Condensació
Per a altres significats, vegeu «Reacció de condensació». |
La condensació és el canvi físic que fa una substància en passar de gas o vapor a líquid a una temperatura inferior a la d'ebullició. Habitualment la condensació es produeix a conseqüència del refredament del gas, però també es pot provocar per compressió (augmentant la pressió) o combinant les dues tècniques.
Un giny utilitzat per condensar un gas en líquid és el condensador, que s'utilitza als intercanviadors de calor, part dels equips de climatització.
Iniciació
modificaLa condensació s'inicia amb la formació d'acumulacions atomico-moleculars d'aquesta espècie en el seu volum gasós (com una gota de pluja) o per contacte entre el gas i una superfície líquida o sòlida.
Situacions de reversibilitat
modificaUnes situacions reversibles emergeixen respecte a la naturalesa de les superfícies.
- Absorció a través la superfície d'un líquid (tant de la mateixa substància o d'un dels seus solvents) és l'invers de l'evaporació.[1]
- Adsorció (com a petites gotes) en una superfície d'un sòlid a pressió i temperatura superior al punt triple de l'espècie, també és l'invers de l'evaporació.
- Adsorció en una superfície d'un sòlid (com a capes suplementàries del sòlid) a pressions i temperatures inferiors a les del punt triple de la substància, és l'invers de la sublimació.
Situacions més comunes
modificaLa condensació comunament succeeix quan el vapor es refreda o es comprimeix fins al seu límit de saturació on la densitat molecular a la fase gas assoleix el seu llindar màxim. Equipament que recol·lecta vapor líquids condensats mitjançant el refredament i compressió de vapor s'anomena ’’condensador’’.
Com es mesura la condensació
modificaLa psicrometria mesura les ràtios de condensació des de l'evaporació de la humitat de l'aire a diferents pressions i temperatures atmosfèriques. L'aigua és el producte de la condensació del vapor.
Aplicacions de la condensació
modificaLa condensació és un component crucial a la destil·lació, una aplicació important al laboratori i a la química industrial. Com que la condensació és un fenomen natural, es pot fer servir comunament per produir aigua en grans quantitats per a l'ús humà. Moltes estructures estan fetes solament amb la intenció de recol·lectar aigua per condensació. Aquestes estructures poden fer-se servir per retenir humitat del sòl en zones que s'estan desertificant, de tal forma que algunes organitzacions ensenyen a la gent que hi viu com els condensadors d'aigua els poden ajudar a combatre efectivament aquesta situació.[2] També és un procés crucial l'ús de les cambres de núvols. En aquest cas els ions produïts per una partícula incident actuen com a centres de nucleació per a la condensació del vapor, produint els núvols visibles.
Condensació en construcció d'edificis
modificaLa condensació en la construcció d'edificis és un fenomen indesitjat, ja que pot causar creixement de fongs o herbes, ressecament de les fustes, corrosió i pèrdua d'energia, a causa de la transferència de calor. La condensació interestructural pot ser causada per ponts tèrmics, o per manca o insuficiència d'aïllament a la humitat o d'envidrament aïllant.[3]
Taula
modificaAquesta taula mostra les transicions de fase de la matèria, indicant com s'anomena el canvi d'estat en cada cas.
Sòlid | Líquid | Gas | Plasma | |
---|---|---|---|---|
Sòlid | Fusió | Sublimació | ||
Líquid | Solidificació | Vaporització | ||
Gas | Sublimació inversa | Condensació | Ionització | |
Plasma | Recombinació |
Referències
modifica- ↑ IUPAC, Compendium of Chemical Terminology, 2a ed. ("The Gold Book") (1997). Versió corregida en línia: (2006–) "condensation in atmospheric chemistry" (en anglès).
- ↑ FogQuest - Fog Collection / Water Harvesting Projects - Welcome
- ↑ diydata.com
- «Condensation principles (Picture)». Arxivat de l'original el 2007-03-26. [Consulta: 17 gener 2013].