Província de Vínnitsia

La província de Vínnitsia ocupa uns 26,5 mil km², que equivalen a 4,4% del territori d'Ucraïna. Es troba al cinturó d'estepa forestal de la Ucraïna de la riba dreta.

El territori és irrigat per uns 204 rius de més de 10 km de llargada, que es troben dins les conques del Buh Meridional, el Dnièster i el Dniéper. Els rius més importants de la província són, precisament, el Buh Meridional (Південний Буг) i el Dnièster (Дністер).

La província de Vínnitsia està dividida en 27 raions (sing. район, raion, pl. райо́ни, raion•y, subdivisió administrativa similar a les nostres comarques) i 6 ciutats que no depèn d'un raion sinó directament de l'óblast. Aquestes últimes són les ciutats de: Jmérinka (Жме́ринка), Koziàtin (Козя́тин), Ladíjin (Лади́жин), Mohiliv-Podilski (Могилі́в-Поді́льський), Khmílnik (Хмі́льник), i la ciutat capital de la província, Vínnitsia (Ві́нниця).

La província té un total de:

• 18 ciutats (sing: мі́сто, misto, plural: мі́ста, mista), 12 de les quals depenen d'un raion;
• 29 viles o "assentaments de tipus urbà" o SMTs (un смт, smt, се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, és un municipi amb estatus de vila, és a dir, entre un poble i una ciutat);
• 1330 pobles (село́, seló); i...
• 136 llogarrets (се́лище, sélysxe, tot sol).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El següent és una taula de totes les viles de l'óblast, anomenades "assentaments de tipus urbà" (се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, o смт, smt).

A l'óblast de Vínnitsia s'hi fabriquen alguns dels productes més emblemàtics del país, com ara la horilka (vodka) "Nemiroff", originari de la ciutat de Nemýriv i que avui dia gaudeix de gran renom internacional, i els xocolates i bombons Roshen, fundada pel polític i home de negocis Petrò Poroixenko, entre altres.

• Poblat escita de Nemýriv (Немирівське скіфське городище), un conjunt arqueològic a uns 4 kilòmetres de Nemýriv, a l'est de la regió de Podíl·lia. Data del 500 a 700 abans de la nostra era, i fou un poblat de la cultura escita. Entre els anys 900 i 1250 de la nostra era, al mateix lloc es trobava un assentament dels Rus de Kíev.

• Monument històric i cultural de Buixa (Державний історико-культурний заповідник «Буша»), consisteix en un conjunt de 8 elements al poble de Buixa, raion de Iàmpill:
  • Quatre d'aquests elements són conjunts arqueològics que daten dels segles III abans de la nostra era fins al xii de la nostra era.
  • Restes d'una fortalesa i túnels dels segles XVI al xvii.
  • Edifici consistorial del segle xvi (avui part d'una finca privada).
  • Temple precristià i cristià dels segles V al xvi, tallat a la roca, amb relleus únics del període eslau antic.
  • Cementiri dels segles XVIII-xix.

Al territori del monument també s'hi troben els museus arqueològic, etnogràfic i militar de Buixa, el museu de ceràmica de Podíl·lia, i un parc extens d'escultures històriques i modernes on es fa una trobada anual internacional d'escultors en pedra. Vegeu la pàgina oficial del Monument (en rus), un article sobre el monument (en ucraïnès, + fotos) i un altre article i fotos del parc d'escultures^{[Enllaç no actiu]} (en ucraïnès). Malauradament, el parc d'escultures va ser objecte de vandalisme l'any 2000.

• Quarter general "Werwolf", de Hitler (en alemany: Führerhauptquartier Werwolf; en ucraïnès: Ставка Гітлера «Вервольф»). Un testimoni de la Segona Guerra Mundial, és el quarter general que es va fer construir Hitler a uns 8 kilòmetres al nord de Vínnitsia. Va ser construït entre el 1941 i el 42 per uns 8.000 presoners de l'organització Todt i uns 1.000 treballadors forçats ucraïnesos. Aquí s'hi van fer moltes matances, en particular de jueus, a mans de les forces d'ocupació nazis. Avui està mig enrunat i és monument històric. L'interior és inaccessible.

Algunes persones nascudes a l'óblast o relacionades amb ella, en ordre cronològic de naixement.

• Mykhailo Kotsiubynskyi (Миха́йло Миха́йлович Коцюби́нський, Mykhailo Mykhàilovytx Kotsiubynskyi, Vínnitsia, 1864 - Txerníhiv, 1913), un dels escriptors ucraïnesos més famosos de tots els temps, prosista modernista, dramaturg, intel·lectual, home polític, activista polític, líder de la Renaixença Ucraïnesa a Txerníhiv, i un dels organitzadors de la Germandat dels Tarasseus, o Germandat de Taràs (Братство тарасівців, Bratstvo taràssivtsiv), associació política liberal clandestina actiu en el camp de l'activisme ucraïnès de tendència independentista, format per un grup important d'intel·lectuals. Fou actiu en el moviment socialista també. Formà part de la comissió per lluitar contra la plaga de la fil·loxera a la regió d'Odessa del 1892-96. En el camp de la literatura, fou un dels millors representants de l'existencialisme europeu. Una de les seves obres més conegudes és la novel·la curta en dos parts, Fata Morgana (1904, 1910). També va escriure Ombres d'avantpassats oblidats, (Тіні забутих предків, Tini zabútykh predkiv, 1911), sobre el qual es basà la pel·lícula homònima, de Sargis o Sergo Paradjànov, feta el 1964. L'anomenaven "adorador del sol" (Сонцепоклонник) i "gira-sol" (Сонях), a causa del seu amor al sol, a les flors i als infants. Kotsiubynskyi parlava nou idiomes estrangers, entre ells el grec, el tàtar de Crimea i el rom o romaní, l'idioma dels gitanos. Les seves obres s'han traduït a diversos idiomes.

