2019
El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià. Les Nacions Unides el van designar com a Any Internacional de les Llengües Indígenes i Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics.
Tipus | any civil i any comú que comença en dimarts |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 2019 (mmxix) |
Islàmic | 1441 – 1442 |
Xinès | 4715 – 4716 |
Hebreu | 5779 – 5780 |
Calendaris hindús | 2074 – 2075 (Vikram Samvat) 1941 – 1942 (Shaka Samvat) 5120 – 5121 (Kali Yuga) |
Persa | 1397 – 1398 |
Armeni | 1468 |
Rúnic | 2269 |
Ab urbe condita | 2772 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
Segles | |
segle xx - segle xxi - segle xxii | |
Dècades | |
1980 1990 2000 - 2010 - 2020 2030 2040 | |
Anys | |
2016 2017 2018 - 2019 - 2020 2021 2022 |
Esdeveniments
modifica- 19 de març, Osloː El Premi Abel de matemàtiques, concedit per primer cop a una dona, Karen Uhlenbeck.[1]
- 17 d'abril, Gironaː per primer cop les dones desfilen com a manaies a les processons de Setmana Santa de Girona.[2]
- 3 de juliol, Illes Eòliesː El volcà Stromboli entra en erupció i causa un mort i dos ferits.[3]
Efemèrides
modifica5 de juliol, Bakú, Azerbaidjanː La Unesco declara Patrimoni Mundiall de la Humanitat el jaciment arqueològic de Babilònia.[4]
El dia del domini públic 2019 (1 de gener) s'alliberà l'obra d'autors morts l'any 1938.
-
Centenari del València
-
Cinquantenari d'Apolo 11
El València Club de Futbol feu cent anys el 18 de març i, el 5 d'abril, sis-cents de la mort del sant Vicent Ferrer a Bretanya;[5] el 24 de juny, cinc-cents anys de la mort de Lucrècia Borja. El 20 de juliol feu cinquanta anys de l'arribada de la missió Apollo 11 a la Lluna. El 5 d'agost feu cent anys de la mort de Josèp Condò Sambeat i, el 9 d'agost també cent de la primera publicació del personatge de Zorro.[6] El 23 d'agost feu vint-i-cinc anys de la publicació del disc de Jeff Buckley, Grace.
Arts i arquitectura
modificaEl 19 de juliol morí César Pelli, l'arquitecte de les torres Petronas; el 5 de setembre, l'artiste plàstic multidisciplinar Francisco Toledo; el primer de novembre, la muralista Rina Lazo Wasem; el 21 del mateix mes, el videoartiste manresà Toni Serra (Abu Ali):
-
Abu Ali (n. 1960)
-
Rina Lazo (n. 1923)
-
Funicular del Tibidabo
El vagons del funicular del Tibidabo del 1958 feren l'últim servici el diumenge 15 de setembre. L'artiste flamenc Panamarenko morí el 14 de desembre.
Cinema i televisió
modificaEn la 92 cerimònia dels Oscar, Bohemian Rhapsody en guanyà quatre (millor protagonista, muntatge, edició de so i mescla); altres llargmetratges multi-premiats foren Green Book (millor pel·lícula, guió original i actor secundari), Roma tres més (direcció, fotografia i llarg de parla no anglesa) i Black Panther (disseny de producció, música i vestuari); Spider-Man: Un nou univers guanyà l'Oscar al millor llarg d'animació.[7]
El 19 de juliol morí l'actor neerlandès Rutger Hauer. El 3 de setembre, el cineasta i fotògraf Peter Lindbergh, retratista de les top models de la dècada del 1990. El 4 de desembre, el realitzador basc Javier Aguirre Fernández, teòric de l'«anticine».
També s'emeté la darrera temporada de la sèrie Game of Thrones (HBO). TV3 estrenà el telefilm L'enigma Verdaguer l'11 de setembre.
Còmics
modificaL'Splash Sagunt se celebrà entre el 22 i el 24 de març al Port de Sagunt. El 37 Comic Barcelona —fins a l'any anterior anomenat Saló Internacional del Còmic de Barcelona— tingué lloc del 4 al 9 d'abril al recinte de la Fira de Barcelona-Montjuïc.[8]
-
Cartell d'Ana Galvañ
L'11 d'abril morí el mangaka Monkey Punch, autor de la sèrie Lupin III; el 29 de maig, el dibuixant barceloní Josep M. Blanco Ibarz. Al setembre es publicà el còmic Terra Cremada; el 19 de novembre faltà la dibuixant Purita Campos.
