Notícia

Les principals característiques de la notícia a la premsa són les següents:

• Verificabilitat: els fets o successos han de ser objectivables i, per tant, verificables.
• Objectivitat: el periodista no s'ha de veure reflectit en el text. En conseqüència, ni utilitzarem la primera persona del singular, ni emetrem cap opinió o judici de valor. A la notícia no hi ha d'aparèixer qui l'ha redactat; només s'endevinarà que té un autor perquè s'hi dona una selecció de la realitat, de manera que el periodista escull els elements que li semblen més interessants o rellevants.
• Claredat: els fets han de ser exposats de forma ordenada i lògica.
• Ordre lògic de l'oració: les oracions, sobretot en textos orals, s'han de tendir a escriure seguint l'ordre sintàctic primari → subjecte + verb + complements (CD+CI+CC).
• Lògica verbal: Els temps verbals utilitzats han de ser constants per a cada complement circumstancial de temps:

• Brevetat: els fets han de ser presentats breument, sense reiteracions o dades irrellevants.
• Generalitat: la notícia ha de ser d'interès social i no particular.
• Actualitat: no és notícia el que no és nou. Això fa que a vegades se sacrifiquin temes de fons o de gran abast per la novetat d'altres esdeveniments. Aquesta realitat constitueix una de les principals crítiques que es fan al periodisme d'actualitat.
• Interès humà: la notícia ha de connectar amb els interessos del públic del mitjà o saber generar-los, per això la tendència ideològica i de selecció de temes de cada mitjà condiciona el tipus de notícies que hi apareixen, amb una certa tendència a privilegiar les notícies negatives o de successos per l'alt impacte emocional que susciten.
• Proximitat: els successos explicats susciten més interès si són propers al receptor.
• Prominència: la notícia suscita més interès si les persones involucrades són importants i conegudes per la comunitat receptora.
• Repercussió: si es tracta d'un tema amb repercussions a la vida real de les persones, n'augmenta la rellevància.
• Oportunitat: com més ràpid es doni a conèixer un fet noticiable, més valor té.
• Desenllaç: algunes notícies, sobretot si no són puntuals, mantenen l'interès del públic a mesura que va succeint la història, tot esperant el desenllaç que pot resultar sorprenent.
• Tema: les notícies relacionades amb certs àmbits resulten atractives en si mateixes, per exemple, els avanços científics.
• Servei: una notícia es pot percebre com a tal en funció del servei que presti i que ajudi a prendre decisions.

 

La notícia consisteix a passar a un discurs o text uns fets, per tant, està subjecta a convencions de gènere i estil. Té les següents parts principals:

• Titular: format per un títol breu i a vegades un subtítol que el complementa. De vegades, hi ha també l'avanttítol, La funció del titular és atreure l'atenció del lector o oient.
• Subtítol: Matisa o desenvolupa el títol.
• Entrada o entradeta (en anglès: lead): és el primer paràgraf de la notícia en periodisme escrit i sovint radiofònic. Serveix com a resum, ja que generalment proporciona la informació bàsica que respon a les preguntes qui, què, com, quan, on i per què. En televisió el més semblant és l'entradeta del presentador, però en el vídeo no és possible encabir totes les respostes en les seqüències inicials.
• Cos: exposa de manera ordenada, i mitjançant els diversos paràgrafs, el contingut de la notícia que ja s'ha exposat de forma resumida en l'entrada. Al començament sempre hi ha els fets més importants i cap al final els menys importants. En periodisme escrit, d'aquesta estructura se'n diu «piràmide invertida».

El primer ús documentat d'un servei de missatgeria organitzat per a la difusió dels documents escrits es troba a Egipte, on els faraons van utilitzar missatgers per difondre els seus decrets arreu del territori (2400 aC).^[5] Aquesta pràctica podria tenir les seves arrels en un servei més antic de missatgeria oral i podria haver estat construïda sobre una infraestructura preexistent.

