30 de maig

Països Catalans

• 1640, Montiró, Principat de Catalunya: els terços de Felip IV destrueixen la vila.^[1]
• 1840 - Morella (Ports): els carlins es rendeixen al final del setge de Morella de 1840 i s'ofereixen com a presoners de guerra durant la Primera Guerra Carlina.
• 1843, Catalunya: Començant al Camp de Tarragona, s'hi esdevé una conspiració contra el govern del general Espartero en la qual participa el general Prim.^[2]
• 1956, Barcelona, Barcelonès: tal com consta en el colofó de l'obra, s'enllesteix la publicació de la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra a cura de Joan Coromines, coneguda també com la Gramàtica "pòstuma".
• 1987, Catalunya: s'emet a TV3 l'últim episodi de les aventures d'Oliana Molls.
• 2010, Sabadell, Vallès Occidental: se celebra la Consulta sobre la independència de Catalunya, és la primera ciutat amb més de 200.000 habitants que la realitza.
• 2015, Barcelona: tanca la llibreria La Hormiga de Oro, una de les més antigues de la ciutat.
• 2015, Barcelona: el Camp Nou viu una xiulada històrica a l'himne d'Espanya abans de l'inici de la final de la copa del Rei de futbol, disputada entre el FC Barcelona i l'Athletic de Bilbao. La xiulada és considerada com la més sonora de la història.

Resta del món

• 1588: El darrer vaixell de l'Armada Invencible salpa de Lisboa cap al Canal de la Mànega.^[3]
• 1631, Castell de Fontainebleau, Regne de França: és signat el Tractat de Fontainebleau entre Maximilià I de Baviera i el Cardenal Richelieu
• 1814: Signatura del Tractat de París. Napoleó Bonaparte és enviat a l'exili a l'illa d'Elba.^[4]
• 1866, Praga (Imperi Austrohongarès): estrena de La núvia venuda, òpera còmica en tres actes del compositor txec Bedřich Smetana, amb llibret de Karel Sabina, al Teatre Provisional de Praga.
• 1871: Cau la Comuna de París.
• 1909, Milà (Itàlia): l'italià Luigi Ganna guanya la primera edició del Giro d’Itàlia.^[5]
• 1913: se signa el Tractat de Londres, que posa fi a la Primera Guerra Balcànica.
• 1971, EUA: La NASA llança la missió espacial Mariner 9
• 1982: Espanya ingressa a l'OTAN.
• 1990: Franjo Tuđman esdevé President de Croàcia.
• 1995, París (França): inauguració del nou edifici de la Biblioteca Nacional de França, amb projecte de Dominique Perrault.
• 1996: Andreu de York es divorcia de Sarah Ferguson.
• 1998: El terratrèmol de 6.5 Mw afecta la Província de Takhar, l'Afganistan provocant la mort d'entre 4.000 i 4,500 habitants.
• 2003, Nova York, (EUA): procedent de París hi arriba el darrer avió Concorde en servei d'Air France. Els de British Airways deixaran de volar el 25 d'octubre del mateix any.

Països Catalans

• 1866 - Cadaquésː Lidia de Cadaqués, hostalera de Cadaqués, mitificada per artistes com d'Ors o Dalí (m. 1946).^[6]
• 1873 - Barcelona: Josep Falp i Plana, metge i escriptor català, que va fundar la Lliga Vegetariana de Catalunya (m. 1913).^[7]
• 1920 - Barcelona: Antoni Maria Badia i Margarit, filòleg i lingüista català (m. 2014).^[8]
• 1943 - Barcelona: Narcís Serra i Serra, polític i economista català.
• 1947 - Beniopa, la Safor: Josep Piera i Rubió, escriptor i traductor valencià.^[9]
• 1948 - Barcelona: Salvador Puig i Antich, activista autònom català, executat pel règim franquista (m. 1974).^[10]
• 1951 - Sedaví (l'Horta Sud): Ferran Torrent i Llorca, escriptor i periodista valencià.^[11]
• 1969 - Barcelona: Eva Piquer i Vinent, escriptora, periodista i professora catalana.
• 1973 - Barcelonaː Marina Garcés, filòsofa i assagista catalana.^[12]
• 1977 - Palafollsː Carme Fenoll i Clarabuch, bibliotecària catalana, que fou cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.^[13]