Conflictes
modificaEl 18 d'abril, un tiroteig a Irlanda del Nord provocà la mort de la periodista Lyra McKee, especialitzada en el conflicte d'Irlanda del Nord.
-
Lyra McKee (1990-2019)
- El 1 de juliol el Japó va anunciar l'enduriment de les exportacions d'alta tecnologia a Corea del Sud, que entraria en vigor tres dies després, la qual cosa va desencadenar la guerra comercial entre els dos països.[9]
- El 19 d'agost van esclatar les fortes protestes de Papua de 2019 a la Papua Occidental després que un grup d'estudiants papús fos detingut per una suposada falta de respecte a la bandera indonèsia a Surabaya.[10]
- El 26 d'octubre, el president dels EUA anuncià la mort del gihadista Abu Bakr al-Baghdadi, el qual s'autoimmolà durant una intervenció militar contra l'Estat Islàmic.
- Catàstrofes
- El 23 d'octubre es trobaren els cadàvers de trenta-nou persones són trobats en el contenidor d'un camió a Anglaterra (Incident de Grays de 2019).[11]
- El 31 d'octubre, almenys setanta-quatre persones moriren en l'incendi a un tren de passatgers de 2019 a Pakistan.
- Epidèmies
A mitjan desembre s'originà la pandèmia per coronavirus de 2019-2020 a Wuhan, abans que el SARS-CoV-2 s'expandira fora de la Xina (la primera mort per la COVID-19 no és produí fins al gener del 2020).
Esport
modificaDurant la temporada del 2019 de pilota valenciana, De la Vega, Félix i Nacho guanyaren la XXVIII Lliga Bankia d'Escala i Corda; Sergio, Seve i Ricardet la XXVI Lliga Bankia de Raspall; Fageca i Tomàs II la Lliga 2; Soro III el XXXIV Individual d'Escala i Corda, i Moltó el XXXIII Individual de Raspall. El primer de juny acabà el Campionat d'Anglaterra de rugbi a 15 2018-2019, guanyat de nou pels Saracens.
- Defuncions
El 5 d'agost morí el ciclista Bjorg Lambrecht en un accident durant la Volta a Polònia. El 10 d'agost morí l'ex jugador de bàsquet Chicho Sibilio; el 3 de setembre, el multicampió de biatló Halvard Hanevold; el 6 de setembre, el jugador de rugbi sud-africà Chester Williams, l'únic negre de la selecció que guanyà la Copa del Món de Rugbi de 1995.
El 8 de setembre morí l'aficionada iraniana Sahar Khodayari, que s'havia botat foc una setmana abans com a protesta per la sentència de presó en haver intentat entrar a un partit de l'Esteghlal Tehran FC, prohibit a les dones. El 4 d'octubre, la jove promesa ciclista Modest Capell morí en accident mentre entrenava. El 8 d'octubre, el pioner del submarinisme Eduard Admetlla, inventor d'escafandres i divulgador televisiu; el 22 d'octubre, l'atleta paralímpica Marieke Vervoort.
Aquest any també faltaren els ciclistes Patrick Sercu, Remig Stumpf, Albert Fritz, Ugo Colombo i Raymond Poulidor:
-
Martin Peters (n. 1943)
Del 7 de juny al 7 de juliol França acull la VIII Copa del Món Femenina de Futbol. La Copa del Món de Rugbi de 2019 es disputa al Japó entre el 6 de setembre i el 20 d'octubre.
Fenòmens naturals
modificaDiumenge 6 de gener tingué lloc un eclipsi solar a l'oceà Pacífic nord.
-
E. solar del 6 de gener
Lingüística i literatura
modificaEl 5 d'agost morí la Premi Nobel de Literatura Toni Morrison; l'11 d'agost, el lingüista Michael Krauss, especialitzat en les llengües natives d'Alaska i defensor de totes les llengües amenaçades; el 13 de setembre, el sociòleg i novel·liste hongarés György Konrád.
El primer d'octubre faltà Miguel León-Portilla, especialista en el nàhuatl; el 8 d'octubre, l'escriptor gallec Manuel Álvarez Torneiro; el 14 d'octubre, el crític literari Harold Bloom. El 25 d'octubre, el sociolingüiste valencià Rafael Ninyoles, expert en el conflicte lingüístic. El 29 de desembre, l'escriptor escocès Alasdair Gray, autor de Lanark.
