Partit Laborista Israelià
El Partit Laborista Israelià (hebreu: מפלגת העבודה הישראלית, Mifléguet ha-Avodà ha-Yisraelit) fou un partit polític d'Israel, actiu entre 1968 i 2024. La seva línia ideològica era sionista i de centreesquerra. Era membre de la Internacional Socialista i observador en el Partit Socialista Europeu. El socialisme sionista, expressat en diferents candidatures al llarg de la història ha estat fonamental per consolidar l'estat d'Israel i és el moviment polític que més anys ha governat fent-ho ininterrompudament de 1948 fins a 1977.[1][2]
(he) מפלגת העבודה הישראלית  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític grup parlamentari | ||||
| Ideologia | socialdemocràcia sionisme socialista solució de dos estats | ||||
| Alineació política | centreesquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 21 gener 1968 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Internacional Socialista Aliança Progressista | ||||
| Membres | 67.000 (2011) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Jair Golan (2024–) | ||||
| Escons a la Kenésset | 4 / 120 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | havoda.org.il | ||||
  
| |||||
Història
modificaLes bases per a la formació del Partit Laborista israelià es van posar poc abans de les eleccions de 1965 quan el Mapai, el principal partit d'esquerra del país va formar una aliança amb Ahdut ha-Avodà. L'aliança va ser un intent del Mapai per a apuntalar els resultats del partit, després d'una escissió de vuit membres de la Kenésset (al voltant d'una cinquena part de la facció Mapai a la Kenésset), dirigit per David Ben-Gurion per a formar un nou partit, Rafi, en protesta pel fracàs del Mapai d'aprovar un canvi al sistema de representació electoral proporcional.
L'aliança, anomenada l'Alineació va obtenir 45 escons a les eleccions, i va ser capaç de formar govern en coalició amb el Partit Nacional Religiós, Mapam, els Liberals Independents, Poalé Agudat Israel, Progrés i Desenvolupament i Cooperació i Germandat. Després de l'esclat de la Guerra dels Sis Dies Rafi i Gahal es van unir a la coalició.
Va passar a l'oposició per primer cop després de les eleccions de 1977, però tornà a governar després de les eleccions de 1984.
El Partit Laborista, soci de la coalició de govern amb Kadima amenaçà amb fer caure el govern si Olmert dimitia després de les investigacions policials sobre presumpta corrupció durant els seus mandats com a ministre i com a alcalde de Jerusalem i va presentar la seva renúncia a Peres el 21 de setembre de 2008.[3] El 23 de setembre de 2008, Peres va demanar a Tzipi Livni, líder del partit Kadima, que formés un nou govern, però no ho va aconseguir i es va haver de convocar eleccions anticipades.[4] A les eleccions legislatives d'Israel de 2009 va obtenir 13 escons i va entrar al govern dins la coalició de partits conservadors creada per Binyamín Netanyahu, però el seu carismàtic líder Ehud Barak va abandonar el partit el gener de 2011 i va crear un nou partit anomenat Independència, amb 4 diputats més, que abandonaren el grup a la Kenésset i entraren al govern, propiciant que el Partit Laborista deixés de donar suport al govern conservador quan el seu grup parlamentari el formaven 8 diputats. A les eleccions de 2013 aconseguiren 15 diputats. A les eleccions anticipades de 2015, els laboristes es presentaren en coalició amb Ha-Tenuà de Tsippi Livni (que ja tenia 6 escons a la Kenésset), sota el nom de Unió Sionista. Encara que encapçalaven la major part dels sondeigs, quedaren segons darrere el Likud, amb 24 esco
El 30 de juny de 2024, sota el lideratge de Yair Golan, el partit va acordar fusionar-se amb el Nou Moviment - Mérets per formar un nou partit, Els Demòcrates.[5] L'acord es va ratificar en una convenció de delegats de Mérets i el Partit Laborista el 12 de juliol de 2024. Segons l'acord, Méretsi Labor continuen com a entitats corporatives i pressupostàries separades, i les seves faccions a la Histadrut, els consells municipals i altres òrgans aliens a la Kenésset no s'unificaran en aquesta fase, però cooperaran.[6]
Líders del partit
modifica
|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Resultats electorals en les eleccions a la Kenésset
modificaAquests són els resultats electorals aconseguits pel Partit Laborista o per les coalicions de les quals formava part. Es mostren els escons aconseguits per la coalició i els que han correspost al partit.