A l'antiga Roma Juli Cèsar va donar a conèixer l'Acta Diurna, uns butlletins governamentals gravats en metall o pedra i col·locats a llocs públics.

A la Xina van circular entre els funcionaris judicials de la darrera dinastia Han (segles ii i iii) una mena de fulls de notícies governamentals, anomenats tipao. Entre 713 i 734, la dinastia Tang va publicar notícies governamentals a través del Kaiyuan Za Bao, escrit a mà sobre seda i llegit per funcionaris del govern. El 1582 es va produir la primera referència a un full de notícies privat publicat a Pequín, durant els darrers anys de la dinastia Ming.^[6]

L'augment de la interacció transfronterera europea durant l'edat moderna va provocar una creixent necessitat d'informació que va ser coberta per uns breus fulls de notícies escrites a mà. El 1556 el govern de Venècia va publicar per primera vegada Notizie scritte, de publicació mensual. Aquests avvisi eren escrits a mà i s'utilitzen per transmetre informació de caràcter polític, militar i econòmic de forma ràpida i eficient a les ciutats italianes durant els segles xvii i xviii. Tot i que compartien algunes característiques amb els diaris, encara que en general no es consideren plenament diaris.^[7] A causa de la baixa taxa d'alfabetització, les notícies eren de vegades difosos per pregoners. Abans de la invenció dels diaris als inicis del segle xvii, a alguns imperis centralitzats ja es van distribuir certs butlletins oficials governamentals i els edictes.

Relation aller Fürnemmen und gedenckwürdigen Historien (Johann Carolus, 1605) és considerat el primer diari de la història per la World Association of Newspapers.^[8] L'agència de notícies més antiga és l'Agence France-Presse (AFP),^[9] fundada el 1835 pel traductor i agent de publicitat parisenc Charles-Louis Havas.

Durant el segle xx les notícies de la premsa havien de ser transmeses a la redacció a través de telefonia mòbil o portades per un reporter. Tot seguit s'iniciava el procés de redacció i transmissió, a través de serveis de cable, i l'edició i configuració, juntament amb altres notícies d'una edició específica. A principis del segle xxi el terme «notícia d'última hora» (en anglès: breaking news) ha esdevingut un dels mots més utilitzats pels serveis de radiodifusió de notícies per cable d'arreu del món, que emeten en directe les vint-i-quatre hores del dia utilitzant tecnologia per satèl·lit per informar dels esdeveniments d'actualitat tan bon punt es produeix la notícia. A través de la ràdio, la televisió, telefonia mòbil i internet, els esdeveniments acabats d'alimentar de forma instantània arriben a ser de coneixement general al cap d'unes hores o dies.

 

Una notícia d'última hora (en anglès: breaking news) és una notícia que s'està esdevenint en el moment de la seva difusió i pel qual els periodistes irrompen la programació habitual o les notícies d'actualitat per tal d'informar-ne. També es fa servir per designar la història més important del moment o una notícia que s'està cobrint en directe.^[10][11]

S'ha reconegut que el patrocini ha influenciat històricament diverses històries de notícies.^[12][13][14] La història d'això va rebre especial atenció d'ençà de l'estrena de la pel·lícula Anchorman 2.^[12][13][14] Un exemple recent n'és el fet que Facebook ha invertit molts diners en fonts de notícies en temps de compra en mitjans de comunicació locals.^[15][16] El periodista de TechCrunch Josh Continue va arribar a afirmar el febrer de 2018 que l'empresa «havia robat el negoci de les notícies» i que utilitzava el patrocini per fer que molts editors de notícies fossin els seus «escriptors fantasma.»^[15] El gener de 2019, el fundador de l'empresa, Mark Zuckerberg, va anunciar que invertiria 300 milions de dòlars en compres de notícies locals durant un període de 3 anys.^[16][17]

• Stephens, Mitchell. A History of News (en anglès). Tercera edició. Nova York: Oxford University Press, 2007. ISBN 0195189914. 

• Gènere periodístic

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Notícia