Aurinyacià
L'aurinyacià fou la fase cultural que va substituir el perigordià, canvi perceptible a partir del 20.000 aC aproximadament. Es creu que va ser un corrent cultural que va venir de fora, però no se sap d'on.
  | |
| Tipus | cultura arqueològica |
|---|---|
| Part de | paleolític superior |
| Epònim | Aurinhac |
| Geografia | |
| Originari de | Europa Occidental, Europa Central i Europa del Sud |
| Inici | fa 40.000 anys |
| Fi | mil·lenni XXIX aC |
| Seguit per | solutrià |
Es caracteritza per raspadors gruixuts, de vegades tallats en petits blocs de sílex, i per fulles retocades en una o dues vores, moltes vegades amb raspadors a la vora. Desapareixen les peces de dors rebaixat; els burins són de diferent mida amb punta dèbil. L'utillatge ossi és més abundós: puntes, punxons, etc.
En la seva fase final, es desenvolupen els burins de vegades arquejats i desapareixen les fulles retocades. Les puntes òssies de dard passen a ser de secció arrodonida, i després de base bisellada. Apareix el gravat i es multiplica ràpidament.
Es va estendre per França, Bèlgica, Catalunya, la regió cantàbrica i Anglaterra.
Eines
modifica-
Raspador - Col·lecció Henri Breuil
-
-
Raspador - Aurignac Alta Garona
-
Fulla de l'aurinyacià
-
Fulla Dufour
-
Punta d'os
Art
modificaA nivell artístic, aquesta cultura va deixar exemples com les pintures de la cova de Beaume de Latrone (Gard) o la cova de la Mouthe, a la Dordonya. També s'han trobat petites estàtues conegudes amb el nom d'esteatopígies, trobades a Grimaldi, a Willendorf i a Sibèria.[1]
Bibliografia
modificaAlimen, Maria-Henriette; Marie-Joseph, Steve. Prehistoria (en castellà). Mexico DF, Madrid i Buenos Aires: Siglo XXI, 1970 (Historia universal, volum 1). ISBN 84-323-0034-9.
Referències
modifica- ↑ «Artes Figurativas I». A: Enciclopedia Temática Sopena (paper) (en castellà). Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice. Barcelona: Editorial Ramon Sopena, S.A., 1982, p.12-13. ISBN 84-303-0967-5 [Consulta: 15 desembre 2014].