Marícoles
Els marícoles (Maricola) constitueixen un subordre de triclàdides que habiten principalment l'aigua salada. Tanmateix, es coneixen casos de marícoles que habiten aigües dolces o salobres.[2]
Maricola  | |
|---|---|
 Sabussowia ronaldi | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Platyhelminthes |
| Ordre | Tricladida |
| Subordre | Maricola Paul Hallez, 1892 |
| Superfamílies[1] | |
Taxonomia i Filogènia
modificaHistòria
modificaEl grup dels Maricola fou proposat per primera vegada l'any 1892 per Hallez, que en va reconèixer tres famílies: Otoplanida, Procerodida i Bdellourida.[3] Dos anys més tard, el 1984, Hallez va canviar de nom aquestes famílies a Otoplanidae, Procerodidae i Bdellouridae.[4] L'any 1906 Böhmig va classificar els Maricola en dues famílies i cinc subfamílies: Procerodidae (Euprocerodinae, Cercyrinae, Micropharynginae) i Bdellouridae (Uteriporinae, Eubdellourinae). L'any 1909 Wilhelmi va redactar un monogràfic del grup en el que constaven cinc famílies: Procerodidae, Uteriporidae, Cercyridae, Bdellouridae, Micropharyngidae).[5] Von Graff va fer servir la mateixa classificació l'any 1916.[6] Finalment, l'any 1989 Ronald Sluys va reconèixer les sis famílies actuals basant-se en anàlisis filogenètiques de tot el grup.[7]
Classificació
modificaClassificació taxonòmica dels marícoles segons Sluys et al. 2009:
- Ordre Tricladida
- Subordre Maricola
- Superfamília Cercyroidea
- Família Centrovarioplanidae
- Família Cercyridae
- Família Meixnerididae
- Superfamília Bdellouroidea
- Família Uteriporidae
- Família Bdellouridae
- Superfamília Procerodoidea
- Família Procerodidae
- Superfamília Cercyroidea
- Subordre Maricola
Filogènia
modificaArbre filogenètic dels triclàdides segons Sluys i col·laboradors (2009):[1]
| Tricladida |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
S'ha realitzat un únic estudi filogenètic de diversos gèneres de marícola basant-se en dades moleculars:[8]
| Maricola |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Sluys, R.; Kawakatsu, M.; Riutort, M.; Baguñà, J. «A new higher classification of planarian flatworms (Platyhelminthes, Tricladida)» (en anglès). Journal of Natural History, 43, 29-30, 2009, pàg. 1763-1777. DOI: 10.1080/00222930902741669.
- ↑ Ball, I. R. 1974. La Faune Terrestre de l'Ile de Saint Hélène: Turbellaria Tricladida. Ann. Mus. Roy. Afr. Centrale, in 8. Zool.
- ↑ Hallez, P. 1892. Catalogue des Turbellariés (Rhabdocoelides, Triclades et Dendrocoelides) du Nord de la France & de la Cote Boulonnaise. Rev Biol Nord Fra. 4:301-326; 338-350; 425-456.
- ↑ Hallez, P. 1894. Catalogue des Rhabdocoelides, Triclades & Polyclades du Nord de la France. 2nd ed. Lille (France): L. Daniel. 239 p. + 2 pls.
- ↑ Wilhelmi J. 1909. Triclade. Fauna und Flora des Golfes von Neapal 32. Berlin (Germany): R. Friedländer und Sohn. I-XII+405 pp.
- ↑ Von Graff L. 1912-17. Tricladida. In: Bronn HG, editor. Klassen und Ordnungen des Tier-Reichs, Bd. IV Vermes, Abt. IC: Turbellaria, II Abt.: Tricladida. Leipzig (Germany): C. F. Winter. p. 2601-3369 + 34 pls.
- ↑ Sluys, R. A monograph of the marine triclads. Rotterdam and Brookfield: A.A. Balkema. XII + 463 p.
- ↑ CHARBAGI-BARBIROU, K., ALVAREZ-PRESAS, M., VILA, M., GAMMOUDI, M., TEKAYA, S., & RIUTORT, M. (2011). Marine triclads (Platyhelminthes, Tricladida, Maricola), a preliminary molecular approach to their phylogeny. Cahiers de biologie marine, 52(3), 303–311. Ed. de la station biologique. Retrieved from http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=24303871 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.