Personificació
figura retòrica
La personificació o prosopopeia[1] és una figura retòrica que consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals, etc.[2][3]
Exemples literaris
modificaEscolta, Espanya, -la veu d'un fill
que et parla en llengua –no castellana;
parlo en la llengua –que m'ha donat
la terra aspra:
en aquesta llengua –pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.
Joan Maragall, de l'Oda a Espanya
La gent del pla diu que a posta
de sol el vent s'agenolla
(Blai Bonet. JFP)
Exemples del llenguatge publicitari
modifica| « | Beu-te´m. | » |
| — Anunci de Coca-cola | ||
Referències
modifica- ↑ «prosopopeia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 gener 2018].
- ↑ «Definició de personificació, significat de personificació en català». [Consulta: 11 gener 2018].
- ↑ «personificació | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 gener 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Personificació