Zogú I d'Albània
  | |
| Nom original | (sq) Ahmet Zogu |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 8 octubre 1895 Burgajet (Imperi Otomà) |
| Mort | 9 abril 1961 (65 anys) Suresnes (França) |
| Causa de mort | malaltia |
| Sepultura | cementiri parisenc de Thiais |
 Rei d'Albània | |
| 1r setembre 1928 – 7 abril 1939 ← cap valor – Víctor Manuel III d'Itàlia → | |
 1r President d'Albània | |
| 1r febrer 1925 – 1r setembre 1928 ← cap valor – Supressió del càrrec → | |
 Primer ministre d'Albània | |
| 6 gener 1925 – 1r setembre 1928 ← Ilias Bey Vrioni – Kostaq Kota → | |
| Primer ministre d'Albània | |
| 26 desembre 1922 – 25 febrer 1924 ← Xhafer Bej Ypi – Shefqet Vërlaci → | |
| Dades personals | |
| Religió | Sunnisme i islam |
| Formació | Liceu de Galatasaray |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Tirana |
| Ocupació | polític, monarca |
| Partit | candidat independent |
| Carrera militar | |
| Rang militar | mariscal de camp |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Altres | |
| Títol | Rei |
| Família | Casa de Zogú |
| Cònjuge | Queen Geraldine of Albania (1938–) |
| Parella | Tania Visirova |
| Fills | Leka Zogu (  ) Queen Geraldine of Albania |
| Pares | Xhemal Pasha Zogu i Sadije Toptani |
| Germans | Xhelal Bey Zogu Princess Senije Zogu |
| Premis | |
Signatura  | |
 | |
  | |
Ahmed Bei Zogu, més conegut com a Zogú I (Castell de Burgajet, 8 d'octubre de 1895 - Suresnes, França, 9 d'abril de 1961), fou un polític albanès, president d'Albània el 1925-1928 i després Mbret o rei d'Albània del 1928 al 1939.
Era fill gran de Djemal Paixà Zogu, cap de la família de governadors hereditaris de Mati, i de Sadia Toptani, parenta d'Essad Pasha Toptani. Fins a esdevenir rei d'Albània fou conegut amb el nom d'Ahmed Beg Zogu i succeí el seu pare com a governador el 1911.
Durant la Primera Guerra Mundial fou aliat d'Àustria i després de la guerra esdevingué líder del Partit Reformista Popular. El 1921 fou nomenat ministre de l'interior, i el 1922 president del consell de ministres. El 1924 es feu elegir president de la república, i el 1928 es proclamà rei. Uns anys després es casà amb la comtessa hongaresa Geraldina Apponyi, amb la que tindria un fill, el futur Leka I d'Albània.
Zogú va donar per acabat un llarg període d'inestabilitat política i el país va gaudir de relativa tranquil·litat sota el seu règim. Començà un apropament a Itàlia, que el va dur a signar un tractat d'amistat el 1925 i el 1927 un tractat d'aliança defensiva amb Benito Mussolini, pactes que deixaren Albània sota el control absolut d'Itàlia.[1]
El 1939 les tropes italianes envaïren Albània i proclamaren rei Víctor Manuel III d'Itàlia, i Zogu va fugir a l'exili,[2] refugiant-se a Grècia, després a Egipte i finalment (1955) a França. El 1945 fou proclamada la república a Albània, però Zogu mantingué el títol de rei a l'exili, reconegut per tots els albanesos exiliats, que a la seva mort proclamaren rei el seu fill Leka I d'Albània.
Referències
[modifica]- ↑ «Tiranë Pact» (en anglès). Enciclopèdia Britanica.
- ↑ Douglas Saltmarshe. Identity in a Post-Communist Balkan State: An Albanian Village Study (en anglès). Ashgate Pub Ltd, 2001, p. 56. ISBN 978-0754617273 [Consulta: 13 octubre 2011].
