dic, dic, dic: recull d'embarbussaments (en català). Barcelona: Salvatella, 1993. ISBN 8472107396.
- Sugranyes, Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla (en català). Valls: Cossetània, 1999 (El Tinter ; 13). ISBN 8489890471.