Resta del món

• 1524, Istanbul, Imperi Otomà: Selim II, soldà de l'Imperi Otomà des de 1566 fins al 1574 (m. 1574).^[14]
• 1814, Priamúkhino, Imperi Rus: Mikhaïl Bakunin, anarquista rus (m. 1876).^[15]
• 1834, Dendermonde, Flandes: Emmanuel Hiel, poeta i escriptor flamenc (m. 1899).
• 1845, Torí, Regne de Sardenya-Piemont: Amadeu I d'Espanya, aristòcrata italià (m. 1890).^[16]
• 1868, Parísː Camille du Gast, celebritat francesa, pionera de l'automobilisme femení (m. 1942).^[17]
• 1879, Londres, Anglaterra: Vanessa Bell, pintora i interiorista anglesa, part del grup de Bloomsbury (m. 1961).^[18]
• 1880, Madrid (Espanya): Joaquín Fanjul Goñi, militar d'infanteria i advocat espanyol. Veterà de les campanyes de Cuba i Marroc (m. 1936).^[19]
• 1895, Budapest, Hongriaː Jelly d'Aranyi, compositora i violinista hongaresa nacionalitzada anglesa (m. 1966).^[20]
• 1899, Brooklyn, Nova York, Estats Units: Irving Thalberg, productor de cinema estatunidenc (m. 1936).
• 1907,
  • Allegre, Haute-Loiraː Germaine Tillion, etnòloga francesa, membre de la resistència francesa (m. 2008).^[21]
  • Hannover, Alemanyaː Elly Beinhorn, aviadora alemanya pionera (m. 2007).^[22]
• 1908,
  • Norrköping, Suècia: Hannes Alfvén, astrònom i físic suec, Premi Nobel de Física de l'any 1970 (m. 1995).^[23]
  • Sant Petersburgː Marina Semjonova, ballarina soviètica, la primera prima ballerina formada en aquest país (m. 2010).^[24]
  • San Francisco, Califòrnia (EUA): Melvin Jerome "Mel Blanc" va ser un actor de doblatge i comediant estatunidenc (m. 1989).^[25]
• 1912, Marianglas, Gal·les: Hugh Griffith, actor gal·lès (m. 1980).
• 1912, Nova York, EUA: Julius Axelrod, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1970 (m. 2004).^[26]
• 1928, Ixelles: Agnès Varda, directora de cinema belga (m. 2019).^[27]
• 1931, Rigaː Vizma Belševica, poeta, escriptora i traductora letona nominada al premi Nobel de literatura (m. 2005).^[28]
• 1932, Houston, Texasː Pauline Oliveros, compositora americana, acordionista i pionera de la música electrònica (m. 2016).^[29]
• 1934, Listvianka, Unió Soviètica: Aleksei Leónov, cosmonauta soviètic que va fer el primer passeig espacial el 18 de març de 1965 (m. 2019).^[30]
• 1941, Gènovaː Marisa Solinas, actriu i cantant italiana (m. 2019).^[31]
• 1955, Little Falls, Minnesota (EUA): Brian Kobilka, científic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 2012.^[32]
• 1969, Las Palmas de Gran Canaria, Espanya: Mònica López, actriu catalana.
• 1975, Wausau, Wisconsin, Estats Unitsː Marissa Mayer, enginyera en informàtica i directiva estatunidenca.^[33]
• 1985, Budapest, Hongria: Krisztián Vadócz, futbolista hongarès.

Països Catalans

• 1898 - Barcelona: Heribert Mariezcurrena i Corrons, gravador i fotògraf català (n. 1847).^[34]

• 1924 - París: Amélie Beaury-Saurel, pintora catalana de pares francesos (n. 1849).^[35]
• 1978 - Barcelona: Josep Gonzalvo i Falcon, conegut com a Gonzalvo II, futbolista i entrenador.
• 2016 -
  • Girona: Manuel Costa-Pau i Garriga, escriptor, professor, editor, traductor i pensador català. (n. 1936).^[36]
  • Barcelonaː Josefina Peraire, poetessa, ceramista i escultora catalana (n. 1947).^[37]

