Conicalcita
La conicalcita és un mineral de la classe dels arsenats que pertany al grup de l'adelita-descloizita. Va ser descoberta l'any 1849 a la localitat espanyola d'Hinojosa del Duque (Còrdova), i el seu nom deriva del grec Konia (calç) i khalkós (coure), en al·lusió a la seva composició i als llocs on sol aparèixer.
 Conicalcita | |
|---|---|
 Conicalcita provinent de la mina Ojuela, Mapimí, Durango, Mèxic | |
| Fórmula química | CaCu(AsO₄)(OH) |
| Epònim | calç i pols  |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.BH.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BH.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.11b |
| Dana | 41.5.1.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Hàbit cristal·lí | crostes de cristalls aciculars a fibrosos, masses botrioides i crostes compactes |
| Estructura cristal·lina | a = 7.39(1) Å, b = 9.23(1) Å, c = 5.83(1) Å; V 397.66 ų; Z = 4 |
| Grup puntual | ortoròmbica (2 2 2) - disfenoidal |
| Color | verd herba a verd groguenc, verd pistatxo, verd maragda |
| Macles | rares en {001} |
| Exfoliació | absent |
| Fractura | desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | verda |
| Diafanitat | translúcida |
| Gravetat específica | 4,3 |
| Propietats òptiques | biaxial (+/-) |
| Índex de refracció | nα = 1.778 - 1.800 nβ = 1.795 - 1.831 nγ = 1.801 - 1.846 |
| Birefringència | δ = 0.023 a 0.046 |
| Pleocroisme | visible |
| Dispersió òptica | forta r < v a r < v moderada |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Con |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa conicalcita pertany al grup adelita-descloizita, que agrupa tots els arsenats i vanadats ortoròmbics.[2] És l'anàleg amb arsènic de l'hermannroseïta (CaCuPO₄(OH)). Forma el terme extrem de diverses sèries de solució sòlida, sent els altres extrems:
- austinita, CaZnAsO₄(OH),[3]
- cobaltaustinita, CaCoAsO₄(OH),[4]
- duftita, PbCuAsO₄(OH),[5]
- tangeïta, CaCuVO₄(OH),[6]
A més dels elements de la seva fórmula, CaCu(AsO₄)(OH), sol portar com a impureses que li donen tonalitats: magnesi, fòsfor, vanadi i zinc. És una mena del coure, però de poca importància.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la conicalcita pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: thadeuita, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraita, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaita, bertossaita, palermoita, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, duftita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeita, gottlobita, hermannroseita, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, bayldonita, vesignieita, paganoita, jagowerita, carlgieseckeita-(Nd), attakolita i leningradita.
Formació i jaciments
modificaÉs un mineral secundari que sol trobar-se en les zones d'oxidació dels jaciments de minerals de coure rics en arsènic. Típicament és el producte d'alteració de l'enargita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: olivina, malaquita, limonita, libethenita, jarosita, clinoclasa, brochantita, atzurita o austinita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Linda Mariquita (El Molar, Priorat).[7]
Referències
modifica- ↑ «Conichalcite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
- ↑ «Adelite-Descloizite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
- ↑ «Austinite-Conichalcite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
- ↑ «Cobaltaustinite-Conichalcite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
- ↑ «Conichalcite-Duftite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
- ↑ «Conichalcite-Tangeite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2015].
- ↑ Joan Vinyoles, Josep Lluís Garrido, Joan Rosell «Lavendulana i altres minerals a la mina “Linda Mariquita” del Molar (Priorat)». Infominer, 2015-2, 63, 2015, pàg. 15-16 [Consulta: 28 novembre 2023].