Teutberga d'Arle
Teutberga d'Arle (vers 887 - † abans de setembre de 948), dita també Tiberga d'Arle, fou una noble provençal. El seu nom el portava per la seva bestia Teutberga, filla de Bosó el Vell i esposa de Lotari II de Lotaríngia i germana d'Hubert, avi de Teutberga d'Arle.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 887 (Gregorià)  |
| Mort | 948 (60/61 anys) |
| Família | |
| Cònjuge | Guerner de Troyes |
| Fills | Hugues de Vienne, Manassès d'Arle |
| Pares | Teobald d'Arle i Berta de Lotaringia |
| Germans | Hug d'Arle Bosó d'Arle Guiu de Toscana Lambert de Toscana Ermengarda de Toscana |
Era la filla de Teobald d'Arle, comte d'Arle i de Berta de Lotaríngia, filla il·legítima de Lotari II de Lotaríngia;[1] era germana d'Hug d'Arle (vers 882- † 947), comte de Provença i rei d'Itàlia i de Bosó I d'Arles (885- † 936), comte de Provença.
Biografia
modificaEs va casar el 908[2] amb Garnier (o Warnarius) (nascut cap a 885 mort el 6 de desembre 924 combatent als vikings a la batalla de Chalmont[3] entre Milly-la-Forêt i Barbizon; Garnier era comte (o vescomte) de Sens des de vers 895 o 896, i comte de Troyes (923-924)
Va tenir quatre fills:
- Manassès d'Arle (? - † 962), arquebisbe d'Arle (920-962), i després de Milà, pel qual la seva mare és coneguda.[4]
- Teuberga de Sens (909 - després de 962)
- Fromond I comte de Sens (vers 914 - 948/951) comte 936-948/951
- Berta de Sens (915 - ?)
Enllaços externs
modificaNotes
modifica- ↑ la mare d'aquesta no era evidentment Teutberga, una de les esposes de Lotari II, ja que en aquest cas Teobald i Berta haurien estat cosins germans
- ↑ Probablement abans, tenint en compte que el seu fill Manassès fou nomenat arquebisbe d'Arles des de 920; o alternativament Manassès seria fill d'un matrimoni precedent no conegut.
- ↑ Mentre que Roegnvald penetrava a Borgonya, saquejant tot al seu pas, els comtes Garnier de Sens i Manassès de Dijon, amb els bisbes Josselí de Langres i Anseis de Troyes, previnguts potser sota mà pel marquès Hug, havien reunit als seus vassalls. Aquestos senyors van marxar a l'encontre dels normands que es retiraven cap a França del nord, carregats de botí. El xoc va tenir lloc sobre els confins del Gatinais, a Chalmont, el 6 de desembre. La lluita va ser acarnissada. Es tractava per als normands d'assegurar la seva retirada, i els borgonyons estaven decidits a fer-los expiar els estralls que havien fet a les seves terres. Vuit-cents normands es diu que van quedar sobre el lloc. Del costat borgonyó, el comte Garnier, al morir el seu cavall que va caure al seu damunt, va ser capturat i executat.
- ↑ L'esmenta com "matris mee Theotberg" en una donació a Cluny de setembre del 948 en què l'arquebisbe "Manases archiepiscopus Arelatensis" demanava pregar per la seva ànima, el que generalment vol dir que ja havia mort segurament no gaire abans; vegeu a Els comtes de Provence
. Se sap d'altra banda que Manassès era un nebot d'Hug d'Arle el que reforça la relació de fill de Teutberga