Esteve Terradas i Illa

També exercí una activitat pedagògica important. Publicà articles a la "Revista de la Academia de Ciencias", de Madrid, i al butlletí de l'Institut de Ciències de Barcelona. Fundà un seminari físico-matemàtic, on aplegà els científics més valuosos del seu temps. Fou membre fundador de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans el 1911. També fou col·laborador de la Col·lecció Minerva, on publicà "El radi".

El 1919 fundà l'Institut d'Electricitat i Mecànica Aplicades^[4] i en fou director; també fou professor de la secció d'electrotècnia de l'Escola del Treball.

Molt interessat per les teories dels quanta i de la relativitat, feu venir a Barcelona professors com Jacques Hadamard (1921), Hermann Weyl (1921), Arnold Sommerfeld (1922), Tullio Levi-Civita (1922) i Albert Einstein (1923), amb el darrer dels quals tingué converses científiques que complagueren molt el savi alemany,^[5][6] i altres, en el marc dels Cursos Monogràfics d'Alts Estudis d'Intercanvi promoguts per la Mancomunitat de Catalunya. Dirigí una sèrie de monografies científiques que eren una recopilació d'aquestes conferències i de pròpies i d'altres, com Julio Palacios, Julio Rey Pastor, Jacques Hadamard, entre altres, editades per l'Institut d'Estudis Catalans dins la sèrie "Cursos de Física i Matemàtica".

Com a resultat de la invitació de Terradas, Albert Einstein va visitar Barcelona entre el 22 i el 28 de febrer de 1923, com a part dels Cursos Monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per Rafael de Campalans.

 

 

 

S'interessà per la fotografia des del començament del segle xx. L'utilitzà tant per il·lustrar els seus treballs tècnics i científics, com a suport de la seva activitat professional, com a la seva vida personal, destacant els retrats i les fotografies dels seus viatges per Espanya, Europa i Sud-amèrica. L'Arxiu Històric Fotogràfic de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya conserva un fons fotogràfic format per 3.458 imatges(3.282 negatius + 176 positius) preses per Terradas entre 1910 i 1936.^[7]

El 1916 guanyà el concurs per ocupar la direcció de la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya,^[8] que havia de fer arribar el telèfon fins a tots el racons de Catalunya. L'any 1924 va instal·lar la primera central automàtica a Balaguer.

L'any 1918, Terradas va ser triat per dirigir la Secció de Ferrocarrils Secundaris^[9] de la Mancomunitat, que havia de descentralitzar el territori, tasca que no es va arribar a completar perquè el 13 de setembre de 1923 va esclatar la dictadura de Primo de Rivera.

També fou director d'obres dels Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, dirigí (1923-25) i projectà la construcció del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona, inaugurat l'any 1926, i d'altres línies de ferrocarrils de Catalunya. En ell introduí al nostre país el mètode alemany de construcció de túnels.^[10]

Es diu que el president de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch, va encarregar-li un estudi sobre l'estabilitat de la volta de maó de pla, coneguda com a "Volta catalana", estudi que es conserva a l'arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans.

Feu conferències a diverses universitats sud-americanes i fou professor a les de Buenos Aires i Rio de la Plata (Uruguai) (1936-39). L'any 1929 dirigí la Companyia Telefònica Nacional d'Espanya.^[11] Guanyà a Madrid la càtedra d'equacions diferencials, de nova creació, l'any 1932. També fou membre del Consell Superior d'Investigacions Científiques des de la seva fundació, l'any 1940.

Publicà Els elements discrets de la matèria i la radiació (1910), Corrientes marinas (1941) i, en ingressar a la Real Academia de la Lengua Española, el volum Neologismos, arcaísmos en plática de ingenieros (1946). Com a enciclopedista és autor de nombroses entrades de l'Enciclopèdia Espasa com ara Aviació, Mecànica celeste, Lluna, Relativitat, Ferrocarril i Telefonia, entre moltes altres.

• Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial Esteban Terradas (Torrejón de Ardoz)^[12]
• Locomotora Esteban Terradas, al Museu del Ferrocarril de Ponferrada (Lleó).^[13]
• Institut d'Educació Secundària Esteve Terradas a Cornellà de Llobregat.
• A l'estació de metro de plaça d'Espanya hi ha una làpida en llatí dedicada a Esteve Terradas pel seu treball de voltes catalanes de l'estació ^[14]

• Eduard Fontserè
• Josep Comas i Solà
• Observatori Fabra
• Asteroide 2399 Terradas, nomenat en memòria seva
• Institut Esteve Terradas i Illa

• Roca Rosell, Antoni: Esteban Terradas (1883-1950) : ciencia y técnica en la España contemporánea Arxivat 2008-02-25 a Wayback Machine.; Antoni Roca Rosell, José Manuel Sánchez Ron; pròleg d'Enric Trillas.- Barcelona : Serbal : INTA, 1990.- 358 p.
• Esteban Terradas: Lecciones sobre Física de materiales sólidos.- Editat pel INTA 1943
• Revista Quark, número 31, gener 2004 Arxivat 2009-08-17 a Wayback Machine. dedicat a Esteve Terradas

• L'electricitat a Catalunya, una història per fer (castellà)
• Científicos y Tècnicos (castellà)
• El fons personal d'Esteve Terradas i Illa es conserva a la Biblioteca de Catalunya
• «Esteban Terradas Illa» (en castellà). Real Academia Española. [Consulta: 21 agost 2023].

Premis i fites
Precedit per: Augusto Krahe y García	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 6 1931-1950	Succeït per: Pere Puig i Adam
Precedit per: Francisco Rodríguez Marín	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira g 1946-1950	Succeït per: Julio Palacios Martínez