Música
modificaEl 18 de gener es publicà un disc pòstum de Gianmaria Testa, Prezioso, amb onze cançons inèdites.[12] El 9 de febrer, Benet Casablancas i Rafael Argullol estrenaren llur òpera L'enigma di Lea al Liceu. El cantant Ozzy Osbourne hagué de cancel·lar la seva gira europea No More Tours 2 per orde mèdica, entre els quals el concert al Palau Sant Jordi previst per al 3 de març.[13] El grup alemany Rammstein actuà el primer de juny a l'RCDE Stadium.[14] Després d'un canvi d'ubicació d'Escalarre a Montmeló, el Doctor Music Festival se suspengué per la fluixa resposta del públic.[15] El grup basc La Polla Records féu una gira pels quaranta anys de la fundació que començà amb dos concerts a València (20 i 21 de setembre).[16]
- Defuncions
El 16 d'abril morí el pianista austríac Jörg Demus. El 8 de juny, el cantant Andre Matos morí d'un infart. El 6 de juliol morí el brasiler João Gilberto, creador de la bossa nova; el 16 del mateix mes, el cantautor angloafricà Johnny Clegg. El 4 de setembre, la cantant country Kylie Rae Harris morí en accident de trànsit, camí del Big Barn Dance; l'endemà, Iñigo Muguruza, exmembre dels grups Kortatu, Negu Gorriak i Joxe Ripiau, morí a conseqüència de l'esclerosi lateral amiotròfica que patia. El 8 de setembre morí el cantant melòdic alcoià Camilo Sesto; el 10 de setembre, el cantautor estatunidenc Daniel Johnston i, el 15 de setembre, el músic Ric Ocasek, membre fundador del grup The Cars. El 19 de setembre morí la mezzosoprano Irina Bogàtxova i, el 30 de setembre, la soprano dramàtica Jessye Norman. El 2 d'octubre, el compositor de bandes sonores Gueorgui Kantxeli; el 6 del mateix mes traspassà l'influent bateria anglès Ginger Baker; i les cantants de K-pop Sulli i Goo Hara. El 18 de desembre morí en un accident de trànsit el cantautor castellà d'ascendència basca Patxi Andión; el 26, el compositor i lletrista de musicals Jerry Herman.
-
Camilo Sesto
-
Irina Bogàtxova
El grup estatunidenc Greta Van Fleet actuà el 26 de novembre al Sant Jordi Club, després d'ajornar el concert previst per al 22 de febrer.[17]
Política
modifica- Categoria principal: Eleccions del 2019
El primer de gener Àustria assumí la Presidència del Consell de la Unió Europea.[18]
A Veneçuela, el 10 de gener Nicolás Maduro prengué possessió del càrrec de president electe, però l'autoproclamació de Juan Guaidó el 23 de gener desencadenà la crisi presidencial de Veneçuela de 2019. En febrer i maig hi hagué sengles referèndums a Suïssa el 2019: l'un sobre el control urbanístic, rebutjat, i els altres dos, sobre el control d'armes i la reforma del sistema de pensions, aprovat.
El 12 de febrer començà el judici al procés independentista català. Després que el Congrés espanyol tombara els pressuposts per a aquest any, el president Sánchez anuncià la dissolució dels parlaments i la convocatòria d'eleccions generals per al 28 d'abril; poc després, el president valencià avançà les eleccions a les Corts Valencianes de 2019 per al mateix dia.
El 7 d'abril tingueren lloc les eleccions al Consell General d'Andorra de 2019.[19] Als EUA, la Cambra de Representants aprovà l'Equality Act el 17 de maig, rebuda per a consideració pel Senat tres dies després.
El 30 d'abril es formalitza l'abdicació de l'emperador Akihito anunciat l'1 de desembre del 2017 pel govern japonès, marcant així la fi de l'era Heisei i l'inici de l'era Reiwa.[20]
El 26 de maig se celebraren les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2019 (guanyades per Francina Armengol, del PSIB), les eleccions al Consell General d'Aran de 2019 (Paco Boya, d'Unitat d'Aran) i les eleccions municipals espanyoles de 2019.
L'ex president d'Egipte, Mohamed Mursi, encausat des del colp d'estat del 2013, morí d'un infart durant el juí.
