Humita (mineral)
La humita és un mineral de la classe dels silicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat grup de la humita. Va ser descoberta l'any 1813 prop de la muntanya Vesuvi, a la Campània (Itàlia), sent nomenada en honor d'Abraham Hume, polític anglès col·leccionista de gemmes i minerals.
 Humita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mg₇(SiO₄)₃F,₂ |
| Epònim | Abraham Hume |
| Localitat tipus | Monte Somma, Somma-Vesuvius Complex, Província de Nàpols, Campània, Itàlia, |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AF.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AF.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A’.04 |
| Dana | 52.3.2c.1 |
| Heys | 17.1.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,24Å; b = 20,72Å; c = 4,73Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | blanc, groc, taronja fosc o marró |
| Exfoliació | pobre en 100. |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | trencadissa, fràgil |
| Duresa | 6 Mohs |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,20 a 3,32 g/cm³ (mesurada); 3,201 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,607 a 1,643 nβ = 1,619 a 1,653 nγ = 1,639 a 1,675 |
| Birefringència | δ = 0,032 |
| Pleocroisme | Daurat pàl·lid |
| Angle 2V | mesurat: 68° to 81°, calculat: 70° to 78° |
| Dispersió òptica | feble |
| Impureses comunes | Ti, Al, Mn, Ca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1813 |
| Símbol | Hu |
| Referències | [1] |
Característiques químiques
modificaQuímicament és un nesosilicat de magnesi amb cations fluorur. És tan freqüent la presència d'impureses de ferro substituint en la fórmula parcialment al magnesi que per a alguns autors ho consideren part de la seva fórmula química; per a l'Associació Mineralògica Internacional es considera vàlida la fórmula pura sense ferro. La seva fórmula tradicional va ser: Mg₇(SiO₄)₃(F,OH)₂, fins a l'any 2021 en que va passar a ser: Mg₇(SiO₄)₃F₂, sense l'hidroxil.[2]
El grup de la humita al qual pertany són tots nesosilicats amb cations de metall i anions com el fluor o el grup hidroxil en la seva estructura cristal·lina.
A més dels elements de la seva fórmula i de les esmentades impureses de ferro, sol portar com a impureses: titani, alumini, manganès i calci.
Formació i jaciments
modificaPot trobar-se en jaciments de roques ígnies, comunament intercalat amb capes de clinohumita (Mg9(SiO₄)₄F₂).
Normalment se sol trobar en zones de metamorfisme de contacte en roques calcàries i dolomies associades amb roques ígnies de tipus fèlsic, o bé, més rarament, en roques plutòniques alcalines, especialment en aquelles zones en les quals el metasomatisme ha introduït elements químics com a ferro, bor i fluor.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: grossulària, wol·lastonita, forsterita, monticel·lita, cuspidina, fluoborita, ludwigita, espinel·la, brucita, calcita, dolomita, serpentina, diòpsid, corindó, flogopita o pirrotina.
Usos
modificaTallada com a gemma és cotitzada i usada en joieria.
Referències
modifica- ↑ «Humite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 63» (en anglès). European Journal of Mineralogy, 33, 5, 25-10-2021, pàg. 639–646. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-33-639-2021 [Consulta: 7 desembre 2021].
- Humita, mindat.org.
- Humita, webmineral.com.
- Manual de humita, Mineral Data Publishing.