B.B. King
Riley B. King, més conegut com a B.B. King (Itta Bena, Mississipí, 16 de setembre de 1925 - Las Vegas, Nevada, 14 de maig de 2015),[1] era un famós guitarrista de blues, compositor i productor musical estatunidenc. Segons Edward M. Komara, King «va introduir un sofisticat estil de solos basats en cordes fluides [de guitarra] doblegades i vibratos brillants que influirien pràcticament en tots els guitarristes de blues elèctric que el van seguir».[2][3] King va tenir una gran influència en l'aspecte musical i social sobre el cantant Elvis Presley havent-se conegut i desenvolupat una amistat als pubs de Beale Street a Memphis a principis dels anys 50.[4][5] Era conegut per anomenar les seves guitarres "Lucille"; fins i tot va compondre una cançó amb aquest títol fent referència a la manera en què la seva guitarra va canviar la seva vida.
L'any 2003 la revista Rolling Stone el va considerar el tercer millor guitarrista de tots el temps i AllMusic com "el guitarrista elèctric més important de l'última meitat del segle xx".[3].
King va ser inclòs al Rock and Roll Hall of Fame l'any 1987, i és un dels músics de blues més influents de tots els temps, guanyant-se l'àlies d'"El rei del blues", i es considera un dels "tres reis de la guitarra blues" (juntament amb Albert King i Freddie King, cap dels quals està relacionat).[6][7][8] King va actuar incansablement al llarg de la seva carrera musical, fent una mitjana de més de 200 concerts per any fins a la dècada de 1970.[9] Només el 1956, va va aparèixer a 342 espectacles.[10]
Discografia
- King of the Blues (1960)
- My Kind of Blues (1960)
- Live at the Regal (Live, 1965)
- Lucille (1968)
- Live and Well (1969)
- Completely Well (1969)
- Indianola Mississippi Seeds (1970)
- B.B. King In London (1971)
- Live in Cook County Jail (1971)
- Lucille Talks Back (1975)
- Midnight Believer (1978)
- Live "Now Appearing" at Ole Miss (1980)
- There Must Be a Better World Somewhere (1981)
- Love Me Tender (1982)
- Why I Sing the Blues (1983)
- B.B. King and Sons Live (Live, 1990)
- Live at San Quentin (1991)
- Live at the Apollo (Live, 1991)
- There is Always One More Time (1991)
- Deuces Wild (1997)
- Riding with the King (2000)
- Reflections (2003)
- The Ultimate Collection (2005)
- B.B. King & Friends: 80 (2005)
Videografia
- The Electric B.B. King - His Best (1960)
- Great Moments with B.B. King (1981)
- The King of the Blues: 1989 (1988)
- Got My Mojo Working (1989)
- King of the Blues (Box Set, 1992)
- Why I Sing the Blues (1992)
- B.B. King: Live By Request (2003) DVD
- Martin Scorsese Presents the Blues: B.B. King; (2003)
- Ultimate Collection (2005)
Referències
- ↑ «Mor B.B. King, el rei del blues». elperiodico.cat, 15-05-2015 [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ Komara, Edward M. Encyclopedia of the Blues, Routledge, 2006, p. 385.
- ↑ 3,0 3,1 Dahl, Bill. «B.B. King» (en anglès). AllMusic.com. [Consulta: 4 octubre 2022].
- ↑ «The definitive truth about Elvis Presley and racism according to B.B. King | Elvis Interviews» (en anglès). www.elvis.com.au. [Consulta: 4 octubre 2022].
- ↑ Gobello, Marcelo. «Héroes del rock and roll, Elvis Presley». A: Rock en el cielo, nuestros ilustres muertos (en castellà). Distal, 1992, p. 46.
- ↑ Trovato, Steve. «Three Kings of Blues». Hal Leonard.
- ↑ Leonard, Michael. «3 Kings of the Blues». Gibson.
- ↑ «Happy Birthday to "The Velvet Bulldozer" Albert King». WCBS FM. CBS, 25-04-2011.
- ↑ «B.B. King Biography» (en anglès). Rock and Roll Hall of Fame. Arxivat de l'original el 29 abril 2019. [Consulta: 4 octubre 2022].
- ↑ «Blues Guitarist B.B. King Dies at 89». Los Angeles Times, 14-05-2015.
Enllaços externs
- Pàgina oficial de B.B. King (anglès)