Cadernera
espècie d'ocell
La cadernera, cagarnera o cardina (Carduelis carduelis) és un ocell de la família dels fringíl·lids, petit d'uns 12 centímetres de llargada, amb plomatge molt viu de color castany clar, la cara amb una taca vermella, blancs els costats del cap, negra la nuca, les ales negres amb una banda groga i cua negra amb taques blanques. És molt apreciat pel seu cant.
 Cadernera | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Carduelis carduelis |
| Distribució | |
 | |
|
Carduelis carduelis carduelis 1 estiu 2 tot l'any Carduelis carduelis caniceps 3 estiu 4 tot l'any | |
 | |
Dites populars
modifica- Cardeneres en la lloma, verderols en el panser, les perdius en l'estepar, teuladins en el carrer.[1]
- Cadernera i esmolet refilen sempre a pleret.[1]
- De gàbia vella fuig la cadernera.[2]
- El corb no s'aparia mai amb cap cadernera.[3]
- (var.) Mai van junts corbs i caderneres.[2]
- (var.) Mai s'aplega un corb amb una cadernera.[4](Mall.)
- El pescador de canya i el caçador de cardina és tard quan dina.[1]
- En Terrateig cagarneres, en Montitxelvo els reiets, en Aielo els gafarrons, en Rugat els paixarells i en Beniatjar les gralles en l'alt del Benicadell.[5]
- En Terrateig, cagarneres, gralles en Beniatjar, en Quatretonda cuquellos, i paixarells en Rugat.[6]
- Ni el pescador de canya ni el caçador de cardina no compraran mai ni casa ni vinya.[1]
- Per la Candelera es casen els ocells i les caderneres.[7]
- Quatre caderneres, quatre rossinyols i un barret de palla per a tapar.[3]
Frases fetes i locucions
modifica- Agafar una cadernera.[1]
Estar una persona molt prima.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 24 novembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Refranyer d'animals». Ajuntament de Godella. [Consulta: 8 setembre 2018].
- ↑ 3,0 3,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ DD.AA., 1986, p. 89.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 183, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 182, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ Amades, 1950.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 665-701.
- DD.AA. «Educació i cultura». Revista Mallorquina de pedagogia, 5/6, (1986). ISSN: 0212-3169.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.