Guilgameix
Guilgameix o Gilgameix[1] (𒄑𒂅, Gilgameš[2] o Gilgamesh) o Bilgameix (𒄑𒉈𒂵𒈩) en els texts més antics, va ser el cinquè rei sumeri de la primera dinastia d'Uruk, segons una llista de reis sumeris[3] trobada a Xuruppak (el seu nom està escrit amb el determinatiu dingir, donat als déus). La llista diu que va governar durant 126 anys i que el seu pare va ser un esperit.[4] Podria correspondre a un rei històric dels anys 2700 aC,[3] suposat fill d'un altre rei anomenat Lugalbanda. El va succeir el seu fill Urnangal. La llegenda diu que va construir les muralles d'Uruk i un temple dedicat a Ninlil a Nippur, i que es va enfrontar amb Mebaragesi de Kix.[5]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut Uruk (Iraq) |
| Mort | valor desconegut Uruk (Iraq) |
| Activitat | |
| Activitat | segle XXVIII aC - segle XXVII aC |
| Família | |
| Fills | Ur-Nungal |
| Pares | Lugalbanda i Ninsun |
Les seves gestes heroiques van inspirar el poema èpic conegut amb el nom de l'Epopeia de Guilgameix,[3] sorgit a Babilònia segles després, basat en antigues llegendes sumèries. La llegenda es va engrandir entre els accadians i la versió més completa que s'ha trobat són onze tauletes d'argila del rei assiri Assurbanipal (cap al 650 aC).
Referències cuneïformes
modificaEn l'Epopeia de Guilgameix, es diu que Guilgameix ordena la construcció de les llegendàries muralles d'Uruk. En temps històrics, Sargon d'Accad es vanaria d'haver destruït aquestes muralles per demostrar el seu poder militar. Molts estudiosos consideren que l'Epopeia de Guilgameix està relacionada amb la història bíblica del diluvi universal esmentat en el Gènesi.[6]
Fragments d'un text èpic trobats a Me-Turan (avui Tell Haddad) expliquen que Guilgameix, al final dels seus dies, va ser enterrat sota les aigües del riu Eufrates. La gent d'Uruk va desviar el curs del riu amb el propòsit d'enterrar el rei mort en el llit marí. A l'abril del 2003, una expedició alemanya va descobrir el que es pensa que és la ciutat d'Uruk -incloent-hi la llera per on fluïa en aquella època l'Eufrates, l'últim estatge del seu rei Guilgameix.[7]
Tot i la falta d'evidència directa, la majoria dels estudiosos no objecten considerar Guilgameix com una figura històrica, particularment després que es trobessin inscripcions que confirmen l'existència històrica d'altres figures associades a ell: els reis Enmebaragesi i Aga de Kix. Si Guilgameix realment va existir, probablement va viure aproximadament en el segle XXVII aC. Alguns dels texts sumeris més antics citen el seu nom com «Bilgamesix». Dificultats inicials en la lectura de l'escriptura cuneïforme van fer que, el 1891, Guilgameix tornés al món com a «Izdubar».[8]
En la majoria dels texts, Guilgameix es lletreja en la declinació determinativa per a éssers divins (DINGIR), però no hi ha evidència d'un culte contemporani, i els mites sumeris de Guilgameix suggereixen que la deïficació va passar amb posterioritat (diferent del cas dels reis déus accadis).
Existeix cert consens en l'acadèmia al pensar que el poema de Gilgamesh va exercir una influència substancial en els cicles homèrics de la Ilíada i l'Odissea, poemes èpics escrits en grec antic durant el segle viii aC. La història del naixement de Gilgamesh es descriu en una anècdota de l'escriptor grec Claudi Elià (segle II dC). Elià relata que l'avi de Gilgamesh mantingué captiva la seva mare per a evitar un embaràs, ja que un oracle havia predit que el seu nét el derrocaria. Malgrat els esforços, es va quedar embarassada i els guàrdies van llençar el nen des d'una torre, però una àguila el va rescatar i el va lliurar sense perill a un hort on fou criat pel jardiner.
El poema Gilgamesh fou redescobert a la Biblioteca d'Assurbanipal el 1849.[9] La primera traducció la feu a finals dels 1870 George Smith, assiriòleg que treballava al Museu Britànic de Londres. Aquest fet causà una àmplia controvèrsia a causa de les concomitàncies amb algunes parts de la Bíblia hebrea. Aquest text romangué en l'obscuritat pràcticament fins a mitjans del segle xx; és aleshores que es comença a estudiar i esdevè una icona cultural.[7][10]
Referències
modifica- ↑ Referències de la grafia catalanitzada: «PDF»., full 2/7, «I cremo tot en cant: actes del 1r Simposi Internacional Joan Vinyoli - Google Llibres»., pàg 238, «Llegir l'Antic Testament Una Iniciacio Primera Part - Ramon Ribera - Google Llibres»., pàg 28.
- ↑ «Guilgameix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 González-Conde, María Pilar. Poema de Gilgamesh (fragmento). Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2015.
- ↑ «The Sumerian King list». The ETCSL project. Faculty of Oriental Studies, University of Oxford. [Consulta: 19 setembre 2021].
- ↑ Cassin, Elena (et al.) (comp.). Los imperios del Antiguo Oriente vol. I: del paleolítico a la mitat del segundo milenio. Madrid: Siglo XXI, 1975, p. 53. ISBN 8432300183.
- ↑ Boadt, Lawrence. Reading the Old Testament (en anglès). Paulist Press, 1984, p. 126. ISBN 0809126311.
- ↑ 7,0 7,1 Mark, Joshua J. «Gilgamesh» (en anglès). World History Encyclopedia, 2018. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ Alfred Jeremias (1891), Izdubar - Nimrod, eine altbabylonische Heldensage.
- ↑ Polastron, Lucien X. Books on fire : the tumultuous story of the world's great libraries. Londres: Thames & Hudson, 2007. ISBN 978-0-500-51384-2.
- ↑ «Flood tablet (K.3375)» (en anglès). British Museum. [Consulta: 28 juliol 2022].
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica- Guilgameix, Enkidu i l'altre món (anglès)