• Volodýmyr Svidzinskyi (Володи́мир Євти́мович o Юхи́мович Свідзі́нський, Volodýmyr Ievtýmovytx o Iukhýmovytx Svidzinskyi, poble de Maiàniv, actual óblast de Vínnitsia, 1885 - poble de Nepokryte, actual Xestakove, óblast de Khàrkiv, 1941), poeta, periodista i traductor. El 1941 fou detingut per l'NKVD (òrgan soviètic que precedí el KGB) el 27 de setembre i cremat viu el 18 d'octubre junt amb altres presoners en uns edificis abandonats del poble de Nepokryte, óblast de Khàrkiv, el dia abans de l'entrada de les tropes alemanyes a Khàrkiv.^[3][4]

• Nina Hnatiuk (Ні́на Юхи́мівна Гнатю́к, Nina Iukhýmivna Hnatiuk, poble de Bezvodne, óblast de Vínnitsia, 1947), poeta, periodista, locutora de ràdio.

• Oleksíi Alióixkin (Олексій Альошкін; Luhansk, óblast de Luhansk, 1957), és escultor, principalment en pedra però també en fusta. Viu a un poble de l'óblast de Vínnitsia des del 1980. Junt amb la seva dona, la Liudmyla Safo (Людмила Сафо) i tres dels seus cinc fills (el Petrò la Daryna i l'Oleksiï petit), també fa ceràmica, art gràfica, "vytenanka" (tècnica típica ucraïnesa de "pintures"-collage fetes amb paper retallat), i s'ocupa del teatre de titelles i ombres. Vegeu algunes de les seves obres a la pàgina de "Rukotvory" ("Obres fetes a mà").

• Liudmyla Safo (Людмила Сафо, nom real: Людмилa Вікторівна Альошкінa-Сафонова, Liudmyla Viktórivna Alióixkina-Safónova; Minsk, Belarús, 1957), escultora, principalment en pedra però també en fusta, pintora, il·lustradora i professora d'art. Viu a un poble de l'óblast de Vínnitsia des del 1980. Junt amb el seu home, l'Oleksíi Alióixkin (Олексій Альошкін) i tres dels seus cinc fills (el Petrò, la Daryna i l'Oleksiï petit), també fa ceràmica, art gràfica, "vitenanka" (tècnica típica ucraïnesa de "pintures"-collage fetes amb paper retallat), i s'ocupa del teatre de titelles i ombres. Vegeu algunes de les seves obres a la pàgina de "Rukotvory" (Obres fetes a mà).

• Mykola Leontóvytx (Мико́ла Дми́трович Леонто́вич, Mykola Dmýtrovytx Leontóvytx; poble de Monastyrok, actual óblast de Vínnitsia, 1877 - poble de Markivka, a la mateixa óblast, 1921), compositor, director de cors, pedagog i figura pública. Autor de les conegudes peces per a cors basades en cançons tradicionals ucraïneses, com ara "Xedryk" («Щедрик», una divinitat del panteó eslau precristià), "El [pastor] flautista" («Дударик», Dudàryk) o "Porten el cosac" («Козака несуть»). La seva versió de "Xedryk" ha esdevingut coneguda per tot el món a través dels EUA, on es va popularitzar com a nadala sota el nom de "Carol of the Bells" (Nadala de les campanes).

• Ustym Karmaliuk (Усти́м Яки́мович Кармaлю́к o Кармeлюк, Ustym Iakýmovytx Karmaliuk o Karmeliuk; poble de Holóvtxyntsi, Podilska hubèrnia, ara el poble de Karmaliúkove, óblast de Vínnitsia, 1787 - poble de Xliakhoví Korýtxyntsi, óblast de Khmelnitski, 1835), heroi nacional ucraïnès, anomenat el "Robin Hood de Podíl·lia" o el "Robin Hood d'Ucraïna", serf-pagès tornat bandoler revolucionari, va ser líder del moviment insurgent a Podíl·lia el 1813-1835 contra l'opressió del poble a mans de l'imperi Rus.

• Nathan de Breslev (també conegut com a Natan de Brastlav o Reb Noson); nom original: Nathan Sternhartz; Nemýriv, 1780 – Bràtslav, óblast de Vínnitsia, 1844) jueu hassídic, deixeble principal i escriva del Rabí Nakhman o Nachman de Bràtslav (Medzhýbizh, óblast de Khmelnitski, 1772 – Uman, óblast de Txerkassi, 1810, va ser el fundador de la dinastia i el moviment hassídic de Bràtslav o Bréslov, fou un líder espiritual, i va començar a organitzar els pelegrinatges a la tomba del seu mestre, el rabí Nakhman, a Úmany.

 

 

•  
  Església catòlica de Santa Anna (Костел св. Анни, 1811, afegitons o reconstrucció el 1908) a Bar.
•  
  Antiga sinagoga de Txetxélnyk en estat semiderruït el 2005.
•  
  Església ortodoxa a Kalýnivka.
•  
  Cartell d'entrada a Khmílnyk.
•  
  Palau dels Ksido a la ciutat de Khmílnyk.
•  
  Estació de tren de Koziàtyn.
•  
  Estació de tren de Koziàtyn, entrada principal.
•  
  Església a la vila de Hlúkhivtsi.

• Llista d'escriptors d'Ucraïna
• Llista de rius d'Ucraïna

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Vínnitsia

• Fotos i informació en ucraïnès a "Mandruiemu Ukraïnu" (Viatgem per Ucraïna). A cadascuna de les dues entrades, s'ha de clicar sobre els enllaços en vermell per veure informació o fotos.