Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, 5 d'abril de 1315 - Llucmajor, 25 d'octubre de 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
 Retrat del segle xvi, que representa idealitzadament Jaume III de Mallorca. (Galeria de retrats dels reis de Mallorca de l'Ajuntament de Palma)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 abril 1315 Catània (Sicília) |
| Mort | 25 octubre 1349 (34 anys) Llucmajor (Mallorca) |
| Sepultura | Catedral de València |
 Rei de Mallorca | |
| 4 setembre 1324 – 25 octubre 1349 ← Sanç I de Mallorca – Pere el Cerimoniós → | |
| Activitat | |
| Ocupació | rei |
| Altres | |
| Títol | Comte Comte de Cerdanya Rei de Mallorca |
| Cònjuge | Constança d'Aragó i d'Entença Violant de Vilaragut |
| Fills | Ferran de Mallorca i Aragó (  ) Constança d'Aragó i d'EntençaJaume IV de Mallorca ( ) Constança d'Aragó i d'EntençaElisabet de Mallorca ( ) Constança d'Aragó i d'Entença |
| Pares | Ferran de Mallorca i Isabel de Sabran |
| Germans | Pagà de Mallorca Ferran de Mallorca Joan de Mallorca |
 | |
Biografia
modificaFill de Ferran de Mallorca, tercer fill de Jaume II, i d'Isabel de Sabran, comtessa de Matagrifó, nasqué a Catània el 5 d'abril de 1315. En morir la seva mare per complicació del part, Jaume fou traslladat a Perpinyà pel cronista Ramon Muntaner per l'encàrrec que li feu l'Infant Ferran, son pare. A Perpinyà fou posat a cura de la seva àvia la reina vídua de Mallorca Esclarmonda de Foix. Jaume no conegué son pare Ferran, que morí en la batalla de Manolada (Èlide, Grècia) el 1316.
| 16. Pere II d'Aragó (el Catòlic) | ||||||||||||||||
| 8. Jaume I d'Aragó (el Conqueridor) | ||||||||||||||||
| 17. Maria de Montpeller | ||||||||||||||||
| 4. Jaume II de Mallorca (el Prudent) | ||||||||||||||||
| 18. Andreu II d'Hongria | ||||||||||||||||
| 9. Violant d'Hongria | ||||||||||||||||
| 19. Violant de Courtenay | ||||||||||||||||
| 2. Ferran de Mallorca (Príncep d'Acaia) | ||||||||||||||||
| 20. Roger Bernat II de Foix | ||||||||||||||||
| 10. Roger IV de Foix | ||||||||||||||||
| 21. Ermesenda de Castellbò | ||||||||||||||||
| 5. Esclarmonda de Foix | ||||||||||||||||
| 22. Ramon Folc IV de Cardona | ||||||||||||||||
| 11. Brunisenda de Cardona | ||||||||||||||||
| 23. Agnès de Tarroja | ||||||||||||||||
| 1. Jaume III de Mallorca (el Temerari) | ||||||||||||||||
| 24. Eleziar de Sabran | ||||||||||||||||
| 12. Ermengol de Sabran | ||||||||||||||||
| 25. Cecilia d'Augoult de Ponteves | ||||||||||||||||
| 6. Isnard de Sabran | ||||||||||||||||
| 26. Albe d'Albe | ||||||||||||||||
| 13. Lauduna d'Albe | ||||||||||||||||
| 27 Lauduna? | ||||||||||||||||
| 3. Isabel de Sabran | ||||||||||||||||
| 28. Jofre I d'Acaia | ||||||||||||||||
| 14. Guillem II d'Acaia | ||||||||||||||||
| 29. Elisabet de Chappes | ||||||||||||||||
| 7. Margarita d'Acaia | ||||||||||||||||
| 30. Miquel II Àngel-Comnè | ||||||||||||||||
| 15. Anna Commena | ||||||||||||||||
| 31. Teodora Petraliphaina (Sta. Teodora d'Arta) | ||||||||||||||||
Matrimoni i descendència
modificaEl 24 de setembre de 1336 es casà a Perpinyà amb Constança d'Aragó, filla d'Alfons IV d'Aragó, amb la qual tingué tres fills:
- l'infant Ferran (? - abans de 1349), enterrat al convent dels dominics de Montpeller [1][a]
- la infanta Elisabet de Mallorca (1337-1403), reina titular de Mallorca
- l'infant Jaume IV de Mallorca (1338 -1375), rei titular de Mallorca
