Internat

A l'estat espanyol, abans, s'entrava als deu i se sortia als catorze. A Anglaterra s'entra als nou.

• Escola integral, on els estudiants d'ambdós sexes conviuen en la mateixa residència i comparteixen aules. És la forma d'internat més comuna. En aquest tipus d'internat la direcció de la residència i l'escola és comuna.
• Internats a l'escola de la qual acudeixen també alumnes externs.
• Internat que només ofereix residència. Els interns acudeixen, per tant a diferents escoles externes.

Actualment s'aprecia una tendència cada vegada major a decantar-se per l'opció de l'internat, per part dels estudiants i sobretot dels progenitors. Això es deu, en molts casos, a un descontentament quant a la qualitat del nivell d'ensenyament de les escoles públiques. Molts pares desitgen oferir als seus fills una educació més conforme amb les seves expectatives personals. A més, esperen que l'internat els ofereixi determinats avantatges als seus fills:

• Foment de les facultats individuals de l'intern.
• Especial reforç de les àrees on s'observen mancances.
• Reforç extraescolar.
• Atenció als desitjos individuals de l'intern.
• Mètodes moderns d'ensenyament i educació.
• Foment de les habilitats socials a través de la convivència.

L'efecte positiu en l'evolució de l'intern deriva també de la reduïda grandària dels grups en classe. D'aquesta manera, és més fàcil per al tutor portar a terme un seguiment personalitzat de cada alumne.

La literatura i el cinema han produït nombroses obres dedicades als internats, usualment dirigides al públic juvenil o bé per denunciar abusos produïts en aquestes institucions. Algunes de les més cèlebres són:

• Les sagues de Torres de Malory i Santa Clara d'Enid Blyton
• Jane Eyre
• La saga de Harry Potter
• Dead Poets Society
• The Emperor's Club
• Les Choristes
• El internado
• Zoey 101

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Internat

Viccionari