Gabriele d'Annunzio
En política des del 1897, milità en partits d'extrema dreta i després en el socialisme. Posteriorment adoptà la ideologia feixista (era amic de Mussolini).[1] El 1921 va ser escollit membre estranger de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique.[2]
Durant quinze mesos tingué sota el seu poder l'enclavament de Fiume, en protesta per la pèrdua de la sobirania d'Itàlia i declarant l'Estat Lliure de Fiume, després de quedar controlat pels aliats a la fi de la Primera Guerra Mundial.
Vittoriale degli italiani
modificaLa seva casa Vittoriale degli italiani («monument a la victòria dels italians») al municipi de Gardone Riviera alberga un conjunt de museus, dirigit des de 2008 per l'historiador i publicista Giordano Bruno Guerri.[3][4]
Novel·les
modifica- Il Piacere, 1889
- Giovanni Episcopo, 1891
- L'innocente, 1892
- Il trionfo della morte, 1894
- Le vergini delle rocce, 1895
- Il fuoco, 1900
- Forse che sì forse che no, 1910.
Obra dramàtica
modifica- Sogno d'un mattino di primavera, 1897.
- Sogno d'un tramonto d'autunno, 1897.
- La gloria, 1899.
- La città morta, 1899.
- La Gioconda, 1899.
- Francesca da Rimini, 1902. Obra a la qual hi posà música el compositor sicilià Antonio Scontrino (1850-1922)[5]
- L'Etiopia in fiamme, 1904.
- La figlia di Jorio, 1904.
- La fiaccola sotto il moggio, 1905.
- Più che l'amore, 1906.
- La nave, 1908.
- Fedra, 1909.
- Le Chèvrefeuille, 1910.
- Il ferro, 1910.
- Le martyre de Saint Sébastien, 1911.
- Parisina, 1912.
- La Pisanelle, 1913.
- Il Fuoco, Obra a la qual hi posà música el compositor florentí Enrico Toselli (1833-1926)[6]
Traduccions al català
modifica- La llàntia de l'odi, traducció de Salvador Vilaregut i Martí de l'obra La fiaccola sotto il moggio. Fou estrenada al Teatre Romea el 10 de gener del 1908, amb Margarida Xirgu com a actriu principal i direcció d'Adrià Gual. Edició del 1908.[7]
- L'innocent. Traducció d'Alba Dedeu. Martorell: Adesiara editorial, 2016
Referències
modifica- ↑ Sidera, Alba. Feixisme persistent : radiografia de la Itàlia de Matteo Salvini. Barcelona: Saldonar, febrer del 2020. ISBN 978-84-17611-30-9.
- ↑ van Nuffel, Robert. «Gabriele D'Annunzio» (en francès). Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique. [Consulta: 4 abril 2022].
- ↑ «I primi 10 anni di Giordano Bruno Guerri al Vittoriale degli Italiani» (en italià). Garda Post, 08-10-2018 [Consulta: 4 abril 2022].
- ↑ «Cultura, Giordano Bruno Guerri riconfermato alla guida del "Vittoriale degli Italiani» (en italià). Secolo d'Italia, 01-12-2021. [Consulta: 4 abril 2022].
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 54, pàg. 869 (ISBN 84-239-4554-5)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 62, pàg. 1575 (ISBN 84-239-4562-6)
- ↑ «Noticias de espectáculos». La Vanguardia, 10-01-1908, pàg. 9.