Greg Lake

Nascut Gregory Stuart Lake el 10 de novembre de 1947 a Parkstone, un suburbi de Poole (comtat de Dorset), fill d'un enginyer i una ama de casa, Lake es crià en una família humil en una casa prefabricada amb amiant; influït per pioners del rock and roll com Elvis Presley —del qual reconegué "Heartbreak Hotel" com a influència—^[3] i Little Richard,^[4] als dotze anys sa mare li regalà una guitarra i començà a rebre classes d'instrument^[5] junt amb Fripp (veí del carrer) i un altre principiant, Andy Summers, alhora que estudiava la tècnica de jazz de Django Reinhardt i Hank Marvin.^[4]

Llavors compongué la seua primera cançó, "Lucky Man", una balada folk que esdevindria una de les més conegudes del seu repertori,^[6] després d'abandonar els estudis de delineant i de tocar en The Shame,^[4] el 1967 entrà en el grup de rock psicodèlic The Gods^[7] i —junt amb Fripp— en The Shy Limbs,^[8] fins que l'any 1969 passà a formar part del nou projecte musical de Fripp, Peter Seinfield i Peter Gilles, rebatejat amb el nom de King Crimson, i gravà la veu principal dels dos primers discs, In the Court of the Crimson King (1969) i In the wake of Poseidon (1970), en est útim com a col·laborador, ja que llavors Lake ja havia decidit deixar el grup per a fer-ne un altre amb Keith Emerson, tecliste del grup The Nice, els quals havien compartit gira amb King Crimson.^[2]

Ambdós músics compartien afinitats musicals i fitxaren el bateria Carl Palmer, d'Atomic Rooster, i consideraren completar el grup amb Jimi Hendrix com a guitarriste, amb la qual cosa l'acrònim d'Hendrix, Emerson, Lake & Palmer hauria sigut HELP («ajuda»), però al remat Lake s'encarregà de tocar el baix i la guitarra, a més de cantar i escriure les lletres.^[7] El trio publicà set discs durant la dècada de 1970 i feu concerts i gires multitudinàries amb un centenar de road managers fins que la pèrdua de popularitat en favor del punk provocà la separació del grup l'any 1979.^[8]

En solitari, el 1975 publicà la cançó "I Believe in Father Christmas" («Jo crec en el Pare Noel»), una balada nadalenca amb lletra de Sinfield que es feu popular i d'ençà li reportava drets d'autor cada setembre.^[9]

•  
  Amb ELP, 1976
•  
  ELP a Toronto, 1978
•  
  En solitari, 2005

A mitjan dècada del 1980, Emerson i Lake es tornaren a ajuntar, però com Palmer es trobava de gira amb Asia, fitxaren un altre bateria, Cozy Powell, amb el qual publicaren un disc que inclou la peça "Touch and Go", la qual formaria part del repertori en solitari de Lake; anys més tard, Lake reconegué que havia sigut un error substituir Palmer, ja que encara que Powell era bo, la química del trio era una altra i, per tant, haurien d'haver triat un altre nom per no trair els fans.^[10]

El 2009 col·laborà amb el grup Trans-Siberian Orchestra en una versió d'ELP, "Nutrocker", inclosa en el disc Night Castle.^[11] L'any següent programà una gira per l'Amèrica del Nord en duo amb Emerson, però hagueren de suspendre els tres primers concerts per causes de producció.^[12] El 2012 publicà el primer volum de tres de la seua autobiografia, intitulada Lucky Man, enregistrada per ell mateix com a audiollibre, i encara que volgué fer una gira com a ELP per a festejar els quaranta anys del grup, els seus companys declinaren l'oferta.^[13] Finalment feu una roda de concerts acompanyat d'un altre guitarriste i actuà tres nits seguides a Mont-real, on hi visqué durant sis mesos a Westmount en l'època d'ELP.^[14]

Emerson, Lake and Powell