Leuce
Leuce (en grec antic Λευκή, "la Blanca"), és, a la mitologia grega, la més bella de les nimfes, filla d'Oceà i de Tetis. Hades, que n'estava enamorat, la va raptar i se la va endur al món subterrani. Però com que Leuce no era immortal, en arribar la seva hora va morir. Hades, per buscar consol en la seva mort i fer-la eterna, la va transformar en un àlber, que creixia als Camps Elisis. D'aquest arbre, Hèracles en va collir la corona que es va cenyir quan tornà dels Inferns. Servi explica que les fulles de l'àlber tenen dues cares, un de blanca i l'altre de fosca, que representen la dualitat dels treballs d'Hèracles, al món i a l'inframón.[1][2]
Tipus | nimfa grega |
---|---|
Dades | |
Gènere | femení |
Família | |
Parella | Hades |
Pare | Ocèan |
Leuce és també el nom de l'illa de les Serps o illa Blanca, situada a la desembocadura del Danubi. Aquil·les, hi va ser enterrat per la seva mare Tetis després d'haver barreja els seus ossos amb els de Pàtrocle. Envoltat d'uns quants herois que havien ressuscitat amb ells, hi duia una vida de festes i combats casat amb Helena (o també amb Ifigènia o Medea).[3]
Referències
modifica- ↑ Servi. Comentaris a l'Ègloga VII, 61
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 320. ISBN 9788496061972.
- ↑ Apol·lodor. Biblioteca, "Epítome", 5, 5