Bestiar
conjunt d'animals domesticats, criats per aprofitar-ne la carn o derivats
El bestiar és el conjunt d'animals domèstics que pasturen aplegats, o conjunt dels d'una explotació ramadera, criats per a l'obtenció de productes o de serveis.
The way to market d'Auguste-François Bonheur | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Dites populars
modifica- A la fira del bestiar, hi ha el pastor i el rabadà.[1]
- Amb bestiar jove no hi ha pèrdua mai.[2]
- Bestiar acorralat tufeja aviat.[1]
- Bestiar aplegadís, tot són coces i mossegades.[2]
- Bestiar de molts, el llop se'l menja.[2]
- Bestiar de molts, menja de llops.[1]
- Bestiar jove, carregat de jocs.[2]
- Bestiar que menja terra, si no el mates se l'enterra.[1]
- Bestiar tendre, deixeu que pasturi.[1]
- El bestiar acorralat, el comprador sempre el sap.[1]
- El bestiar es tracta a fira, com la dona que és pubilla.[1]
- El qui guarda el bestiar no és el pastor, és el ca.[1]
- Es bestiar va alegre; aviat plourà.[2]
- La falsa primavera enganya el bestiar.[1]
- Més pugen les esquelles que el bestiar.[3]
- Quan allò accessori costa més que allò principal.
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Bestiar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gomis y Mestre, 1910, p. 90.
Bibliografia
modifica- Gomis y Mestre, Cels. Zoologia Popular Catalana. Modismes, aforismes, creencies, supersticions, etc., etc. que sobre'ls animals hi ha a Catalunya, ab gran nombre de confrontacions per Cels Gomis (en català antic). Barcelona: L'Avenç, 1910 (Biblioteca Folk-lórica del Centre Excursionista de Catalunya).