Larsa

Segons la llista de reis sumeris, la ciutat va tenir l'hegemonia temporal al començament de la civilització sumèria, amb un mític rei, Ensipazianna (En-Sipad-Zid-Ana), que hauria governat 28.000 anys. L'hegemonia la va perdre a mans de Sippar. Després, ja no va destacar més i va seguir la història general de les ciutats estat sumèries amb les successives hegemonies. El 2350 aC, va passar a mans de Lugalzagesi d'Umma. Després, cap al 2330 aC, de Sargon I d'Akkad. Cap al 2220 aC, va ser independent fins al 2130 aC, en què va passar a Gudea de Lagash.

Més tard, va passar a Ur cap al 2100 aC, però el 2025 aC se'n va independitzar per mitjà d'un amorita (o amorreu) anomenat Naplanum, al qual, cap al 2005 aC, va succeir Emisum i després, el 1977 aC, Samium. El 1925 aC, va conquerir Ur, Uruk i Eridu, que pertanyien a Isin. El 1916 aC, va fer una expedició a Anshan i Elam. El 1898 aC, trobem Isin i Larsa en plena guerra, i les victòries de Larsa allunyen d'Isin els seus vassalls. El 1895 aC, Isin reconquerí Ur. El 1875 aC, Larsa ja tenia l'hegemonia i Isin havia quedat reduït a la ciutat i el seu propi territori, i Nippur. El 1867 aC, Larsa va conquerir Nippur, una de les últimes ciutats que encara obeïa Isin, però no va poder conservar-la. El 1838 aC, altra vegada va conquerir Nippur però Isin la va recuperar. El 1835 aC, mentre l'exèrcit estava ocupat atacant (i ocupant) Nippur, va ser conquerida efímerament per Kazallu. Poc després, el cap amorita Kudurmabug, senyor de Yamutbal, ocupà Larsa, expulsà la guarnició de Kazallu i proclamà rei el seu propi fill Waradish (1834 aC). El 1830 aC, Isin va conquerir de nou Nippur, potser per una revolta o per haver estat ocupada per Larsa. El 1828 aC, Larsa va conquerir Nippur i Isin la va recuperar el 1813 aC, però només per un any, car el 1812 aC Larsa la va conquerir per enèsima vegada. El 1802 aC, Isin va ocupar Nippur. El 1793 aC, Rimsin I de Larsa va ocupar Isin i Nippur es va fer independent per uns mesos fins que també fou ocupada. Però la victòria de Larsa no es va prolongar molt de temps. Babilònia es va posar al front d'una coalició amb Elam, Assur (Assíria), els gutis, Eshunna i Malgium (1764 aC), que el 1763 aC va assetjar i rendir Larsa.^[1] Va recuperar la llibertat el 1745 aC, però fou conquerida altra vegada pels babilonis el 1739 aC, que la van mantenir en endavant menys dos períodes de domini assiri (1235 aC a 1227 aC, i 729 aC a 626 aC) i una ocupació elamita breu (cap al 1157 aC al 1156 aC), i en tot aquest temps fou una ciutat menor.

Al final del segle XI aC o potser al principi del segle X aC, s'hi va instaurar el poder d'una tribu aramea (caldea), que va governar els segles següents. El 731 aC, el rei caldeu Nadin o Nadina de Larak va pagar tribut a Teglatfalassar III, que estava assetjant Sapia, capital de Bit Amukkani; el 729 aC, quan va ser conquerida per Assíria, però integrada dins el regne de Babilònia. La dinastia caldea de Bit Dakkuri va agafar el poder a Babilònia el 626 aC i va dominar Larak/Larsa.

Una cronologia alternativa (mitjan) situa aquests reis en les dates següents:^[3]

• Naplanum 2025-2005
• Emisum 2005-1977
• Samium 1977-1942
• Zabaia 1942-1933
• Gungunum 1933-1906
• Abisare 1906-1895
• Samuel 1895-1866
• Nuradad 1866-1850
• Siniddinam 1850-1843
• Sineribam 1843-1840
• Siniqisham 1840-1835
• Silliadad 1835-1834
• Waradish 1834-1823
• Rim-Sin I 1823-1762
• a Babilònia 1762-1745
• Rim-Sin II 1745-1739
• a Babilònia 1739

