[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Zar und Zimmermann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióTsar i fuster

Tsar i fuster s'inspira en un episodi real de la vida del tsar de Rússia Pere el Gran, qui va recórrer d'incògnit Europa central i hi va arribar a treballar com a simple fuster als tallers de construcció naval de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals
Títol originalZar und Zimmermann
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorAlbert Lortzing
LlibretistaAlbert Lortzing
Llengua originalalemany
Basat enLe Bourgmestre de Saardam d'H.J. Mélesville, J.T. Merle i E.C. de Borie ()
Creació1837
Data de publicaciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
GènereSpieloper (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Partstres
CatalogacióLoWV 38[1]
PersonatgesS'indica en cursiva el repartiment de l'estrena
  • Pere el Gran, tsar de Rússia, amb el pesudònim de Peter Mikhailov com a oficial fuster (baríton, Karl Becker
  • Peter Ivanov, jove fuster rus (tenor), Albert Lortzing
  • Marie, deboda d'Ivanov (soprano), Caroline Günther-Bachmann
  • Van Bett, burgmestre de Saardam (baix, Gotthelf Leberecht Berthold
  • Marquès de Chateauneuf, ambaixador de França (tenor), Swoboda
  • Viuda Browe, muller del mestre fuster (mezzosoprano), Caroline Günther-Bachmann
  • General Lefort, ambaixador de Rússia (baix), Pogner
  • Lord Syndham, ambaixador d'Anglaterra (baix), Heinrich Richter
  • Un oficial (paper parlat)
  • Un regidor (paper parlat)
  • cor: fusters, ciutadans de Saardam, soldats holandesos, magistrats, guàrdies, oficials i mariners.
  • Ballet
Estrena
Estrena22 de desembre de 1837
EscenariStadttheater de Leipzig,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya19 de desembre de 1951, Teatre Tívoli (Barcelona) (estrena a Espanya)
Estrena al Liceu9 de gener de 1966

Musicbrainz: 96fc9491-fd61-4e5f-a26d-c1609ae17dc5 IMSLP: Zar_und_Zimmermann_(Lortzing,_Albert) Modifica el valor a Wikidata

Zar und Zimmermann (en alemany, Tsar i fuster) és una òpera en tres actes d'Albert Lortzing, amb llibret del mateix compositor, basat en Le Bourgmestre de Saardam d'H.J. Mélesville, J.T. Merle i E.C. de Borie. S'estrenà al Stadttheater de Leipzig el 22 de desembre de 1837. A Catalunya es va estrenar al Teatre Tívoli de Barcelona el 1951; al Liceu va arribar el 9 de gener de 1966.[2]

En l'estrena, el mateix compositor va interpretar el paper d'Ivanov, mentre que sa mare va interpretar el de la viuda Browe. El vertader èxit de l'obra no va arribar fins a la seua estrena a Berlín, el 4 de gener de 1839. Des de llavors Tsar i fuster és una de les òperes fonamentals del repertori alemany.[3]

El fragment més conegut de Tsar i fuster és l'ària del tsar Sonst spielt'ich mit Zepter, mit Krone und Stern (Altrament jo jugava amb ceptre, corona i estels acte III, núm. 14). Aquesta peça va ser originalment una cançó maçònica (Zum goldenen Rade) que Lortzing havia compost arran del seu ingrés a la lògia d'Osnabrück.[3]

Sinopsi

[modifica]
Lloc: Saardam, Països Baixos
Temps: 1698

[4] Dos fusters russos resideixen a Saardam, on treballen al taller de construcció naval de la viuda Browe. Es tracta del tsar Pere, sota el nom de Peter Mikhailov, i el seu amic, el desertor Peter Ivanow. A la ciutat comencen a circular rumors que el tsar s'hi troba a Saardam d'incògnit, i els ambaixadors de les potències estrangeres hi acudeixen per a aconseguir tractats favorables. El francès Marquès de Chateauneuf reïx, i arriba a un acord amb Pere i l'ambaixador Lefort. Mentrestant, el burgmestre i l'ambaixador britànic prenen a Peter Ivanov pel vertader tsar, sense convèncer-los les negatives d'aquell. El britànic arriba a lliurar a Peter Ivanov un passaport, però aquest el lliura al vertader tsar Pere. El tsar rep la notícia d'una revolta al seu imperi i es veu obligat a acudir-hi. Perdona el seu amic Peter Ivanov per haver desertat i l'uneix amb la seua jove estimada, Marie.

Acte I

[modifica]

Taller de construcció naval a Saardam. Ivanov es mostra gelós de Chateaueuf, qui tracta de conquistar Marie, però ella el renya. Apareix el burgmestre, que es considera a si mateix molt astut però que en realitat és bastant estúpid i no pot entendre les ordres de cerca d'un cert Pere. Ordena que sone la campana per a convocar tots els fusters, però no pot esbrinar res, tot i que sospita d'Ivanov. Chateauneuf descobreix el vertader tsar, el qual li demana discreció i el convoca a una cita.

Acte II

[modifica]

El jardí d'una posada. Mentre els hostes es retiren hom veu asseguts en taules separades per una banda el burgmestre, Lord Syndham i Ivanov, i per altra Chateauneuf, l'ambaixador rus Lefort i el tsar. Els ambaixadors s'han disfressat per a evitar ser reconeguts. Marie torna amb els hostes i canta una cançó de prometatge. No obstant això, la joia general es veu interrompuda per un oficial que porta una ordre secreta al burgmestre per a aturar l'allistament secret de soldats a la ciutat. Van Bett, que es troba borratxo, vol arrestar tothom, incloent-hi ell mateix, amb l'objectiu de detectar el vertader Pere. Tots són obligats a dir el seu nom, però el vertader tsar hi refusa. Aprofitant una baralla, el tsar fuis sense ser reconegut.

Acte III

[modifica]

Sala de l'Ajuntament. Van Bett es troba practicant una cantata que vol dedicar a Ivanov, a qui encara creu tsar, però és incapaç de traure profit dels mediocres cantants. Arriba el vertader tsar i tots fugen perquè el burgmestre Van Bett el creu un criminal. Marie està desesperada perquè si el Pere (Ivanov) a qui ella estima és el vertader tsar, no podrà casar-se amb ell. No obstant el vertader tsar la tranquil·litza. Quan arriba Ivanov, el tsar es mostra preocupat perquè el tancament del port li impedeix anar-se'n. Ivanov li lliura un passaport que li ha proporcionat l'ambaixador britànic. Pere s'afanya a anar-se'n i Van Bett arriba per a cantar la cantata a Ivanov. Al fons es veu el vaixell que s'enduu al vertader tsar. Ivanov és nomenat superintendent imperial i rep el permís per a casar-se amb Marie.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Zar und Zimmermann: Partitura lliure a l'IMSLP.
  2. (castellà) ALIER, Roger. Guia Universal de la ópera. Barcelona, 2007, Ediciones Robinbook. ISBN 978-84-96924-03-1
  3. 3,0 3,1 András Batta. Ópera: Compositores. Obras. Intérpretes. Barcelona: Equipo de Edición, S.L. 2000. ISBN 3-8290-2830-X (castellà)
  4. Melitz, Leo [1908]. «Czar und Zimermann». A: The Opera Goer's Complete Guide. Traduït a l'anglès per Richard Salinger, revisat per Louise Wallace Hackney. Garden City, New York: Garden City Publishing Company, 1921 [Consulta: 20 agost 2007].