Alfons Daudet

Alfons Daudet

Alfons Daudet
Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Obres de l'autor a Viquitexts
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Nimes (França),  13 de maig de 1840
Mort	París,  16 de desembre de 1897 (57 anys)
Ocupació	Escriptor, dramaturg, poeta, novel·lista, autobiògraf, guionista, prosista i escriptor de contes
Els drets d'autor han expirat

Alfons Daudet (Nimes, 13 de maig de 1840 — París, 16 de desembre de 1897) fou un escriptor occità en llengua francesa.

• L'odi, és la ira dels febles.^[1]

(en francès) La haine, c'est la colère des faibles.

• La gula comença quan ja no hi ha gana.^[2]

(en francès) La gourmandise commence quand on n'a plus faim.

• La millor manera d'imposar una idea als altres és fer-los creure que és la mateixa d'ells.^[3]

(en francès) La meilleure façon d'imposer une idée aux autres, c'est de leur faire croire qu'elle vient d'eux.

• Ja ho veieu, fills meus, quan el blat és madur, el tallen; quan s'esprem el vi, l'has de beure.^[4]

(en francès) Voyez-vous, mes enfants, quand le blé est mûr, il faut le couper, quand le vin est tiré, il faut le boire.

Cap. 9. «Le curé de Cucugnan» En: Lettres de mon moulin, 1866.

• L'home de la Provença no menteix pas, s'equivoca. No sempre diu la veritat, però ho creu.^[5]

(en francès) L'homme du Midi ne ment pas, il se trompe. Il ne dit pas toujours la vérité, mais il croit la dire.

Tartarin de Tarascon, 1872. Cap. 7.

• L'únic mentider de la Provença, si és que n'hi ha un, és el sol. Tot el que toca, ho exagera!^[5]

(en francès) Le seul menteur du Midi, s'il y en a un, c'est le soleil... Tout ce qu'il touche, il l'exagère!

Tartarin de Tarascon, 1872. Cap. 7.

• El presoner veu la llibertat més bella del que és.^[6]

(en francès) Le prisonnier voit la liberté plus belle qu'elle n'est.

La doulou.