Al primer de juliol, Romania assumí la Presidència del Consell de la Unió Europea;[18] el 9 de juliol morí l'ex president argentí De la Rúa i, el 25 de juliol, el president tunisià en el càrrec, Beji Caid Essebsi. Robert Mugabe, ex president de Zimbàbue, morí el 6 de setembre a l'exili, com també l'ex president tunisià Ben Ali (19 de setembre). El 29 de setembre faltà l'ex president francés (i copríncep d'Andorra) Jaques Chirac. Durant tot el mes hi hagué les vagues climàtiques del setembre de 2019 a tot el món, per a urgir els governs a aturar l'escalfament global.
-
Vetlatori de De la Rúa
-
Funeral d'Essebsi
-
Funeral de Lujkov
El 9 d'octubre començà la invasió turca de Rojava; el 24 d'octubre es va dur a terme l'exhumació de Francisco Franco del Valle de los Caídos i el trasllat del cos al cementeri de Mingorrubio. Les eleccions generals espanyoles de novembre de 2019 se celebraren diumenge 10. L'ex secretari d'estat britànic Frank Dobson morí l'11 de novembre; el 23 del mateix mes morí l'eurodiputat independent Francesc Gambús; el mateix dia començà el referèndum sobre la independència de Bougainville. El 10 de desembre morí l'ex alcalde de Moscou Iuri Lujkov.
Premis Nobel
modificaCamp | Guardonats |
---|---|
Física | |
Química | |
Medicina o Fisiologia | |
Literatura | |
Pau | |
Economia |
Tecnologia
modificaEl 24 de gener es presentà oficialment la càmera Olympus OM-D E-M1X;[21] el 17 de novembre comercialitzarà l'Olympus E-M5 Mark III.
-
L'OM-D E-M1X
Enguany moriren dos històrics cosmonautes soviètics: Sigmund Jähn i Aleksei Leónov.
Videojocs
modifica- Categoria principal: Videojocs del 2019
El 4 de febrer es publicà el videojoc Apex Legends. El 9 de març, l'associació Arcade Vintage anuncià l'apertura del Museu del Videojoc d'Ibi, inaugurat el 15 de maig. El 19 de novembre s'obrí la plataforma de joc en línia Google Stadia.
-
Resident Evil 2 (E3)
-
Stadia en el Gamescom
Naiximents
modificaNecrològiques
modifica- Categoria principal: Morts el 2019
Entre les morts destacadades del 2019 hi ha la de l'actor Martí Galindo, la filòloga palmesana Aina Moll, la supervivent dels nazis Neus Català i l'ex president de l'IEC Salvador Giner; en l'àmbit internacional, l'actor Seymour Cassel; els aristòcrates Cristina dels Països Baixos, Dina de Jordània, Enric d'Orleans i Joan de Luxemburg; la cineasta Agnès Varda; l'alcalde de Gdańsk, Paweł Adamowicz, apunyalat en públic; el nacionaliste basc Xabier Arzalluz; el cantautor Alberto Cortez, els compositors Michel Legrand i André Previn; i els premis Nobel Sydney Brenner, David Thouless.
- Països Catalans
- 15 de gener - Pegoː Dolors Sendra Bordes, compositora i musicòloga valenciana, que investigà la música popular (n. 1927).[22]
- 10 de febrer - Palma: Aina Moll i Marquès, filòloga menorquina, figura central de la cultura i la normalització del català a les Balears i Catalunya (n. 1930).[23]
- 8 de març - Barcelona, Barcelonèsː Jaume Muxart i Domènech, pintor català (n. 1922).[24]
- 17 de març - Girona: Cristina Cervià Sancho, actriu i directora teatral catalana (n. 1965).[25]
- 21 de març - Ribesaltesː Joan Abelanet, arquèoleg, especialista en els megàlits dels Pirineus Orientals (n. 1925).[26]
- 24 de març - Barcelona: Aurora Gassó, pintora catalana (n. 1928).[27][28]
- 13 d'abril - els Guiamets: Neus Català i Pallejà, fou supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück i activista de la memòria històrica (n. 1915).[29]
- 22 de maig, Barcelona: Eduard Punset i Casals, advocat, economista i divulgador científic català (n. 1936).[30]
- 14 de juny - Barcelonaː Laura Almerich, guitarrista catalana, coneguda per la seva relació artística amb Lluís Llach (n. 1940).[31]
- 18 de juny -
- València: Carme Miquel, mestra i escriptora valenciana (n. 1945).[32]
- Barcelona: Maria Josep Ragué, crítica, autora teatral i assagista (n. 1941).[33]
- 10 de juliol, Reusː Maria Cabré de Calderó, poetessa catalana (n.1919).[34]
- 11 de juliol - Barcelona, Barcelonès: Pepita Pardell Terrade, animadora, dibuixant, il·lustradora i pintora catalana (n. 1928).[35]
- 27 d'agost - Tolosa de Llenguadoc: Conxita Grangé i Beleta, resistent antifeixista, supervivent del Camp de Ravensbrück (n. 1925).[36]
- 29 d'agost - Sant Cugat del Vallès: Maria Dolors Renau i Manén, psicòloga, pedagoga i política catalana (n. 1936).[37]
- 1 de setembre - Reus: Maria Àngels Ollé, pedagoga, escriptora i professora universitària catalana.[38]
- 15 de setembre - Blanes, la Selva: Montserrat Soliva Torrentó, química catalana (n. 1943).[39]
- 25 de setembre - Barcelona: Elisabeth Vergés, pionera en l'escalada i l'alpinisme de Catalunya.[40]
- 9 d'octubre, Badalona: Consol Villaubí i Pons, ballarina i coreògrafa catalana (n. 1932).[41]
- 20 de novembre - Barcelonaː Purita Campos, dibuixant de còmics, il·lustradora i pintora catalana (n. 1937).[42]
- 23 de novembre - Cercedilla: Maria Assumpció Balaguer i Golobart, actriu catalana (n. 1925).[43]
- 28 de desembre - Barcelona: Amèlia Riera i Toyos, pintora i gravadora catalana (n. 1928).[44]
- Resta del món
- 17 de gener - Hobe Sound, Florida: Mary Oliver, poeta estatunidenca (n. 1935).[45]
- 1 de febrer - Berlínː Ursula Karusseit, actriu alemanya (n. 1939).[46]
- 12 de febrer - Lagos, Nigèria: Bisi Silva (Olabisi Obafunke Silva), conservadora i especialista en art contemporani (n. 1962).[47]
- 13 de febrer - Romaː Marisa Solinas, actriu i cantant italiana (n. 1941).[48]
- 13 de març - Berlín: Andrea Pollack, nedadora alemanya guanyadora de sis medalles olímpiques (n. 1961).[49]
- 16 de març - Trémévenː Yann-Fañch Kemener, cantant tradicional bretó (n. 1957).[50]
- 24 de març - Blantyre, Malawi: Desmond Dudwa Phiri, escriptor de Malawi (n. 1931).[51]
- 14 d'abril - Estocolm: Bibi Andersson, actriu de teatre i de cinema sueca (n. 1935).[52]
- 16 d'abril - Viena: Jörg Demus, pianista austríac (n. 1928).[53]
- 18 d'abril - Derry, Irlanda del Nord: Lyra McKee, escriptora i periodista nord-irlandesa (n. 1990).[54]
- 13 de maig - Carmel Valley Village, Califòrnia: Doris Day, estrella de Hollywood dels anys 50 i 60 (n. 1922).[55]
- 18 de maig - Madridː Analía Gadé, actriu argentina establerta a Espanya (n. 1931).[56]
- 3 de juny - Portoː Agustina Bessa-Luís, escriptora portuguesa, Premi Luís de Camões el 2004 (n. 1922).[57]
- 9 de juny - Montevideo, Uruguaiː Adela Neffa, escultora argentina nacionalitzada uruguaiana (n. 1922).[58]
- 15 de juny - Vancouverː Marta Harnecker, pensadora marxista xilena (n. 1937).[59]
- 16 de juny - Arieja, França: Rosina de Pèira, cantant de cançons tradicionals en occità (n. 1933).[60]
- 9 de juliol - Dallas, Texas (EUA): Ross Perot, multimilionari estatunidenc, conegut per haver-se presentat com a candidat independent a les eleccions presidencials estatunidenques (n. 1930).[61]
- 17 de juliol - Roma: Andrea Camilleri, guionista, director teatral i televisiu, novel·lista italià creador del comissari Montalbano (n.1925).[62]
- 19 de juliol - Balatonalmádi, Hongriaː Ágnes Heller, filòsofa hongaresa (m. 1929).[63]
- 22 de juliol:
- Hamburg: Brigitte Kronauer, escriptora alemanya (n. 1940).[64]
- Pequín (Xina): Li Peng, polític xinès, responsable de la repressió contra les Protestes de la plaça de Tian'anmen de 1989 (n. 1928).[65]
- 3 d'agost - Brăila, Romania: Catalina Buzoianu, directora i pedagoga teatral romanesa (n. 1938).[66]
- 5 d'agost - Nova York: Toni Morrison, escriptora afroamericana guardonada amb el Premi Nobel de Literatura de l'any 1993 (n. 1931).[67]
- 31 d'agost - Oberhausenː Marita Lorenz, espia nord-americana, amant de Fidel Castro.[68]
- 14 de setembre - Londresː Jean Heywood, actriu anglesa (n. 1921).[69]
- 30 de setembre - Nova York (EUA): Jessye Norman, cantant d'òpera estatunidenca (n. 1945).[70]
- 4 d'octubre - Los Angeles: Diahann Carroll, actriu i cantant estatunidenca (n. 1935).[71]
- 17 d'octubre - L'Havana (Cuba): Alicia Alonso, ballarina i coreògrafa de dansa clàssica (n. 1920).[72]
- 22 d'octubre - Tòquio: Sadako Ogata, diplomàtica japonesa, Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Refugiats (n. 1927).[73]
- 2 de novembre - Genolier, Suïssa: Marie Laforêt, cantant i actriu francesa (n. 1939).[74]
- 7 de novembre - Madrid: Margarita Salas Falgueras, bioquímica espanyola (n. 1938).[75]
- 20 de novembre, Little Rockː Mary Lowe Good, química inorgànica que realitzà recerca industrial (n. 1931).[76]
- 5 de desembre, L'Havana (Cuba): Faure Chomón, comandant de la Rebolució cubana (n. 1929).[77]
- 9 de desembre - Djursholm, Suèciaː Marie Fredriksson, cantant. Membre del duo Roxette (n. 1958).[78]
- 13 de desembre - Darmstadt, Alemanya: Gudrun Zapf von Hesse, tipògrafa alemanya.[79]
- 14 de desembre - París: Anna Karina, actriu, directora, escriptora i cantant francesa d'origen danès (n. 1940).[80]
- 18 de desembre - París (França)ː Claudine Auger, actriu francesa (n.1941).[81]
-
Francisca Aguirre
-
A. Balaguer
-
Domènech i Fargas
-
Montserrat Minobis
-
Aina Moll
-
Michael Atiyah
-
Peter Hamm
-
Sigmund Jähn
-
Yann-Fañch K.
-
Iuri Lujkov
-
Peter Mayhew
-
André Previn
-
Gregory Pyle
-
Agnès Varda
-
Alba Zaluar (n. 1942)
-
Faure Chomón
2019 en la ficció
modificaL'argument del manga Akira i la seua adaptació a l'anime està ambientat en un 2019 post-apocalíptic. La distopia de la pel·lícula Perseguit (1987) està ambientada entre 2017 i 2019, com també l'utopia de L'illa (2005). La història de Blade Runner (1982) transcorre en novembre del 2019. L'episodi pilot de la sèrie d'animació Batman Beyond transcorre en 2019, vint anys abans dels esdeveniments posteriors. El videojoc de carreres OutRun 2019 (1993) i la novel·la visual Robotics;Notes (2012) també situen l'acció el 2019.
Referències
modifica- ↑ «Karen Uhlenbeck, primera dona guanyadora del 'Nobel' de matemàtiques». El Periódico, 19-03-2019. [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ Artigas, Lurdes. «Les dones manaies ja desfilen a Girona - 18 abril 2019». El Punt-Avui, 09-02-2024. [Consulta: 9 febrer 2024].
- ↑ «El volcà Stromboli entra en erupció i causa un mort i dos ferits». CCMA. 324cat, 03-07-2019. [Consulta: 15 maig 2024].
- ↑ «La Unesco declara Patrimoni Mundial el jaciment arqueològic de Babilònia». CCMA. 324cat, 05-07-2019. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «El Consell declara 2019 como Año de San Vicente Ferrer coincidiendo con el 600 aniversario de su fallecimiento». Europa Press, 28-12-2018 [Consulta: 5 març 2019].
- ↑ «"The Curse of Capistrano" by Johnston McCulley» (en anglés). Zorro Legend. [Consulta: 10 agost 2017].
- ↑ «Llista completa dels guanyadors dels Oscars 2019». Ara, 25-02-2019 [Consulta: 25 febrer 2019].
- ↑ «El Saló del Còmic tanca una edició marcada per l'èxit dels nous espais». Ficomic, 15-04-2018 [Consulta: 3 octubre 2018].
- ↑ «Japan to tighten export rules for high-tech materials to South Korea: media», 01-07-2019.
- ↑ «Indonesia urges calm in Papua after two weeks of protests» (en anglès). Reuters, 30-08-2019 [Consulta: 31 agost 2019].
- ↑ «Essex Police: 39 bodies found in lorry container». BBC News, 23-10-2019 [Consulta: 23 octubre 2019].
- ↑ «Prezioso» (en italià). Gianmaria Testa, 2019. [Consulta: 22 desembre 2019].
- ↑ «Ozzy Osbourne cancel.lat!». Palau Sant Jordi [Consulta: 2 març 2019].
- ↑ Europa Press «Rammstein actuarà l'1 de juny al RCDE Stadium en l'únic concert que protagonitzaran a Espanya». Al dia.cat. Europa Press, 02-11-2018 [Consulta: 8 novembre 2018].
- ↑ «Rosalía, Greta Van Fleet, The Strokes, Primal Scream i Mando Diao, al Doctor Music Festival». Ara, 19-12-2018 [Consulta: 2 febrer 2019].
- ↑ «La Polla iniciarà a València la seua gira especial 40 aniversari». Tres Deu, 29-08-2019. [Consulta: 22 setembre 2019].
- ↑ «Greta Van Fleet:concert posposat». Palau Sant Jordi, 02-03-2018 [Consulta: 15 octubre 2018].
- ↑ 18,0 18,1 «Presidencies 2011-2020» (en anglès). Council of the European Union. Consell d'Europa.
- ↑ «Martí descarta d'avançar les eleccions d'Andorra: seran a la primavera». VilaWeb, 18-09-2018 [Consulta: 18 setembre 2018].
- ↑ «El Japó: un nou emperador per als nous temps». 3/24, 30-04-2019 [Consulta: 2 maig 2019].
- ↑ Chaim Gartenberg «Olympus sticks with Micro Four Thirds for new OM-D E-M1X camera as everyone else goes full frame» (en anglés). The Verge, 24-01-2019 [Consulta: 2 febrer 2019].
- ↑ Lacruz, Raquel. «Dolores Sendra Bordes. Una pegolina a Nova York». A: Les nostres compositores. Les oblidades creadores musicals valencianes.. València: Generalitat Valenciana, 2019, p. 30.
- ↑ «Aina Moll i Marquès | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ «Mor el pintor Jaume Muxart als 96 anys». [Consulta: 8 març 2019].
- ↑ «Mor l'actriu i directora de teatre Cristina Cervià». 324cat, 17-03-2019. [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑ «Mor Joan Abelanet, descobridor del jaciment prehistòric de Talteüll». La clau, 22-03-2019. Arxivat de l'original el 2020-03-27 [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «La Vanguardia». La Vanguardia, 25-03-2019. [Consulta: 28 gener 2024].
- ↑ «Aurora Gasso Grau». Família Mateu. [Consulta: 28 gener 2024].
- ↑ «Neus Català». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ «Eduard Punset i Casals | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Laura Almerich i Santacreu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ «Carme Miquel i Diego | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «La Ragué, una imprescindible» (en castellà), 27-06-2019. [Consulta: 30 agost 2019].
- ↑ «Mor la poeta Maria Cabré Roigé». Lletres de Reusenques, dimecres, 10 juliol 2019. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ «Pepita Pardell i Terrade | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Muere Conxita Grangé, la última superviviente catalana de los campos nazis». La Vanguardia, 27-08-2019.
- ↑ «26 d’octubre: En memòria de Mª Dolors Renau». A: Memòria d'Activitats 2019. Fundació Rafael Campalans, pàg. 51-53.
- ↑ «Maria Àngels Ollé i Romeu | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 agost 2024].
- ↑ «Fallecimiento de la Dra. Montserrat Soliva» (en castellà), 17-09-2019. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ «Elisabeth Vergés Costa | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 juliol 2024].
