Observatori Fabra

 

Consta d'un cos de planta octogonal en un extrem i una torre de planta rectangular en l'altre que, per un sortint muntat sobre cartel·les, es transforma en cruciforme; entre ambdues parts hi ha un cos allargassat, cobert a dues vessants, que els enllaça. El cos octogonal és coronat per una cúpula giratòria de planxa de ferro que conté el telescopi i que a la part baixa té, a manera de façana, un atri d'accés, amb dues columnes neoegípcies i un frontó atípic, dintre la línia de l'eclecticisme. La torre acaba amb una terrassa i un cos més alt amb una torrella o coronament metàl·lic. L'edifici s'adscriu a una ordenació general eclèctica premodernista, encara que el pòrtic i la cúpula corresponen a una traça clàssica.^[1]

Ha esdevingut una fita irreemplaçable del paisatge urbà de la ciutat a la serralada de Collserola, i al mateix temps són especialment remarcables els seus valors científics, històrics, artístics i culturals en el context de la història científica de Catalunya.^[1]

 

 

El 1894, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona va finalitzar la nova seu de la Rambla, al capdamunt de la qual s'instal·laren dos observatoris astronòmic dissenyats per Joaquim Lànderer; nogensmenys, aviat es va veure que aquests eren obsolets.^{[cal citació]} El 1895, la RACAB va presentar a la Diputació de Barcelona un projecte elaborat pels doctors Josep Domènech i Estapà i Eduard Fontserè per a construir un observatori al Tibidabo, però no es va poder dur a termre per manca de capital i de terrenys. L'impuls definitiu arribà el 1901, quan el marquès d'Alella, Camil Fabra i Fontanills, deixà com a llegat 250.000 pessetes a la RACAB, que es van destinar, juntament amb una generosa aportació de la Diputació i de l'Ajuntament, a la construcció de l'observatori a l'emplaçament actual.^[1]

Les obres començaren el 1902, i a la mort de Camil Fabra, els seus fills Ferran i Romà Fabra i Puig seguiren finançant la construcció.^{[cal citació]} L'Observatori fou inaugurat el 7 d'abril del 1904, amb la presència del rei Alfons XIIIi el president del Govern Antoni Maura, essent el primer director l'astrònom Josep Comas i Solà.^[1] Primerament s'anomenà Observatori del Tibidabo, però aviat es canvià el nom pel d'Observatori Fabra.^{[cal citació]}

Inicialment s'organitzà en dues seccions: l'Astronòmica i la Meteorològica i Sísmica. Comas i Solà fou nomenat director de la Secció Astronòmica i també interinament director de la Meteorològica i Sísmica, fins que el 1912 se'n feu càrrec Eduard Fontserè.^{[cal citació]} Fins a la Guerra Civil, l'observatori (que durant la Segona República Espanyola quedà integrat al Servei d'Astronomia de Catalunya, del qual Comas i Solà en fou director) gaudí del període de més rellevància científica, iniciant l'estudi sistemàtic de la sismologia catalana i pirinenca.^{[cal citació]} En l'aspecte meteorològic, començà les observacions diàries l'octubre del 1913, en una sèrie ininterrompuda fins a l'actualitat (fins al 1981 es feia una observació diària a les 8 del matí, el 1982 es passà a 3 i finalment a 4).^{[cal citació]} Pel que fa a l'astronomia, s'hi realitzaren importants observacions, entre les quals cal destacar els estudis de Mart, el descobriment d'11 planetes menors i d'un cometa (el 32P/Comas Solá) i l'estudi d'estrelles dobles i variables.^{[cal citació]}

Després de la mort de Comas i Solà el 1937, la direcció de l'observatori passà a Isidre Pòlit i posteriorment a Joaquim Febrer i Carbó.^{[cal citació]} A partir dels anys 1940, l'activitat científica es veié reduïda, en part per la manca de pressupost i de condicions adients i en part per l'evolució de l'observació astronòmica, que deixà obsolets els instruments per a la recerca de primer nivell.^{[cal citació]} Actualment centra la seva activitat de recerca astronòmica en l'observació d'estels dobles i en la participació en programes internacionals centrats en l'estudi i seguiment d'asteroides i cometes (coordinats pel Minor Planet Center i per l'Observatori de Pulkovo).^{[cal citació]} A més, en els darrers anys ha recuperat el paper de centre divulgador de l'astronomia, amb visites i xerrades, aprofitant el doble vessant de centre astronòmic en actiu i museu d'història de l'astronomia.^{[cal citació]} El 2014 va rebre el premi com a lloc històric de l'European Physical Society, en reconeixement pel descobriment, el 1907, de l'atmosfera del satèl·lit de Saturn, Tità.^[3]

El seu actual director és Jordi Núñez de Murga, catedràtic del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona i acadèmic numerari de la RACAB.^[4]

 

Instruments astronòmics:

• Telescopi refractor Mailhat de 38 cm de diàmetre (1904). És un instrument doble: disposa d'un objectiu visual de 6,5 metres de distància focal i d'un objectiu fotogràfic de 3,8 metres de distància focal amb un portaplaques de 18 x 24 cm. Encara és operatiu.
• Cercle meridià Mailhat de 200 mm de diàmetre.
• Càmera Baker-Nunn. És un telescopi Schmidt de 50 cm de diàmetre, dissenyat per a l'observació fotogràfica de camp ample. Forma part d'un projecte en col·laboració amb el Real Instituto y Observatorio de l'Armada de San Fernando, Cadis, per adaptar la càmera per a ús amb CCD i instal·lar-la en un punt d'observació a l'Observatori Astronòmic del Montsec.

Instruments sísmics:

• Microsismògraf Vicentini (1906). Segueix en funcionament.
• Microsismògraf Mainka (1914). Segueix en funcionament.
• Sismoscopi Agamennone, per al registre de components horitzontal i vertical (1906). Es va desmantellar el 1909.
• Sismometrògrafs Agamennone i Cancani (1906), per registrar la component horitzontal. Es van desmantellar el 1910, però l'Agamennone s'ha restaurat recentment.
• 3 sismògrafs electromagnètics Hiller-Stuttgart (1966).

• Edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Observatori Fabra

• Observatori Fabra - Lloc web oficial
• «Observatori Fabra». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
• «Informació sobre l'asteroide (99193) Obsfabra».