Xenacelomorfs
Els xenacelomorfs (Xenacoelomoroha) són un fílum de bilaterals basals que agrupa els xenoturbèl·lids i els acelomorfs. Es tracta d'animals molt petits i simples. Aquesta agrupació va ser suggerida per sinapomorfies morfològiques[1] i confirmada per anàlisi de filogènia molecular, que han situat als xenacelomorfs com a grup germà dels nefrozous.[2]
Xenacoelomorpha | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Xenacoelomorpha Hervé Philippe, Henner Brinkmann, Richard R Copley, Hiroaki Nakano, Maximilian J. Telford, Andreas Wallberg i Leonid Moroz et al., 2011 |
Filogènia
modificaEl clade Xenacoelomorpha, que agrupa Acoelomorpha i el gènere Xenoturbella, va ser reconegut gràcies a estudis moleculars.[2] En un principi, van ser considerats deuteròstoms,[3] però anàlisis més recents del transcriptoma, han arribat a la conclusió que els xenacelomorfs són el grup germà dels nefrozous, un linatge que inclou tan els protostomats com els deuterostomats, esdevenint el clade més basal de bilaterals, segons mostra el cladograma següent:[4][5]
Bilateria |
| ||||||||||||||||||||||||
Taxonomia
modificaFílum Xenacoelomorpha
- Subfílum Acoelomorpha
- Ordre Acoela
- Ordre Nemertodermatida
- Subfílum Xenoturbellida
Referències
modifica- ↑ Lundin, K «The epidermal ciliary rootlets of Xenoturbella bocki (Xenoturbellida) revisited: new support for a possible kinship with the Acoelomorpha (Platyhelminthes)». Zoologica Scripta, 27, 3, 1998, pàg. 263–270. DOI: 10.1111/j.1463-6409.1998.tb00440.x.
- ↑ 2,0 2,1 Hejnol, A.; Obst, M.; Stamatakis, A.; Ott, M.; Rouse, G. W.; Edgecombe, G. D. «Assessing the root of bilaterian animals with scalable phylogenomic methods». Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 276, 1677, 2009, pàg. 4261–4270. DOI: 10.1098/rspb.2009.0896. PMC: 2817096. PMID: 19759036.
- ↑ Philippe, H.; Brinkmann, H.; Copley, R. R.; Moroz, L. L.; Nakano, H.; Poustka, A. J.; Wallberg, A.; Peterson, K. J.; Telford, M. J. «Acoelomorph flatworms are deuterostomes related to Xenoturbella». Nature, 470, 7333, 10-02-2011, pàg. 255–258. Bibcode: 2011Natur.470..255P. DOI: 10.1038/nature09676. PMC: 4025995. PMID: 21307940.
- ↑ Perseke, M.; Hankeln, T.; Weich, B.; Fritzsch, G.; Stadler, P.F.; Israelsson, O.; Bernhard, D.; Schlegel, M. «The mitochondrial DNA of Xenoturbella bocki: genomic architecture and phylogenetic analysis». Theory Biosci, 126, 1, 8-2007, pàg. 35–42. Arxivat de l'original el 2019-04-24. DOI: 10.1007/s12064-007-0007-7. PMID: 18087755 [Consulta: 10 març 2020].
- ↑ Cannon, J.T.; Vellutini, B.C.; Smith, J.; Ronquist, F.; Jondelius, U.; Hejnol, A. «Xenacoelomorpha is the sister group to Nephrozoa». Nature, 530, 7588, 04-02-2016, pàg. 89–93. Bibcode: 2016Natur.530...89C. DOI: 10.1038/nature16520. PMID: 26842059.