Cacodil

Va ser Jöns Jacob Berzelius qui li va posar el nom de Kakodil (més tard canviat per cacodil) a aquesta molècula. Aquest nom provenia del grec kakodes (mala olor) i hyle (substància). Després d'una investigació de Edward Frankland i Robert Bunsen va ser designat com el primer compost organometàl·lic de la història.

A més, el cacodil va servir a Jöns Jacob Berzelius per provar la teoria dels radicals metils.

${\displaystyle \mathrm {As_{2}O_{3}+4\,CH_{3}{-}COOK\longrightarrow (CH_{3})_{2}As{-}O{-}As(CH_{3})_{2}+2\,K_{2}CO_{3}+CO_{2}} }$ 

(Reacció de síntesi del Cacodil)

Louis Claude Cadet de Gassicourt va aconseguir aquesta molècula mitjançant la destil·lació tèrmica de l'acetat de potàssi amb triòxid arsènic. Curiosament, avui en dia se segueix utilitzant aquest procés de síntesi. Tot i així, hi ha un procés alternatiu de síntesi que consisteix a fer reaccionar clorur de dimetilarsenat amb dimetilarsina.

Històricament va servir per provar la teoria dels radicals augmentant així la seva utilització. Posteriorment, el seu interés va desaparèixer, a causa sobretot de la seva desagradable olor. Durant la Primera Guerra Mundial, es va estudiar la possibilitat d'utilitzar aquesta substància com a gas tòxic, però mai es va arribar a utilitzar.

Actualment, l'única utilització que té és com a lligand de metalls de transició.

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cacodil

• Klages. F. Reverte. Tratado De Quimica Organica. ISBN 84-291-7315-3.
• http://chem.sis.nlm.nih.gov/chemidplus/
• http://ull.chemistry.uakron.edu/erd/ Arxivat 2004-01-13 at the Library of Congress
• http://chemfinder.camsoft.com/ Arxivat 2009-10-22 a Wayback Machine.
• Seyferth, Dietmar «Cadet's Fuming Arsenical Liquid and the Cacodyl Compounds of Bunsen». Organometallics, 20, 8, 2001, pàg. 1488–1498. DOI: 10.1021/om0101947.