Català
 Mapa del català a Europa | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Llibres de texts i manuals a Viquillibres | |
 Notícies a Viquinotícies | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
El català és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord i el Carxe, un petit territori de Múrcia poblat per immigrants valencians. Té 11.530.160 de parlants; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com les altres llengües romàniques, el català descendeix del llatí vulgar que parlaven els romans que s'establiren a Hispània durant l'edat antiga.
Citacions
[modifica | modifica el codi]¡Guerra á la blasfèmia!. — Jacint Verdaguer
- La professió d'arquitecte m'obliga a pagar contribució i ja la pago, però no a deixar de parlar la meva llengua.[2]
- Un senyor que reclama i ens exigeix un servei i una devoció il·limitats i sense defallences, és el nostre poble català i la nostra llengua catalana.[4]
- És que els catalans som o no som espanyols? Si és que els catalans som espanyols, la llengua catalana és tan espanyola com la castellana i, per tant, els catalans, parlant en català, hem de tenir exactament els mateixos drets que els castellans parlant en castellà. Ara bé, si és que resulta que els catalans no som espanyols, si és que diuen que el català no ha de tenir els mateixos drets que el castellà, llavors és que som un poble colonitzat i, en aquest cas, el que cal és que ens descolonitzin.[5]
- Si em pregunten per què escric en català, se m'acuden tres raons: primer, perquè és la meva llengua; segon, perquè és una llengua literària; i, tercer, escric en català perquè em dóna la gana.[6]
- Si un dia el català desapareix no serà perquè no s'hagi imposat de parlar el català als castellanoparlants, sinó perquè els catalanoparlants deixaran de parlar la seva llengua.[7]
- La llengua catalana és una de les expressions més completes, més perfectes que conec, des del punt de vista del que pot ser el llenguatge, i per descomptat vull dir que no solament la llegeixo des de fa molts anys, l'entenc, i a més, quan em trobo en cercle reduïts, no gaire amplis, la parlo també.[8]
- (en castellà) La lengua catalana es una de las expresiones más completas, más perfectas, que yo conozco desde el punto de vista de lo que puede ser el lenguaje, y desde luego quiero decir que no solamente lo leo desde hace muchos años, la entiendo, y además, cuando estoy en círculos reducidos, no muy amplios, la hablo también.
- Opinió sobre la llengua catalana
- Si desapareix la llengua catalana, desapareixerà la identitat catalana: Catalunya desapareixerà.[10]
- Ells van decidir que el català no, però jo vaig triar que el català sí.[11]
- Només provant de viure plenament en català vaig veure que era impossible de viure plenament en català.[12]
- Recuperar una llengua que s'ha mort és pràcticament impossible. Jo espere que el procés no siga tan llarg i no perdem el català, perquè la nostra llengua està en perill de mort.[13]
- Jo vull parlar-li a la meva torradora en català i que els meus fills entenguin que a les màquines també els hi podem parlar en català.[14]
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]- Parlar clar i català[15]
- (var.) Clar i català.[16]
Amb claredat sense subterfugis.
Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Verdaguer, 1893.
- ↑ Roig Rosich, Josep M. «Algunes pinzellades sobre la mort i la vida d'Antoni Gaudí» (PDF). Revista del Centre de Lectura de Reus, Núm. 1, (2001), pàg. 9-14. ISSN: 1132-919X [Consulta: 3 juny 2013].
- ↑ Figueres, Josep M. «Antoni Rovira i Virgili» (PDF). Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, Núm. XXII, (2011), pàg. 131-156 [Consulta: 27 octubre 2012].
- ↑ «La Frase del Dia (arxiu)». Any Espriu 1913/2013. [Barcelona]: Anyespriu.cat, 2013. Arxivat de l'original el 1513683986. [Consulta: 28 gener]2013].
- ↑ «Cucurull i Tey, Fèlix». Espais Escrits. [Consulta: 2 desembre 2019].
- ↑ Roig, 1991, p. 27-32.
- ↑ «Badia i Margarit: el català no morirà». Catorze. [Consulta: 28 desembre 2019].
- ↑ «Les frases lapidàries d'Aznar sobre el nacionalisme». El Periódico. Barcelona: Grupo Zeta, 22-09-2012. [Consulta: 25 octubre 2012].
- ↑ «La poetessa i traductora Montserrat Abelló guanya el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». 324.cat, 17-06-2008.
- ↑ «Heribert Barrera, primer savi de la temporada». (S)avis. Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 28-09-2009. [Consulta: 28 agost 2011].
- ↑ Nopca, Jordi «Els 100 anys de Joana Raspall». Ara llegim, (29-06-2013) [Consulta: 7 juliol 2013].
- ↑ Rojals, Marta «Cas aïllat número 7.250.244/B». Vilaweb, (28-04-2015) [Consulta: 28 abril 2015].
- ↑ Rexach Fumanya, Josep. «Isabel-Clara Simó: 'La nostra llengua està en perill de mort'» (en català). Vilaweb. VilaWeb, 07-02-2016. [Consulta: 20 octubre 2016].
- ↑ «Llenguaferits». CCMA, 03-07-2019. [Consulta: 21 desembre 2019].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «català». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 14 novembre 2024].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Verdaguer, Jacint. Cántichs. Barcelona: Llibreria y Tipografia Cataólica, 1893.