Resta del món

• 727 - Tervuren: Hubert de Lieja, bisbe de Lieja de 705 a 727.
• 1252, Sevilla, Regne de Castella: Ferran III de Castella, dit el Sant, rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252) (n. 1199).
• 1416 - Constança (Alemanya): Jeroni de Praga mor cremat per heretge (n. 1365).^[38]
• 1431 - Rouen (Regne de França): Joana d'Arc, heroïna francesa de la Guerra dels Cent Anys (n. 1412).^[39]
• 1574 - Castell de Vincennes, París (Regne de França): Carles IX de França, duc d'Orleans i rei de França (n. 1550).^[40]
• 1593 - Deptford (Anglaterra): Christopher Marlowe, dramaturg, poeta i traductor de l'època elisabetiana (n. 1564).^[41]
• 1640 - Anvers (Països Baixos): Peter Paul Rubens, pintor barroc de l'escola flamenca (n. 1577).^[42]
• 1744 - Twickenham (Anglaterra): Alexander Pope, poeta anglès (n. 1688).^[43]
• 1778 - París: Voltaire, escriptor i filòsof francès (n. 1694).^[44]
• 1840 - Londresː Mary Monckton, comtessa de Cork i Orrery i agent literària anglo-irlandesa (n.1746).^[45]
• 1901 - París (França): Théodore-Joseph Boudet de Puymaigre, folklorista i historiador de la literatura francès (n. 1816).^[46]
• 1934 - Tòquio (Japó): Tōgō Heihachirō, almirall japonès (n. 1847).^[47]
• 1943 - Mèxic: Jaume Aiguader i Miró, metge i polític català (n. 1882).^[48]
• 1951 - New Haven, Conneticut (EUA): Hermann Broch, escriptor austríac, un dels millors renovadors de la narrativa en llengua alemanya (n. 1886).^[49]
• 1960 - Peredelkino, URSS: Borís Pasternak, escriptor rus, Premi Nobel de Literatura 1958 (que refusà) (n. 1890).^[50]
• 1961 - San Cristóbal (República Dominicana) Rafael Leónidas Trujillo Molina, militar i President la República Dominicana (1930-61) (n. 1891).^[51]
• 1967 - Laconia (N. Hampshire, EUA): Claude Rains, actor britànic (n. 1889).
• 1989 - Nova Yorkː Zinka Milanov, soprano croata (n. 1906).^[52]
• 1993 - Birmingham, Alabama (EUA): Sun Ra (Herman Sonny Blount) músic de jazz nord-americà. Figura destacada de l'avantguarda jazzística (n. 1914).^[53]
• 1994 - Madrid (Espanya): Juan Carlos Onetti Borges, escriptor i periodista uruguaià (n. 1909).^[54]
• 1995 - Alcobendas (Espanya): Antonio González Flores, actor, compositor i cantant espanyol, fill de Lola Flores i del Pescaílla (n. 1961).^[55]
• 2006 - Tòquio (Japó): Shohei Imamura, guanyador dues vegades de la Palma d'Or al festival de Canes.
• 2009 -Rehobot, Israel: Ephraim Katzir, quart President d'Israel (n. 1916).^[56]
• 2010 - Madrid (Espanya): Josep Manuel Casas i Torres, geògraf valencià (n. 1916).
• 2011 - Nova York, EUAː Rosalyn Yalow, física i professora universitària, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1977 (n. 1921).^[57]
• 2012 - Cambridge, Cambridgeshire, Anglaterra: Sir Andrew Fielding Huxley, metge, biofísic i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1963 (n. 1917).^[58]
• 2013 - Nova Delhi, Índia: Vina Mazumdar, acadèmica, feminista pionera en els estudis de les dones a l'Índia i figura destacada del moviment de dones en la postindependència (n. 1927).
• 2015 - Londres, Julie Harris, sastressa anglesa que treballà per al cinema; obtingué un Oscar al millor vestuari (n. 1921).^[59]
• 2024 - Morón, Algentina: Nora Morales de Cortiñas, psicòloga, militant dels drets humans i cofundadora de Madres de la Plaza de Mayo (n. 1930).^[60]

• Sants al Martirologi romà (2011): Ferran III de Castella, rei; Hubert de Lieja, bisbe; Joana d'Arc, verge; Gaví, Protus i Genar de Porto Torres, màrtirs; Basili i Emèlia de Cesarea, pares; Anastasi de Pavia, bisbe; Dinfna de Gheel, màrtir; Luke Kirby, màrtir; Maties Kalemba, màrtir; Giuseppe Marello, bisbe d'Acqui.
  • Beats William Filby, Lawrence Johnson i Thomas Cottam i Wilima Scott i Richard Newport, màrtirs; Jeanne-Germaine Castang, clarissa; Carlo Liviero, bisbe i fundador de les Petites Esclaves del Sagrat Cor; Marta Anna Wiecka, Filla de la Caritat; Otto Neururer, màrtir; Pere Tarrés i Claret, prevere.
• Sants Restitut de Càller, bisbe i màrtir; Isaac de Constantinoble, monjo; Valstà de Bawburgh, sant llegendari.

• 22 Baixans: sant Andrònic de Pannònia.

• Se celebren els corresponents al 12 de juny del calendari gregorià.

Corresponen als sants del 17 de maig del calendari julià litúrgic:

• Sants Andrònic de Pannònia, un dels Setanta deixebles, i Júnia; Esteve de Constantinoble, arquebisbe; Solocó, Pamfamer i Pamfaló de Calcedònia, màrtirs; Nectari i Teòfanes de Meteora, monjos; Eudòxia de Moscou, princesa; Atanasi el Jove, taumaturg de Criscianòpolis; translació de les relíquies de Sant Adrià d'Ondrusov, abat; repòs del just Jonàs d'Odessa (1924).

Sants Josephine Butler, reformadora social (1906); Joana d'Arc, visionària (1431); Apolo Kivebulaya, prevere evangèlic en l'Àfrica Central (1933).

Santa Joana d'Arc, mística i soldat.