El cul o natges està constituït principalment pels tres músculs glutis (gluti major, gluti mitjà i gluti menor), els quals serveixen per a l'elevació i el sosteniment de la pelvis, l'extensió, l'abducció i la rotació del fèmur i l'abducció i la rotació de la cuixa.
- El dia que la merda tingui cap valor, els pobres naixeran sense cul.[1]
- (en castellà) El día que la mierda tenga algún valor, los pobres nacerán sin culo.
— Gabriel García Márquez
- A en Turrai, li torraven faves al cul i no se'n sentia
Usat com a rèplica a Tu rai. Turrai fa referència al torrall, un estri de ferro de la llar de foc.
- Al cul del sac es troben les engrunes.[3]
- Dimecres, el cul me llepes.[3]
- El bon cigró, arrugat i gros, amb cara vella i cul de fornera.
- Els més valents cauen de cul.[3]
- Els uns neixen amb una flor al cul, els altres amb una banya.[3]
- Encostipat, cul tancat.
- Entre cul i cleta es fica una néta.[3]
- Faena d'ull, faena de cul.[3]
- Lo cul fa la faena.[3]
- Parlant de culs, tothom riu.[3]
- Pel cul entra la lletra.[3]
- Quan li ha vist el cul, diu que és femella.[3]
- Qui molt s'abaixa, el cul ensenya.[3]
- (var.) Qui molt s'acota, es cul mostra.[3]
- Qui té cul, no pot dir pet a un altre.[3]
- Qui té el cul llogat, no seu quan vol.[3]
- (var.) Qui lloga el cul, no s'assenta quan vol.[3]
- Qui vol peix, que es mulli el cul.[3]
- (var.) Qui vol peix, que es banyi es cul.[3]
- (var.) Qui truites vol agafar el cul s'ha de mullar.
- Qui pet envia, merda espera. Dita molt emprada a Mallorca quan s’envia algú a fer una feina i la fa incorrectament
- Tal cul, tal braga.[3]
- Qui és el primer que es va cagar a mar?
- Tinc una flor que tot l'any fa olor.
- Un bolsillo rodó que s'obre i es tanca sense cordó.
Expressió amb què s'engega algú, rebutja algú, li desitja mal, etc.
- Estar molt atrafegat.
- Anar de cul enrere (o de cul endarrere, o cul arrere).[8]
- Anar a recules. També, en sentit figurat, decaure, anar perdent prestigi, força, diners, etc.
- Arrossegar el cul (per un lloc)[8]
- Anar-hi molt sovint, ésser-ne concurrent, assidu.
- Caure endarrere tocant primer el cul a terra. També, en sentit figurat, estar impressionat per una notícia inesperada, la visió d'alguna cosa, etc.
- Donar (o prendre) pel cul.[8]
- Vulgarment, practicar sexe anal; però també, molestar, empipar, perjudicar.
- En sentit figurat, ésser inseparables dues persones, ésser carn i ungla.
- Ésser (o semblar) el cul d'en Jaumet.[8]
- (var.) No tenir cul (o no tenir cul per a seure).[8]
- No estar mai quiet.
- Ésser un cul d'església.[8]
- Anar molt sovint a l'església, passar-hi llargues estones.
- Ésser un cul de taverna (o de cafè).[8]
- Freqüentar la taverna (o el cafè).
- Ésser espatarrant una cosa, produir una gran impressió.
- Ficar-se la llengua al cul (o dins el cul).[8]
- Vulgarment, callar.
- Fica-t'ho (o fiqui-s'ho, o fiqueu-vos-ho, o que s'ho fiqui, o que s'ho fiquin) al cul!'[8]
- Vulgarment, expressió amb què es manifesta menyspreu per una cosa que ofereix o té algú altre.
- Llepar (o besar) el cul (a algú).[8]
- Vulgarment, mostrar-se baixament servil envers algú.
- Perdre el cul (per algú o alguna cosa).[8]
- Desviure-s'hi (per algú o alguna cosa).
- Semblar el cul d'en Jaumet.
- Ser una persona bellugadissa.
- Tenir el cul pelat (de fer una cosa)[8]
- Haver-la feta molt sovint, tenir-hi pràctica.
- Tocar el cul (a un infant).[8]
- Castigar-lo pegant-li a les anques.
- L'anus.
- ↑ Honores, Crystal. «Citas de Gabriel García Márquez». About.com, 2013. Arxivat de l'original el 1368472066. [Consulta: 21 maig 2013].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cul». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 8,15 8,16 8,17 «Cul». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 desembre 2013].
<ref> amb el nom "viladot" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Amades i Gelats, Joan. Refranys personals (en català). Barcelona: Selecta, 1980 (El tresor popular de Catalunya, núm. 5). ISBN 8476670486.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Plantilla:Pàmies ull
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons
