Plataforma Cívica

El partit fou fundat el 19 de gener de 2001, i la major part dels seus membres havien estat membres de la Unió de la Llibertat (Unia Wolności, UW),^[1]) i la AWS (Solidaritat-Aliança Democràtica de la Dreta - Akcja Wyborcza Solidarność). El partit estava format per Donald Tusk UW, Maciej Płażyński (Solidaritat-AWS) i Andrzej Olechowski. El president de la Plataforma Cívica és Donald Tusk. En el partit també hi militen Jan Rokita, Bronisław Komorowski, Małgorzata Handzlik, Zbigniew Chlebowski, Hanna Gronkiewicz-Waltz, Stefan Niesiołowski, Grzegorz Schetyna i Jerzy Buzek.

A les eleccions parlamentàries poloneses de 2001 la Plataforma Cívica va obtenir un 12,68% dels vots i 65 escons al Sejm (el parlament polonès, Sejm, té 460 escons). A les Eleccions parlamentàries poloneses de 2005 va obtenir un 24,14%, 133 escons i 34 senadors (sobre 100).

Tusk va ser nomenat primer ministre de Polònia després de les eleccions parlamentàries poloneses de 2007.^[2] La relació entre Tusk i el president Lech Kaczyński van ser dolentes per les diferents ideologies polítiques i l'ús del veto presidencial, amb el què Kaczyński va bloquejar la legislació redactada pel govern de Tusk, incloent la reforma de les pensions, els plans de zonificació agrícola i urbana i la reestructuració de la televisió estatal.^[3]

La mort del president Kaczyński en un accident d'avió, el 10 d'abril de 2010 va fer Bronisław Komorowski, de Plataforma Cívica, el president interí de Polònia,^[4] i guanyà les eleccions presidencials anticipades a la segona volta contra Jarosław Kaczyński, el 4 de juliol de 2010.^[5] En 2011, Tusk es va convertir el primer en guanyar la reelecció^[6] després de la caiguda del règim comunista al país, mantenint-se en el càrrec fins que l'agost de 2014 va ser designat per a succeir Herman Van Rompuy com a President del Consell Europeu,^[7] renunciant al càrrec de Primer Ministre, que va ocupar la seva companya de la Plataforma Cívica Ewa Kopacz,^[8] i va ser President del Consell Europeu fins el 30 de novembre de 2019.

Llei i Justícia va poder formar un govern amb majoria absoluta després d'aconseguir 235 escons eleccions parlamentàries poloneses de 2015, davant dels 138 de Plataforma Cívica, que va passar a l'oposició fins que a les eleccions parlamentàries poloneses de 2023 els tres principals partits de l'oposició van obtenir la majoria d'escons al Sejm però Mateusz Morawiecki, de Llei i Justícia es va convertir en Primer Ministre de Polònia i Plataforma Cívica va passar a l'oposició.

L'11 de desembre de 2023 Morawiecki va perdre una moció de confiança, i d'acord a l'establert a la Constitució de Polònia, un grup d'almenys 46 diputats podia presentar un altre candidat a primer ministre, que fou Donald Tusk de Plataforma Cívica, qui es va convertir en nou Primer Ministre.^[9]

La Plataforma Cívica defensa l'economia liberal. Les seves propostes econòmiques van orientades a abaixar els impostos i introduir l'impost lineal (en polonès podatek liniowy). Vol liquidar el Senat i limitar la burocràcia. Postula la lluita contra la corrupció i la delinqüència. El partit també dona suport la integració en la Unió Europea (UE).

En l'àmbit social, s'oposa a l'eutanàsia, el matrimoni homosexual i la legalització de les drogues.

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plataforma Cívica

• www.platforma.org