Epidota
L'epidota, o epidot, és un mineral de la classe dels silicats, normalment de color verd pistatxo, que forma part del grup de l'epidota i està constituït per calci, alumini i ferro, Ca₂(Al, Fe)₃(SiO₄)₃(OH). El seu nom prové del grec epidotós (augmentat), al·ludint al fet que les bases del prisma són de creixement desigual. L'epidota, s'usa rarament com a gemma, presenta interès purament mineralògic, científic i col·leccionista.
 Epidota | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₂(Al, Fe)₃(SiO₄)₃(OH) ò {Ca₂}{Al₂Fe3+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) |
| Epònim | addició |
| Localitat tipus | Bourg d'Oisans, Isère, Roine-Alps, França |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > sorosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.05a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.15a |
| Dana | 58.2.1a.7 |
| Heys | 16.21.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | tabular o prismàtic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,8877(14) Å; b = 5,6275(8) Å; c = 10,1517(12) Å; β = 115,383(14)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/m |
| Color | incolor, verd pistatxo, verd groguenc, verd fosc, marró, gris |
| Macles | en {100}; comunes de contacte o lamel·lars |
| Exfoliació | bona en la direcció longitudinal |
| Fractura | irregular, desigual, concoïdal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Color de la ratlla | incolora, blanca o gris |
| Diafanitat | transparent, opaca |
| Densitat | 3,38 a 3,49 g/cm³ (mesurada); 3,43(3) g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,715 a 1,751 nβ = 1,725 a 1,784 nγ = 1,734 a 1,797 |
| Birefringència | δ = 0,019 a 0,046 |
| Pleocroisme | strong |
| Angle 2V | mesurat: 90° to 116°, calculat: 62° to 84° |
| Dispersió òptica | strong r > v* |
| Impureses comunes | Al, Mg, Mn |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1801 |
| Símbol | Ep |
| Referències | [1] |
Propietats
modificaL'epidota és un mineral de calci, ferro i alumini, Ca₂(Al, Fe)₃(SiO₄)₃(OH), que forma part del grup dels VIII-Sorosilicats (pot presentar impureses de manganès, crom, etc.). Cristal·litza en el sistema monoclínic i forma cristalls prismàtics columnars amb abundants cares brillants i finament estirades. Té una duresa de 6,5 a 7 a l'escala de Mohs, una densitat d'entre 3,2 i 3,6 g/cm³ i una lluïssor vítria intensa i resinosa. La seva diafanitat és transparent tirant cap a translúcid i presenta macles a [100]. Aquest mineral, de vegades es presenta incolor, encara que sovint té un color verd pistatxo, verd groguenc, verd fosc, marró o gris, la seva ratlla és blanca o gris. Cal destacar que forma és perfectament exfoliable, molt dur, pesant, fràgil insoluble en aigua i molt fàcil de fondre.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'epidota pertany a «09.BG: Sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyita-(Fe2+), pumpel·lyita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Mg), pumpel·lyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
L'epidota, sovint es troba a les esquerdes de roques magmàtiques, o associat amb els skarns. Es forma com a metamorfisme de baixa temperatura i pressió alta, especialment a les calcàries dolomítiques; també a causa del contacte amb roques ígnies i en el metamorfisme regional.
Localització, extracció i ús
modificaAquest mineral és molt abundant constituint altres tipus de roques i apareix, normalment formant bells cristalls de color verd fosc transparent a Krappenwand (Àustria). També s'han trobat boniques cristal·litzacions a Le Bourg-d'Oisans (França), Arendal (Noruega), al monts de Naziamskie (Urals) i als EUA. A Espanya, és bastant corrent com a mineral petrogràfic i abunda al País Basc, i a les pegmatites de la serra d'Àvila i Almadén. Pel que fa a Catalunya, s'han trobat bonics exemplars a Espot (Pallars Sobirà) i a Malpàs (Alta Ribagorça). També ha estat descrita a la pedrera Can Rovira, a Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental, Barcelona).[2]
Referències
modifica- ↑ «Epidote» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Josep Antoni Ignacio Herrera · Xavier Rodríguez Poblador · Emilio Téllez García · Joan Rosell Riba · Jordi Ibáñez Insa · Adolf Cortel Ortuño «Willemita i altres minerals de les pedreres de Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental, Barcelona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 14, 1, 5-2021, pàg. 3-46 [Consulta: 26 novembre 2021].