- ↑ «Mor la ballarina i coreògrafa Consol Villaubí, creadora del Ballet Experimental de l'Eixample», 09-10-2019. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «Purita Campos» (en anglès). Lambiek, Comiclopedia. [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ «Maria Assumpció Balaguer i Golobart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ «Amèlia Riera i Toyos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Mary Oliver | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Ursula Karusseit (1939-2019) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 21 juny 2024].
- ↑ Sandomir, Richard «Bisi Silva, 56, Bold Curator of Contemporary African Art, Dies» (en anglès). The New York Times, 25-02-2019. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Addio all'attrice Marisa Solinas» (en italià). [Consulta: 19 febrer 2019].
- ↑ Ross, Andy. «Passages: Olympic Gold Medalist Andrea Pollack Passes Away from Cancer» (en anglès). Swimming World, 18-03-2019. [Consulta: 10 gener 2021].
- ↑ «Traditional Breton Singer Yann-Fañch Kemener Dies at 61». World Music Central.org, 18-03-2019. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Prominent Malawian historian D.D Phiri dies» (en anglès). Malawi 24, 24-03-2019. [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ «Bibi Andersson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Jörg Demus | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Miguel, Rafa de «Lyra McKee no pudo escapar del odio» (en castellà). El País [Madrid], 27-04-2019. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Mor als 97 anys Doris Day, la nòvia de l'Amèrica innocent». Diari Ara, 13-05-2019. [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Muere en Madrid a los 87 años la actriz Analía Gadé» (en castellà). La Vanguardia, 18-05-2019. [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ «Agustina Bessa-Luís | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Adela Neffa». Museo Nacional de Artes Visuales. Montevideo. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ Castañeda, Jorge G. «Marta Harnecker y la muerte de la extrema izquierda latinoamericana» (en castellà). The New York Times, 26-06-2019. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Nos a quitats Rosina de Pèira» (en occità). Jornalet, 18-06-2019.
- ↑ «Ross Perot | Biography, 1992 Presidential Election, & Facts» (en anglès). [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ «Andrea Camilleri | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Mor la filòsofa Agnes Heller als 90 anys». Núvol, 19-07-2019. [Consulta: 20 juliol 2019].
- ↑ «Brigitte Kronauer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ Domenach, Jean-Luc.. La Chine. 2, De 1971 à nos jours. París: Imprimerie nationale, 1995. ISBN 2-02-021826-7.
- ↑ «Cătălina Buzoianu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Toni Morrison | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Roberts, Sam «Marita Lorenz, la agente que no quiso envenenar a Fidel Castro» (en castellà). The New York Times, 07-09-2019. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Hayward, Anthony. «Jean Heywood obituary» (en anglès). The Guardian, 07-11-2019. [Consulta: 29 maig 2021].
- ↑ «Jessye Norman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Waggoner, Cassandra. «Diahann Carroll (1935-2019)» (en anglès americà). BlackPast.org. Història afroamericana, 23-05-2008. [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Alicia Alonso | enciclopedia.cat». [Consulta: 19 agost 2024].
- ↑ «Fallecimiento de la Sra. Sadako Ogata, ex Presidenta de JICA». Agencia de Cooperación Internacional del Japón (JICA), 29-10-2019. Arxivat de l'original el 2020-07-23. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Marie Laforêt, la « Fille aux yeux d’or », est morte» (en francès). Le Monde, 03-11-2019.
- ↑ «Margarita Salas Falgueras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ Cavanaugh, Margaret A. «Mary Lowe Good (1931–2019)» (en anglès). Science, 368, 6489, 24-04-2020, pàg. 371–371. DOI: 10.1126/science.abb9780. ISSN: 0036-8075. PMID: 32327588.
- ↑ «Fallece Faure Chomón Mediavilla, Comandante del Ejército Rebelde» (en castell+a). Cuba Debate, 05-12-2019. [Consulta: 13 juny 2022].
- ↑ «Mor als 61 anys Marie Fredriksson, la cantant de Roxette». Ara, 10-12-2019. [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ «Traueranzeigen von Gudrun Zapf von Hesse» (en alemany). Frankfurter Allgemeine Lebenswege. [Consulta: 12 febrer 2022].
- ↑ «Anna Karina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Claudine Auger, première James Bond girl française en 1965, est morte à 78 ans» (en francès). France Info, 19-12-2019. [Consulta: 10 desembre 2020].