Simón Bolívar

Simón Bolívar

Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Caracas (Veneçuela),  24 de juliol de 1783
Mort	Quinta de San Pedro Alejandrino (Colòmbia),  17 de desembre de 1830 (47 anys)
Ocupació	Polític i oficial
Els drets d'autor han expirat

Simón José Antonio de la Santísima Trinidad Bolívar y Palacios, més conegut com a Simón Bolívar, (Caracas, 24 de juliol de 1783 — Santa Marta, Colòmbia, 17 de desembre de 1830) fou un líder revolucionari que va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, Perú i Equador. Bolívia porta el seu nom, i és considerat un heroi de l'Amèrica Llatina.

• L'Amèrica sencera espera la seva llibertat i salvació de vosaltres, impertèrrits soldats de Cartagena i de la Unió.^[1]

(en castellà) La América entera espera su libertad y salvación de vosotros, impertérritos soldados de Cartagena y de la Union.

Quarter general de San Antonio de Veneçuela, 1 de març de 1813.

Arenga als soldats de l'exèrcit de Cartagena i de la Unió

• La nostra missió, només es dirigeix ​​a trencar les cadenes de la servitud, que aclaparen encara a alguns dels nostres pobles, sense pretendre donar lleis, ni exercir actes de domini.^[1]

(en castellà) Nuestra misión, solo se dirije a romper las cadenas de la servidumbre, que agobian todavía a algunos de nuestros pueblos, sin pretender dar leyes, ni ejercer actos de dominio.

Quarter general de Trujillo (Veneçuela), 15 de juny de 1813.

• Espanyols i canaris: compteu amb la mort, tot i ser indiferents, si no obreu activament en l'obsequi de la llibertat de Veneçuela. Americans, compteu amb la vida, tot i quan sigueu culpables.^[1]

(en castellà) Españoles y canarios: contad con la muerte, aun siendo indiferentes, si no obráis activamente en obsequio de la libertad de Venezuela. Americanos, contad con la vida, aun cuando seáis culpables.

Quarter general de Trujillo (Veneçuela), 15 de juny de 1813.

• Per l'última vegada, espanyols i canaris, escolteu la veu de la justícia i de la clemència. Si preferiu la nostra causa a la dels tirans, sereu perdonats i gaudireu dels vostres béns, vides i honor, i si persistiu en ser els nostres enemics, allunyeu-vos del nostre país, o prepareu-vos a morir.^[1]

(en castellà) Por la última vez, españoles y canarios, oid la voz de la justicia y de la clemencia. Si preferis nuestra causa á la de los tiranos, seréis perdonados y disfrutareis de vuestros bienes, vidas y honor; y si persistís en ser nuestros enemigos, alejaos de nuestro pais, o preparaos á morir.

Quarter general de San Carlos (Veneçuela), 28 de juny de 1813.

• Tinc jurat amb les meves heroiques tropes, morir abans que sucumbir per un sol instant a la tirania espanyola.^[1]

(en castellà) Tengo jurado con mis heroicas tropas, morir antes que sucumbir por un solo instante á la tiranía española.

Quarter general de Caracas (Veneçuela), 11 d'agost de 1813.

• La naturalesa, la justícia i la política demanen l'emancipació dels esclaus.^[1]

(en castellà) La naturaleza, la justicia y la política piden la emancipación de los esclavos.

Quarter general d'Ocumare (Veneçuela), 6 de juliol de 1816.

• Peruans! La pau ha succeït a la guerra, la unió a la discòrdia, l'ordre a l'anarquia i la felicitat a l'infortuni, però no oblideu mai, us prego, que als ínclits vencedors d'Ayacucho ho deveu tot.^[1]

(en castellà) Peruanos! La paz ha sucedido á la guerra, la unión á la discordia, el orden á la anarquia y la dicha al infortunio; pero no olvideis jamás, os ruego, que á los ínclitos vencedores de Ayacucho lo debeis todo.

Quarter general de Lima (Perú), 25 de desembre de 1824.

• Ni Colombia és França, ni jo Napoleó.^[2]

(en castellà) Ni Colombia es Francia, ni yo Napoleón.

Magdalena (Perú), 6 de març de 1826.

Carta adreçada al general José Antonio Paéz refusant el càrrec imperial

• El títol de Libertador és superior a tots els que ha rebut l'orgull humà.^[2]

(en castellà) El título de Libertador es superior a todos los que ha recibido el orgullo humano.

Magdalena (Perú), 6 de març de 1826.

Carta adreçada al general José Antonio Paéz refusant el càrrec imperial

• No hi ha bona fe a Amèrica, ni entre els homes, ni entre les nacions. Els tractats són papers, les constitucions llibres, les eleccions combats, la llibertat anarquia i la vida un turment.^[3]

(en castellà) No hay buena fé en América, ni entre los hombres, ni entre las naciones. Los tratados son papeles, las constituciones libros, las elecciones combates, la libertad anarquía y la vida un tormento.

Una mirada hácia la América española, 1828.

• Amèrica és ingovernable. Els que han servit a la revolució han llaurat en el mar. L'única cosa que es pot fer a Amèrica és emigrar.^[3]

(en castellà) La América es ingobernable. Los que han servido á la revolución han arado en el mar. La única cosa que se puede hacer en América es emigrar.

9 de novembre de 1830.

Pronòstics fets per Simón Bolivar sobre el futur incert d'Amèrica

• Els europeus, potser, no es dignaran conquistar-los.^[3]

(en castellà) Los europeos, tal vez, no se dignarán conquistarlos.

9 de novembre de 1830.

• Si fos possible que una part del món tornés al caos primitiu, aquest seria l'últim període de l'Amèrica.^[3]

(en castellà) Si fuera posible que una parte del mundo volviera al caos primitivo, este seria el último período de la América.

9 de novembre de 1830.