Hemió
L'hemió o ase salvatge (Equus hemionus) és un mamífer gros de la família dels èquids. És originari dels deserts de Síria, l'Iran, el Pakistan, l'Índia, Israel i el Tibet.[1]
Equus hemionus  | |
|---|---|
 Turkmenian kulan (en)  | |
| Dades | |
| Període de gestació | 1 any |
| Longevitat màxima | 31,6 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 7951 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Perissodactyla |
| Família | Equidae |
| Tribu | Equini |
| Gènere | Equus |
| Espècie | Equus hemionus Pallas, 1775 |
| Distribució | |
 | |
Subspècies
modifica- Equus hemionus hemionus - ase silvestre de Mongòlia
- Equus hemionus kulan - ase silvestre de Turcmènia,
- Equus hemionus onager - onagre de Pèrsia
- Equus hemionus khur - ase silvestre de l'Índia o khur,
- Equus hemionus hemippus - hemió de Síria, (extint).
Equus hemionus onager és la subespècie que normalment es coneix simplement com a onagre.
Etimologia
modificaHemió i onagre són paraules que provenen del grec, i signifiquen respectivament 'mig ase' i 'ase salvatge'.
Descripció
modificaEls hemions es diferencien dels ases africans per tenir les orelles més petites i no tenir ratlles negres als peus (com tampoc en tenen la majoria dels ases domèstics). El color i llargada del pèl varia segons els exemplars i les subespècies, i oscil·len entre el blanc groguenc i el negre, però el lleonat és el més freqüent. La seva alçada a la creu és de 2,1 metres aproximadament. Pesen uns 290 quilos.
Són animals força ràpids: arriben a una velocitat de fins a 70 km/hora en distàncies curtes. També són molt resistents, capaços de desplaçar-se pel desert en llargues marxes.
Poden estar-se força temps sense beure, però no tant com els dromedaris i camells.
Ja es feien servir aquests animals per a diversos treballs a l'antiga Sumer.
Referències
modifica- ↑ Grubb, P. (2005). "Order Perissodactyla". In Wilson, D.E.; Reeder, D.M. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed.). Johns Hopkins University Press. p. 632. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494
Bibliografia
modifica- Moehlman, Shah & Feh. Hemió. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el . Database entry includes justification for why this species is Endangered
- Duncan, P. (ed.). 1992. Zebras, Asses, and Horses: an Action Plan for the Conservation of Wild Equids. IUCN/SSC Equid Specialist Group. IUCN, Gland, Switzerland.
- Moehlman, P. & Feh, C. 2002. Equus hemionus. In: IUCN 2004. 2004 IUCN Red List of Threatened Species. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 21-01-2006.
- Clutton-Brock, Juliet. Horse Power: A History of the Horse and the Donkey in Human Societies. USA: Harvard University Press, 1992. ISBN 978-0674406469.
- Heimpel, Wolfgang. Tierbilder in der Sumerische Literatur. Italy: Studia Pohl 2, 1968.
- Maekawa, K. 1979. The Ass and the onager in Sumer in the late third millennium B.C. Acta sumerologica, Hiroshima, I, 35-62.