Abacà
La Musa textilis és el nom científic d'una planta emparentada amb la banana, de fruit no comestible, les beines foliars del qual, poden arribar fins als 2 metres de longitud (la planta fa de llarg uns 8 metres d’alçada), s'utilitzen per elaborar una fibra tèxtil; de color blanquinós, amb la qual es confeccionen cordes i teixits bastos.[1] Anomenada abacà, (plural: abacàs, del tagal abaká) o cànem de Manila i que s'utilitza com a primera matèria principalment a la indústria tèxtil i paperera.[2][3][4]
Musa textilis  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | abacà |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 158542150 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Zingiberales |
| Família | Musaceae |
| Gènere | Musa |
| Espècie | Musa textilis Née, 1801 |
L'abacà és menys resistent que el bananer, requereix sòls permeables, amb preferència volcànics, un clima càlid, amb precipitacions abundants distribuïdes tot al llarg de l'any, i una humitat permanent. Cal preparar el terreny llaurant profundament fins a uns 50-60 cm. La sembra és feta a base de llavors, rebolls i trossos de rizoma. La collita sol començar al cap de divuit mesos, i la plantació se sol conservar uns dotze anys.
Originària de les Filipines, és una planta que necessita un clima equatorial i és conreada també a Borneo a Sumatra, a Sabah i a l’Amèrica ístmica, les plantacions del qual foren impulsades per la necessitat de proveir les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial.
No s'ha de confondre el cànem amb el cànem de Manila, ja que són dues fibres (materials) diferents.
Descripció
modificaLa planta d'abacà és estolonífera, el que significa que la planta produeix corredors o brots al llarg del sòl que després arrelen a cada segment.[5] Tallar i trasplantar corredors arrelats és la tècnica principal per crear noves plantes, atès que el creixement de les llavors és substancialment més lent.[a][7] L' Abacá té un "fals tronc" o pseudotija sobre 15-38 cm de diàmetre.[5] Les tiges de les fulles (pecíols) s'expandeixen a la base per formar beina que estan ben embolcallats per formar la pseudotija. Hi ha de 12 a 25 fulles, de color verd fosc a la part superior i verd pàl·lid a la part inferior, de vegades amb grans taques marrons. Tenen forma oblonga amb una base deltoide.[5] Creixen en successió. Els pecíols creixen com a mínim 30 cm de longitud.[5] Principalment està composta de cel·lulosa, lignina i pectina.
Quan la planta és madura, la tija de la flor creix dins de la pseudotija. La flor masculina té cinc pètals, cadascun d'uns 38 cm de llarg.[5] Les beines de les fulles contenen la valuosa fibra. Després de la collita, les fibres gruixudes oscil·len entre 180-370 cm de llarg.[5] Estan compostes principalment per cel·lulosa, lignina i pectina.
El fruit, que no és comestible[5] i rarament es veu com la collita es produeix abans que els fruits de la planta, creix a uns 5,1-7,6 cm de llarg i 2,5 cm de diàmetre.[5] Té llavors de cornet negre que són 420 cm de diàmetre.[5]
Conreu
modificaLa planta es cultiva normalment en un sòl francoy ben drenat, utilitzant rizomes plantats a l'inici de l'estació de pluges.[8] A més, es poden iniciar noves plantes per llavors.[9] Els productors cullen els camps d'abacá cada tres a vuit mesos després d'un període de creixement inicial de 12-25 mesos.[5][8] La collita es fa eliminant les tiges de les fulles després de la floració però abans que aparegui el fruit.[5] La planta perd productivitat entre 15 i 40 anys.[10] Els vessants dels volcans proporcionen un entorn de cultiu preferit.[11] La collita inclou, en general, diverses operacions que impliquen les beines de les fulles:
- Tuxing (separació de la beina primària i secundària)
- stripping (aconseguir les fibres)
- assecat (normalment seguint la tradició de l'assecat al sol).
Quan s'ha completat el processament, els feixos de fibra són pàl·lids i brillants amb una longitud de 1,8-3,7 cm.[9]
Es fa la collita d'abacà cada tres a vuit mesos tallant la planta però deixant les arrels que fan una nova planta. La fibra s'obté de la polpa de la planta i d'ella se'n fan cordes molt resistents al sol, l'aigua i el vent. També s'usa en la indústria del paper.[12]
Notes
modificaReferències
modifica- ↑ «abacà | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 novembre 2024].
- ↑ «Abacá (manila hemp)». Farmers' Bulletin. Bureau of Agriculture. Republic of the Philippines, 1904.
- ↑ «Musa textilis 24742» (en anglès). Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service, Department of Agriculture of United States.
- ↑ Katrien Hendrickx «The Origins of Banana-fibre Cloth in the Ryukyus, Japan». Farmers' Bulletin. Leuven University Press, vol. 11, 1904, pàg. 170.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 Bailey, 1947.
- ↑ Worcester 1899, p. 506
- ↑ Worcester & Roberts 2005, p. 301
- ↑ 8,0 8,1 Hoiberg 2010, p. 6
- ↑ 9,0 9,1 Considine & Considine 1983, p. 1
- ↑ Bailey, 1947, p. 171.
- ↑ Borneman 1997, p. 4
- ↑ «A Primer on the New Generation Philippine Currency». Bangko Sentral ng Pilipinas. Arxivat de l'original el May 29, 2019. [Consulta: 12 juliol 2019].
Bibliografia
modifica- Borneman, John A. Jr. (1997). "Abaca". In Johnston, Bernard (ed.). Collier's Encyclopedia. Vol. I: A to Ameland (1st ed.). New York, NY: P. F. Collier.
- Considine, Douglas M.; Considine, Glenn D., eds. (1983). "Abaca". Van Nostrand's Scientific Encyclopedia. Vol. I: A-H (6th ed.). New York, NY: Van Nostrand Reinhold Company. ISBN 0-442-25164-5.
- Hoiberg, Dale H., ed. (2010). "Sbaca". Encyclopædia Britannica. Vol. 1: A - ak Bayes (15th ed.). Chicago, Illinois: Encyclopædia Britannica Inc. ISBN 978-0-85229-961-6.
- Worcester, Dean C. The Philippine Islands and Their People. New York, NY: The Macmillan Company, 1899.