Lambert de Toscana
Lambert de Toscana fou comte de Lucca, i marquès de Toscana, fill d'Adalbert II de Toscana i de Berta de Lotaríngia (filla de Lotari II) i germà i successor de Guiu de Toscana a la mort d'aquest el 929 sense fills mascles.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IX  |
| Mort | segle X |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Altres | |
| Títol | Margrave of Tuscany (en)  (929–931) |
| Família | House of Boniface (en) |
| Pares | Adalbert II de Toscana i Berta de Lotaringia |
| Germans | Ermengarda de Toscana Bosó d'Arle Guiu de Toscana Hug d'Arle Teutberga d'Arle |
Guiu s'havia distanciat del seu germanastre Hug d'Arle, potser sota influència de la poderosa senatrix romana Maròzia, i a la mort de Guiu, Hug va investir amb el marquesat a Lambert, que era també el seu germanastre i germà de Guiu. Lambert es va mostrar com un home bel·licós i aviat va incomodar a Hug que el va veure com un possible rival al tron d'Itàlia. D'altra banda Bosó d'Arle, germà d'Hug, li havia demanat el govern de Toscana.
Per vèncer l'oposició romana i papal a la seva coronació, Hug es va voler casar amb la seva rival Maròzia, que en un canvi sorprenent d'aliances (potser per l'ambició d'esdevenir emperadriu) li havia ofert la seva mà i la seguretat de ser coronat pel papa, que era el fill de Maròzia, Joan XI. Hug esperava governar Toscana, Roma, i Itàlia. Al juliol de 931 Joan XI, pel que sembla seguint els dictats de la mare, va enviar el pal·li a Hilduí arquebisbe de Milà, un clar gest d'acostar-se al rei Hug; però la llei canònica impedia casar-se a dos cunyats (a dos germans successivament amb la mateixa dona) i per tant va jurar que la seva mare Berta de Lotaríngia no havia tingut fills amb Adalbert II de Toscana i que Guiu, Lambert i Ermengarda eren per tant d'una altra dona; això deixava en mala posició a Lambert que passava a ser un usurpador i al qual Hug va demanar que no l'anomenés més com germà. Però Lambert va desafiar al seu germanastre en el camp de l'honor i produït l'enfrontament va resultar vencedor. No obstant Hug no es va aturar i encara que els relats varien sembla que el 931, abans del 17 d'octubre, el va deposar i el va fer cegar.[1] El seu fill Joan (conegut com a Joan de Laurino), absent, va ser apartat del poder que legítimament li corresponia i el marquesat de Toscana i les possessions familiars de Lucca foren concedides al seu propi germà carnal Bosó d'Arle.
Notes
modifica- ↑ a l'any següent, el juliol, Hug va anar a Roma i va celebrar el matrimoni amb Marozia, però durant la cerimònia els dos esposos foren enderrocats pel fill de Maròzia, Alberic II i Hug va haver de fugir