Segle XXVII aC

S'inicia el període del Regne antic d'Egipte, amb Djoser^[1] com a faraó més destacat. Durant aquesta època, augmenta la centralització i el poder reial, que s'encarrega de dur a terme grans obres d'infraestructura per garantir una producció agrícola constant. Se sotmeten els pobles de Núbia, Líbia i parcialment el Líban. Mentrestant, a la Xina governa el mític Emperador Groc, el qual destaca per les codificacions mèdiques jurídiques. Igualment mític és Guilgameix, un rei divinitzat d'Uruk que hauria viscut durant aquest segle.

El blat de moro esdevé un element central de la dieta i el comerç mesomaericà, amb exportacions cap al sud. La importància d'aquest producte fa que, posteriorment, es trobi com a atribut de divinitats, monarques i ciutats. La fusta de cedre libanesa és el principal material del qual es fan bigues i vaixells i, per tant, augmenta les ànsies de control dels seus boscos. Un altre producte destacable és la seda xinesa, conreada per fer teles i pintures de gran luxe que s'exporten a diversos pobles veïns.

Imhotep va idear nous mètodes constructius que van permetre aixecar les piràmides, a banda de recollir la sapiència del seu temps per als governadors. La joieria assoleix un gran auge.

A Mesopotàmia, l'escriptura cuneïforme es va anar tornant progressivament més abstracta, perdent les similituds pictogràfiques amb els objectes. Aquesta abstracció va permetre augmentar-ne l'ús per a designar nous conceptes, menys lligats a la realitat i, d'aquesta manera, va ajudar a transcriure la literatura.

Durant aquest segle, va fer eclosió l'art egipci clàssic, amb construccions de piràmides, monuments als seus déus i pintures jeroglífiques als murs de palaus i temples. Es van iniciar, per exemple, els treballs previs a la necròpolis de Guiza, on reposarien les restes mortals dels faraons, cada cop més divinitzats.

Apareixen les primeres versions de l'Epopeia de Guilgameix.