El diumenge és el setè dia de la setmana.
- Déu acabà la seva obra al dia sisè i, el dia setè, reposà de tota l'obra que havia fet. Déu beneí el dia setè i el santificà, perquè aquell dia reposà de tota l'obra que havia creat i havia fet.[1]
Gènesi (2, 2-3).
- El diumenge, dia de botxí, perquè no penja.
- Cada dimarts té el seu diumenge.[3]
- El diumenge, com que no es treballa, es menja.[4]
- En diumenge de Rams, qui no estrena no té mans.[4]
- En diumenge treballar, més s'hi perd que hi va a guanyar.[4]
- Feina feta en diumenge, el dimoni la se menja.[4]
- Lo que en diumenge es guanya, a ca l'apotecari es gasta.[4]
- Qui en diumenge treballa, en dilluns s'ho malgasta.[4]
- Qui fa feina en diumenge, no fa cases amb arc.[4]
- Qui treballa, menja, i va bonic el diumenge.[4]
- ↑ «Gènesi». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 8 juliol 2012].
- ↑ «Refranero Multilingüe». Madrid: Centro Virtual Cervantes, cop. 1997. [Consulta: 4 juliol 2012].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «diumenge». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
