Llibre dels Proverbis
| מִשְלֵי שְׁלֹמֹה, Sentencoj, Buch der Sprichwörter i ΠΑΡΟΙΜΙΑΙ | |
|---|---|
 Llibre dels Proverbis en una Bíblia de 1497 | |
| Projectes germans | |
 Informació a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades generals | |
 |
El Llibre dels Proverbis és un llibre bíblic de l'Antic Testament i del Tanakh hebreu. Està format per extenses col·leccions de màximes o sentències de contingut religiós o moral i s'ubica en la Bíblia entre Salms i Eclesiàstes, i en la Bíblia jueva entre els llibres de Job i Rut. S'atribueix tradicionalment al rei Salomó.
Citacions
[modifica | modifica el codi]Apologia de la saviesa (Pr. 1,1 - 9,18)
[modifica | modifica el codi]Pr 1,7.
- Que la benvolença i la fidelitat no t'abandonin, lliga-te-les al voltant del coll, trobaràs favor i bona sort als ulls de Déu i dels homes.[1]
- No vulguis rivalitzar amb l'home violent ni segueixis cap del seus camins; el pervers és l'abominació de Jahvè, mentre que els honrats són els seus íntims.[1]
- Hi ha sis coses que odia Jahvè, i set que abomina amb tota l'ànima: ulls altius, llengua mentidera i mans que escampen sang innocent; un cor que rumia designis malèfics, peus que cuiten corrents al mal, un fals testimoni que declara mentides, i el que suscita litigis entre germans.[1]
- Qui comet adulteri amb la dona és curt; només el qui vol la pròpia perdició abusa d'ella.[1]
- La còlera de l'home és gelosia; no perdona, el dia de la venjança, no fa cas de cap indemnitat ni s'hi avé, per més presents que li facis.[1]
- Qui corregeix un descregut encorre el deshonor i qui reprèn l'impiu encorre el propi afront.[1]
Gran recull salomònic (Pr. 10,1 - 22,16)
[modifica | modifica el codi]- Un fill savi és l'alegria del seu pare, i un de foll, la tristesa de la seva mare.
- Mà indolent empobreix, mà diligent enriqueix.
- Qui recull a l'estiu és un home avisat, qui dorm a la sega és un poca-pena.
- Hi ha benediccions sobre el cap del just, però la violència cobreix els impius.
- La memòria del just és beneïda, però el nom dels impius desapareix.
- El de cor sensat accepta els preceptes, qui parla inconsideradament sucumbeix.
- Una font de vida és la boca del just, però la boca dels impius descobreix la violència.
- L'odi encén les baralles, però l'amor encobreix totes les faltes.
- Els savis posen en reserva el coneixement, però la boca del foll és una ruïna immediata.
- El guardó del just és realment la vida; el fruit de l'impiu és realment la mort.
- És camí de la vida, el qui guarda la disciplina, però el qui desatén la reprensió, desencamina.
- Qui deixa veure l'odi té llavis falsos, qui propaga una calúmnia és un insensat.
- El molt parlar no va sense falta; qui refrena els seus llavis és sensat.
- Argent pur és la llengua del just, el cor dels impius és com xavalla.
- Els llavis del just s'alimenten opíparament, però els ximples moren per falta de seny.[1]
- Per a l'insensat, cometre infàmies és una diversió; per a l'home intel·ligent, ho és la saviesa.
- Quan ha passat la tempesta, ja no hi ha impius, però el just queda establert per sempre.
- El temor de Jahvè allarga la vida, però els anys dels impius són abreujats.
- L'expectació dels justos acaba en l'alegria; l'esperança dels impius, en la perdició.
- La boca del just enuncia saviesa, però la llengua maliciosa és tallada.
- Els llavis del just traspuen benvolença, però la boca dels impius, malícia.[1]