El 10 de novembre de 1347, es casà amb Violant de Vilaragut, amb la qual tingué dues filles:
Els historiadors debaten quina de les dues dones de Jaume III s'ha de relacionar amb la poeta reina de Mallorca.[3]
Herència i regnat
modificaAls nou anys fou designat rei pel seu oncle Sanç, que no tenia fills, i per administrar el regne durant la seva minoritat es formà un consell de regència, que nomenà com a tutor l'infant Felip, germà del difunt rei Sanç. El rei d'Aragó, Jaume el Just, que pretenia la corona de Mallorca, aprofità aquestes circumstàncies per a imposar unes dures condicions econòmiques a canvi de la renúncia. Quan el 1335 fou declarat major d'edat i assumí la corona, es trobà amb un regne despoblat i arruïnat, en part per les condicions imposades per Jaume el Just, i també a causa de l'epidèmia de l'any 1331 i les sequeres dels anys 1331 i 1333, que obligaren a importar blat i assumir despeses financeres i militars. Durant el seu regnat, es creà el Consolat de Mar a Palma (1326), es redactaren les Lleis Palatines (1337), que intentaren reorganitzar la cort. El maig de 1343 Pere el Cerimoniós conquistà Mallorca, el 1345 el Rosselló i la Cerdanya i es van encunyar a la seca de Perpinyà els florins mallorquins d'or pur.[4]
El 1349 Jaume III va vendre Montpeller al rei de França Felip VI, i posteriorment desembarcà a Mallorca per intentar recuperar el regne, però fou derrotat i mort en la batalla de Llucmajor el 25 d'octubre 1349, en què també va ser ferit i fet presoner el seu fill Jaume. Va ser soterrat primerament a l'església parroquial de Llucmajor, però poc després el rei d'Aragó decidí enviar les despulles de Jaume a la Seu de València, per por que els mallorquins li retessin homenatge. El 1905 les seves cendres se repatriaren a la Seu de Mallorca on està soterrat a la Capella de la Trinitat (no oberta al públic) al davant de la tomba del seu avi Jaume II de Mallorca, a un dels laterals de la capella.
Títols i successors
modificaJaume III de Mallorca (Branca menor de: Casa d'Aragó del Llinatge del Casal de Barcelona) Naixement: Catània 1315 Mort: Llucmajor, 25 d'octubre de 1349
| ||
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Sanç I de Mallorca "el Pacífic" (oncle) |
Rei de Mallorca (Llista de reis de Mallorca) (1324–1349) |
— Territori perdut: — Batalla de Santa Ponça (1343) Batalla de Llucmajor (1349) — Conqueridor — Pere IV d'Aragó "el Ceremoniós" |
| Comte de Rosselló i Cerdanya (Llista de comtes de Rosselló) Comtat de Rosselló, Vallespir Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent (1324–1349) | ||
| Senyor de Montpeller i Omeladès (Llista de senyors de Montpeller) (1324–1349) |
— Territori perdut: — Venut al rei de França (1349) — Beneficiari — Felip VI de França | |
Notes
modificaReferències
modifica- ↑ Martínez Ferrando, J. Ernest. La tràgica història dels reis de Mallorca. Barcelona: Aedos, 1960, p. 251. ISBN 8470030590.
- ↑ Campaner i Fuertes, Álvaro. Cronicon Mayoricense. Noticias y relaciones históricas de Mallorca desde 1229 á 1800 extraidas de las apuntaciones, diarios, misceláneas y obras manuscritas de D. Guillermo Terrassa (etc.). Palma: Juan Colomar i Salas, 1894, p. 123.
- ↑ «Reina de Mallorca». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Carbonell i Curell, Anna; Abad i Carilla, Montserrat. Història, política, societat i cultura dels països catalans. Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 398.