| Elecció | Coalició | Vots | % | Escons coalició | +/– | Escons partit | +/– | Líder | Govern/oposició |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1969 | L'Alineació | 632.135 (#1) | 46,2 | 56 / 120 |
50 / 120 |
- | Golda Meir | Govern | |
| 1973 | L'Alineació | 621.183 (#1) | 39,6 | 51 / 120 |
45 / 120 |
Golda Meir | Govern | ||
| 1977 | L'Alineació | 430,023 (#2) | 24.6 | 32 / 120 |
28 / 120 |
Ximon Peres | Oposició | ||
| 1981 | L'Alineació | 708,536 (#2) | 36.9 | 47 / 120 |
37 / 120 |
Ximon Peres | Oposició | ||
| 1984 | L'Alineació | 724.074 (#1) | 34,9 | 44 / 120 |
32 / 120 |
Ximon Peres | Govern | ||
| 1988 | L'Alineació | 685,363 (#2) | 30.0 | 39 / 120 |
39 / 120 |
▲7 | Ximon Peres | Govern (1988–1990) | |
| Oposició (1990–1992) | |||||||||
| 1992 | - | 906.810 (#1) | 34,7 | - | - | 44 / 120 |
Yitshaq Rabbín | Govern | |
| 1996 | - | 818.741 (#1) | 26,8 | - | - | 34 / 120 |
Ximon Peres | Oposició | |
| 1999 | Un Israel | 670.484 (#1) | 20,3 | 26 / 120 |
- | 23 / 120 |
Ehud Barak | Govern (1999–2002) | |
| Oposició (2002–2003) | |||||||||
| 2003 | Laborista-Meimad | 455.183 (#2) | 14,5 | 19 / 120 |
18 / 120 |
Amram Mitzna | Oposició (2003–2005) | ||
| Govern (2005) | |||||||||
| Oposició (2005–2006) | |||||||||
| 2006 | Laborista-Meimad | 472.366 (#2) | 15,1 | 19 / 120 |
= | 18 / 120 |
= | Amir Peretz | Govern |
| 2009 | - | 334.900 (#4) | 9,9 | - | - | 13 / 120 |
Ehud Barak | Govern (2009–2011) | |
| Oposició (2011–2013) | |||||||||
| 2013 | - | 432.118 (#3) | 11,4 | - | - | 15 / 120 |
Shelly Yachimovich | Oposició | |
| 2015 | Unió Sionista | 786.313 (#2) | 18,7 | 24 / 120 |
18 / 120 |
Isaac Herzog | Oposició | ||
| abril 2019 | - | 190.870 (#6) | 4,43 | - | - | 6 / 120 |
Avi Gabbay | Es repeteixen | |
| setembre 2019 | Laborista-Guéixer | 212.782 (#8) | 4,80 | 6 / 120 |
- | 5 / 120 |
Amir Peretz | Es repeteixen | |
| 2020 | Laborista-Guéixer-Mérets | 267.480 (#6) | 5,83 | 7 / 120 |
3 / 120 |
Amir Peretz | Govern | ||
| 2021 | - | 268.767 (#6) | 6,09 | - | - | 7 / 120 |
Merav Michaeli | Govern | |
| 2022 | - | 175.922 (#10) | 3,69 | - | - | 4 / 120 |
Merav Michaeli | Oposició |
Referències
modifica- ↑ «History & Overview of the Labor Party» (en anglès). Jewish Virtual Library.
- ↑ «Labor Party - parties» (en anglès). The Israel Democracy Institute.
- ↑ «Olmert presenta la carta de dimissió al president israelià Simón Peres». El Punt Avui, 21-09-2008. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ «Q&A: Israel's general election». BBC News, 20-02-2009. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ «El Partit Laborista i Meretz es fusionen i creen el partit Demòcrates - 30 juny 2024». El Punt Avui, 30-06-2024.
- ↑ Shalev, Tal. «With an overwhelming majority, Meretz and Labor approve merge, becoming the Democrats». The Jerusalem Post, 12-07-2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
- ↑ Michaeli Miriam, Merav «'My goal was to get the Labor Party on its feet'» (en anglès). 26-1-2021, Arutz Sheva.