[go: up one dir, main page]

Pastor

persona que s'encarrega de cuidar el ramat
(S'ha redirigit des de: Pastors)

Un pastor és una persona que mena bestiar a pasturar.

Pastor
Schäferpaar mit Herde (1902)
de Cornelis van Leemputten
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • És propi d'un bon pastor esquilar el seu ramat, però no d'escorxar-lo.[1]
(en llatí) Boni pastoris esse tondere pecus, non deglubere.
  Vides dels dotze cèsars. Tiberi. Calígula (De Vitis Caesarum. Tiberius. Caligula). — Claudi Neró Tiberi
Resposta de Tiberi a una petició d'augmentar els impostos a les províncies

Dites populars

modifica
Shepherd and Sheep d'Anton Mauve (1880) 
L'ovella del pastor mai mor.
  • A la fira del bestiar, hi ha el pastor i el rabadà.[2]
  • Ahir pastor, i avui senyor.[3]
  • Boira a la muntanya, pastor a la cabanya.[4]
  • Capellà i moltó, van guiats de bon pastor.[2]
  • El bon pastor, ton les ovelles i no les escorxa.[2]
  • El pastor no es deu tornar com ses ovelles.[2]
  • El qui guarda el bestiar no és el pastor, és el ca.[2]
  • L'ovella del pastor mai mor.[3]
  • L'ovella, lluny del pastor.[2]
  • Març, marçot, mata a l'ovella i el borregot i el pastor si pot.[5]
  • Ovella sense pastor, el llop se la menja.[3]
  • Pastors i bovers, cantant i xiulant guanyen la setmanada.[3]
  • Pluja menuda enganya pastors; quan ve el vespre, els ha mullats tots.[3]
  • Quan l'arc de Sant Martí surt el matí, el pastor se'n pot entornar a dormir; però quan surt el tardí, cap a pastorí.[6]
  • Qui és pastor, que munyi.[3]

Dites del santoral català

modifica
(var.) Per Nadal, el bon pastor va a adorar amb el sarró.[9]
  • Per Nadal els pastors tenen quatre potes.[9]
  • Per Nadal, Nostre Senyor fa de pastor.[9]
  • Sant Miquel gloriós porta la lloga dels pastors.[8]

Endevinalles

modifica
  • —Benvingut, senyor,
    amb el seu pelindengui;
    ben arribat, senyor
    amb això que li penja.
    — Vol deixar entrar el meu pelut
    al seu esgarapat?
    Pot entrar, que prou esgarrapat està.[10]
pastor, ramat i rostoll
  • Dos peluts i un pelat;
    fica i treu i no és pecat.[11]
un que llaura amb un parei
  • Déu la guard, Madama Tirapeu.
    — Déu el guard, senyor, amb allò que li penja.
    — Voldríeu deixar entrar el meu pelut
    en el vostre defendut?[10]
pastora que fila, cavaller amb la seva espasa, cavall i camp
  • El pastor, quan es pon el sol, on duu el sarró?[10]
A l'ombra
  • Què és el que veu el pastor de la muntanya i que no pot veure el rei d'Espanya?[10]
(var.) ¿Què és allò que un pastor veu a la muntanya i no ho pot veure el rei d'Espanya?[12]
un altre com ell / un igual seu
  • Un pastor en la muntanya
    veu el que no veu el Rei d'Espanya,
    ni el Sant Papa en sa cadira,
    ni Déu, per ser Déu, ho veu
    ni ho vorà en tota sa vida.[13]
un pastor veu un altre pastor

Frases fetes i locucions

modifica
Frase feta  Anar en filera.
Frase feta  Confiar persones o coses a algú que n'és enemic o que procurarà perjudicar-les (Empordà).
  • «Me'n dubto», que deia el llop quan el volien fer pastor.[15]
Frase feta  Expressió per indicar incredulitat d'allò que s'acaba de dir.

Referències

modifica
  1. Suetoni. Vides dels Dotze Cèsars. Volum III. Tiberi. Calígula. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1967. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Amades, 1932, p. 223-240.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pastor». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  5. Amades, 1931, p. 81-83.
  6. Amades i Gelats, 1938, p. 8-10.
  7. 7,0 7,1 Parés i Puntas, 1999.
  8. 8,0 8,1 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
  9. 9,0 9,1 9,2 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Barcelona: Salvat, 1950, p. 110-203. 
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Amades, 1982.
  11. Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
  12. Serra i Boldú, 1922.
  13. Martí i Adell, 1991.
  14. Torras i Corbella, Albert. Dites i personatges populars de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Barcelona: Comissió Festes Casa Gran, 2010. 
  15. 15,0 15,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «llop». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia

modifica
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931. 
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles). 
  • Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932. 
  • Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan"). 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
  • Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).