Arsendescloizita
L'arsendescloizita és un mineral de la classe dels arsenats, que pertany al grup de l'adelita-descloizita.[3] Va rebre el seu nom per Paul Keller i Pete J. Dunn l'any 1982 per ser l'anàleg arsenat de la descloizita.
 Arsendescloizita | |
|---|---|
 Cristalls globulars verds d'arsendescloizita envoltats d'agulles de mimetita (groga) | |
| Fórmula química | PbZn(AsO₄)(OH) |
| Epònim | arsènic i descloizita  |
| Localitat tipus | mina Tsumeb, Tsumeb, Namíbia |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BH.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BH.35 |
| Dana | 41.5.1.9 |
| Heys | 20.5.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,075Å; b = 9,358Å; c = 7,634Å; |
| Grup puntual | 2 2 2 - disfenoide |
| Color | groc clar a verd fosc, marró grisenc |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | subvítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 6,57 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,990 nβ = 2,030 nγ = 2,035 |
| Birefringència | δ = 0,045 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 30°, calculat: 38° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1979-030 |
| Any d'aprovació | 1982 |
| Símbol | Adcz |
| Referències | [1][2] |
Característiques
modificaL'arsendescloizita és un arsenat hidroxilat de plom i zinc, de fórmula química PbZn(AsO₄)(OH). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma rossetes de cristalls tabulars {001}, de fins a 0,5 mil·límetres; també pot ser mamil·lar. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arsendescloizita pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: thadeuïta, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraïta, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaïta, bertossaïta, palermoïta, carminita, sewardita, adelita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, duftita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeïta, gottlobita, hermannroseïta, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, vesignieïta, paganoïta, jagowerita, carlgieseckeïta-(Nd), attakolita i leningradita.
Formació i jaciments
modificaÉs un mineral secundari en dipòsits polimetàl·lics hidrotermals oxidats. Sol trobar-se associada a altres minerals com: tennantita, calcocita, wil·lemita, mimetita, quars o goethita. Va ser descoberta l'any 1982 a la mina Tsumeb, al Tsumeb, Namíbia.
Referències
modifica- ↑ «Arsendescloizite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 desembre 2015].
- ↑ «Arsendescloizite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 5 desembre 2015].
- ↑ «Adelite-Descloizite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 desembre 2015].