[go: up one dir, main page]

Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire. És el punt o lloc d'articulació més ampli i per aquest motiu es pot dividir en palatal i post-palatal per precisar més com es fa un determinat fonema (tot i que aquesta distinció no es recull a la transcripció de l'AFI).

En català

modifica

En català, els sons [ɲ], [ʎ], [j] són palatals.

També se solen considerar palatals els sons [ʒ], [ʃ] encara que estrictament parlant tenen un punt d'articulació postalveolar més avançat.

En altres llengües

modifica

El so palatal més freqüent entre les llengües és [j], seguit de [ɲ]. Per assimilació, molts sons es poden convertir en palatals quan entren en contacte amb un fonema amb aquesta articulació.

Alguns exemples de consonants palatals en llengües properes:

AFI Descripció Exemple
Llengua Ortografia AFI Significat
ɟ oclusiva palatal sonora letó ģimene [ɟimene] família
c oclusiva palatal sorda hongarès hatty ['hɒcːuː] cigne
ʝ fricativa palatal sonora castellà (peninsular) yema [ʝema] rovell d'ou
ʝ fricativa palatal sonora grec modern γυναίκα (gineka) [ʝi'neka] dona
ç fricativa palatal sorda alemany nicht [nɪçt] no
ɲ nasal palatal català any ['aɲ] any
ʎ lateral palatal català llac ['ʎak] llac
j aproximant palatal català iaia ['jajə] iaia