L'excavació de Larsa cobreix més de 6 km de circumferència. El lloc s'anomena Tell es-Senkereh o Tell al-Sankara, abans simplement Sinkara o Sankara o Senkere (entre al-Samawa i al-Nasiriyya a la liwa d'al-Muthanna), i fou excavat per primer cop el 1850 per William Loftus, durant menys d'un mes però fou prou per a identificar el lloc; el principal treball fou el temple de Shamash, reconstruït per Nabucodonosor II. Es van trobar inscripcions de Burnaburiash I de la dinastia cassita i d'Hammurabi, de la primera dinastia babilònia. El 1903, hi va treballar per poc temps Walter Andrae i el 1905 Edgar James Banks. La població local estava saquejant intensivament les ruïnes en aquell moment. La primera excavació científica es va fer el 1933, amb Andre Parrot, que hi va tornar el 1967. El 1969 i 1970, fou excavada per Jean-Claude Margueron. Entre 1976 i 1991, una missió francesa a l'Iraq, dirigida per J-L. Huot, va excavar a Tell es-Senereh durant tretze campanyes. Els edificis principals excavats són la "Casa Blanca" que era un temple del déu Shamash, i el palau reial de Nur-Adad (un rei amorita del segle XIX aC). Les excavacions mostren que Larsa fou abandonada al segle III aC. En la Bíblia, la ciutat és esmentada com Ellarsa.

• Adadapaliddina.

• Ettalene M. Grice, Clarence E. Keiser, Morris Jastrow, Chronology of the Larsa Dynasty, AMS Press, 1979, ISBN 0404602746
• Fitzgerald, Madeleine A. The Rulers of Larsa (en anglès). Yale University Dissertation, 2002. 
• Larsa Year Names, Marcel Segrist, Andrews University Press, 1990, ISBN 0943872545
• Judith K. Bjorkman, The Larsa Goldsmith's Hoards-New Interpretations, Journal of Near Eastern Studies, vol. 52, no. 1, pp. 1–23, 1993
• T. Breckwoldt, Management of grain storage in Old Babylonian Larsa, Archiv für Orientforschung, no. 42-43, pp. 64–88, 1995–1996
• D. Arnaud, French Archaeological Mission in Iraq. A Catalogue of the Cuneiform Tablets and Inscribed Objects Found during the 6th Season in Tell Senkereh/Larsa, Sumer, vol. 34, no. 1-2, pp. 165–176, 1978
• EJ Brill, Legal and economic records from the Kingdom of Larsa, Leemans, 1954, ISBN 906258120X
• Enciclopèdia Britànica 1911, article Larsa
• W. G. Lambert, The Home of the First Sealand Dynasty, Journal of Cuneiform Studies, vol. 26, no. 1, pp. 208–210, 1974
• WIlliam Loftus, Travels and researches in Chaldæa and Susiana; with an account of excavations at Warka, the Erech of Nimrod, and Shúsh, Shushan the Palace of Esther, in 1849-52, J. Nisbet and Co., 1857
• Edgar James Banks, Senkereh, the Ruins of Ancient Larsa, The Biblical World, vol. 25, no. 5, pp. 389–392, 1905
• Andre Parrot, Villes enfouies. Trois campagnes de fouilles en Mésopotamie, 1935
• A. Parrot, Les fouilles de Tello et de. Senkereh-Larsa, campagne 1932-1933, Revue d'Assyriologie, vol. 30, pp. 169–182, 1933
• André Parrot, Les fouilles de Larsa, Syria, vol. 45, iss. 3-4, pp. 205–239, 1968
• Jean-Claude Margueron, Larsa, rapport preliminaire sur la quatrieme campagne, Syria, vol. 47, pp. 271–287, 1970
• Jean-Claude Margueron, Larsa, rapport preliminaire sur la cinquieme campagne, Syria, vol. 48, pp. 271–287, 1971
• J-L. Huot, Larsa, rapport preliminaire sur la septieme campagne Larsa et la premiere campagne Tell el 'Oueili (1976), Syria, vol. 55, pp. 183–223, 1978
• J-L. Huot, Larsa et 'Oueili, travaux de 1978-1981. Vol. 26, Memoire, Editions Recherche sur les civilisations, 1983, ISBN 2865380661
• J.-L. Huot, Larsa (10e campagne, 1983) et Oueili: Rapport preliminaire, Editions Recherche sur les civilisations, 1987, ISBN 2865381749
• J-L. Huot, Larsa, Travaux de 1985, Editions Recherche sur les civilisations, 1989, ISBN 2865381986

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Larsa

• http://www.historyfiles.co.uk/KingListsMiddEast/MesopotamiaSumer.htm