Ase
|
«Burro» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «burro (joc de cartes)». |
L'ase, burro o ruc (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids. La paraula «ruc» també s'usa per definir el mascle de l'ase, mentre que la femella és coneguda com a somera, burra o ruca.
Equus africanus asinus  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
Enregistrament del bram | |
| Dades | |
| Font de | carn de ruc |
| Període | |
| Estat de conservació | |
| Domesticació | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Perissodactyla |
| Família | Equidae |
| Gènere | Equus |
| Espècie | Equus africanus |
| Subespècie | Equus africanus asinus |
Dins del gènere Equus, al qual pertanyen els rucs, també s'hi troben els cavalls (Equus caballus). A més de les races domèstiques d'ases hi ha espècies silvestres també anomenades rucs com l'ase africà (Equus africanus) i l'ase silvestre asiàtic (Equus hemionus onager), l'emió (Equus hemionus) i el kiang (Equus kiang).
Els ases foren domesticats entre el 7000 i 5000 aC;[2][3][4] aproximadament al mateix temps que els cavalls i s'estengueren a tot el món. Actualment, encara tenen un paper important a molts llocs.
Aspecte
modificaÉs més petit que un cavall i té les orelles més llargues. La mida és molt variable segons les races, l'alimentació i la gestió. L'alçada fa de 80 a 160 cm i el pes de 80 a 480 quilos. La seva esperança de vida és de 30 a 50 anys.
El seu pelatge és generalment de color gris excepte a la panxa. El musell i el contorn dels ulls són blancs, però en les races domèstiques pot ser prevalentment de color negre com en l'ase de Berry o bru com en l'ase de Poitou.
Les races amb un pelatge gris tenen també una creu negra que es dibuixa sobre la seva esquena (creu de Sant Andreu). les espècies silvestres presenten un pelatge que va del gris al bru sorra, o bru vermellós en el kiang del Tibet.
L'ase domèstic té les mateixes funcions que un cavall, però resulta més econòmic perquè en té prou amb menys aliment fins al punt que era anomenat «el cavall del poble».
Característiques
modificaEls ases estan adaptats a terres marginals i deserts. Els ases silvestres viuen separats uns dels altres. El seu bram és característic i els permet relacionar-se separats per llargs espais. Les orelles grosses els permet sentir sons des de molt lluny a més de refrigerar-los.
Cria
modificaL'ase de llavor o guarà cobreix les femelles. Les someres poden caure prenyades a partir de 12 mesos d'edat, però el període de gestació pot durar fins a gairebé 14 mesos. Normalment, pareixen un sol cadell i rarament (1,7%) bessons. Un eguasser o eugasser és un ase apte per a cobrir les egües.
Nutrició
modificaEls ases són una mica menys propensos als còlics que els cavalls. Poden aprofitar millor la vegetació i capturar la humitat dels aliments o digerir vegetals molt poc digestibles millor que els cavalls. Com a regla els ases necessiten menys quantitat d'aliment que els cavalls pel mateix pes.
Un ase esmerça de 14 a 16 hores al dia per alimentar-se. Si se'ls dona massa aliment poden tenir problemes d'obesitat i laminitis, hiperlipidèmia i úlcera gàstrica.
Aspectes culturals
modificaEn els darrers anys el ruc català ha estat considerat com a símbol de Catalunya. El ruc de raça catalana és dels més grossos, pot arribar a una alçada d'1,65 metres.
L'ase es lliga a la religió cristiana perquè Jesús feu la seva entrada triomfal a Jerusalem muntat en un ruc, tal com anunciava l'Antic Testament. Aquest caràcter sagrat contrasta amb la representació habitual a la mitologia com a muntura menor enfront del cavall, com prova el fet de ser l'animal que cavalca Silè, qui apareix sovint borratxo. L'associació de menyspreu prové probablement de la literatura clàssica, on no demostren gaire intel·ligència (d'aquí que «burro» hagi esdevingut un sinònim col·loquial de «ximple»). Un extrem és la mitologia hindú, on és l'animal que acompanya divinitats negatives o dimonis.[5]
A la literatura espanyola, tanmateix, té un paper sovint positiu, associat a la fidelitat, com per exemple l'ase Platero que canta Juan Ramón Jiménez o l'animal que munta Sancho Panza al Quixot.[6] Apareix igualment com a personatge fonamental a Els músics de Bremen, al conte Pell d'ase o a La rebel·lió dels animals.
L'ase és el símbol del Partit Demòcrata dels Estats Units, en oposició a l'elefant republicà. Hi ha per acabar un experiment mental que fa referència als rucs, anomenat Ase de Buridan.
Recentment, un estudi genètic[7] ha demostrat que els famosos kunga, èquids molt valorats a la regió de Síria durant l'edat de bronze, eren el resultat d'un encreuament entre un hemió i una somera. Es tractaria del primer exemple d'hibridació artificial conegut de la història.[8]
Referències
modifica- ↑ Entrada «Equus asinus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Valerie Porter, Lawrence Alderson, Stephen J.G. Hall, D. Phillip Sponenberg (2016). Mason's World Encyclopedia of Livestock Breeds and Breeding Arxivat 2020-08-06 a Wayback Machine. (sixth edition). Wallingford: CABI. ISBN 9781780647944
- ↑ Stine Rossel, Fiona Marshall, Joris Peters, Tom Pilgram, Matthew D. Adams, David O'Connor (2008). Domestication of the Donkey: Timing, Processes, and Indicators Arxivat 2022-01-31 a Wayback Machine.. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America. 105 (10): 3715–3720.
De subscripció o mur de pagament
- ↑ Evelyn T. Todd, Laure Tonasso-Calvière, Loreleï Chauvey, Stéphanie Schiavinato, Antoine Fages, Andaine Seguin-Orlando, Pierre Clavel et al. (2022). The genomic history and global expansion of domestic donkeys. Science. 377 (6611): 1172–1180. doi:10.1126/science.abo3503.
- ↑ Chevalier, J. Diccionario de símbolos. Herder, 2000
- ↑ Bough, Jill (2011). "The Mirror Has Two Faces: Contradictory Reflections of Donkeys in Western Literature from Lucius to Balthazar". Animals: 56–68.
- ↑ Bennett, E. Andrew; Weber, Jill; Geigl, Eva-Maria; Bendhafer, Wejden; Champlot, Sophie; Peters, Joris; Schwartz, Glenn M.; Grange, Thierry «The genetic identity of the earliest human-made hybrid animals, the kungas of Syro-Mesopotamia» (en anglès). Science Advances, 14-01-2022 [Consulta: 19 gener 2022].
- ↑ Duran, Xavier «La genètica revela la naturalesa de la kunga, el primer animal híbrid criat per humans». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 18-01-2022 [Consulta: 19 gener 2022].
Bibliografia
modifica- Blench, R. 2000. The History and Spread of Donkeys in Africa. Animal Traction Network for Eastern and Southern Africa (ATNESA)
- Clutton-Brook, J. 1999. A Natural History of Domesticated Mammals. Cambridge, UK: Cambridge University Press. ISBN 0-521-63495-4
- The Donkey Sanctuary (DS). 2006. Website. Thedonkeysanctuary.org.uk (Retrieved June 2, 2011).
- Huffman, B. 2006. The Ultimate Ungulate Page: Equus asinus. (Retrieved December 2, 2006).
- International Museum of the Horse (IMH). 1998. Donkey. (Retrieved June 2, 2011).
- Nowak, R. M.; and J. L. Paradiso. 1983. Walker's Mammals of the World. Baltimore, Maryland, USA : The Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-2525-3