Violet Bland
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 desembre 1863 Bayston Hill (Anglaterra) |
| Mort | 21 març 1940 (76 anys) Tooting (Anglaterra) |
| Activitat | |
| Ocupació | suffragette |
| Membre de | |
| Premis | |
Violet Ann Bland (Bayston Hill,17 de desembre del 1863 - Tooting, 21 de març del 1940) fou una sufragette anglesa que escrigué sobre les seues experiències i fou alimentada per força a la presó.
Primers anys
[modifica]
Violet Bland nasqué a Bayston Hill, Shropshire, la major de nou fills del muntador de ferrocarrils William Henry Bland i la seua esposa Violet.[1] Després de l'escola treballà de serventa de cuina a Dudmaston Hall, prop de Bridgnorth.
Deu anys més tard, oferia allotjament «amb bona cuina" a Cirencester, de primer en una casa modesta i després a la Gloucester House, una gran mansió de la reina Anna al Dyer Street. Va adquirir tres noves cases, i en llogà dues.
El 1905 dirigia un Col·legi de Dames de Ciències Domèstiques a Henley Grove, Bristol, una mansió de quinze cambres al parc, on oferia classes de cuina, valors alimentaris i gimnàstica. Al 1906 havia convertit Henley Grove en un hotel.[2]
L'activisme de les sufragettes
[modifica]
A Bristol, Violet Bland milità en la Unió Social i Política de les Dones. Entre els seus convidats a Henley Grove hi havia les prominents sufragettes Annie Kenney, Lettice Floyd, Elsie Howey, Mary Elizabeth Phillips, Vera Wentworth, Mary Blathwayt i Mary Sophia Allen. A l'agost del 1909, organitzà una recepció per a recaptar fons, per les sufragettes en vaga de fam Lillian Dove-Wilcox i Mary Allen.[3]
A l'agost del 1910 Violet Bland vengué les seues possessions i se n'anà a Londres, on durant 25 anys dirigí una casa d'hostes en el 22 del carrer Old Burlington. Va ser arrestada durant la marxa del Divendres Negre de novembre del 1910 contra el Parlament.[4] En una altra manifestació al 1912, la detingueren per llançar una pedra a les finestres de la companyia Commercial Cable a l'Avinguda Northumberland, i la sentenciaren a quatre mesos de presó.[5]
Alimentació per força a la presó
[modifica]
L'alimentaren a la força a la presó d'Aylesbury. Va escriure sobre aquesta experiència en Votes for Women.[6]
Per a honorar-la, Violet Bland va rebre la Medalla Hunger Strike i un reconeixement d'Emmeline Pankhurst, dirigent del moviment sufragista.[7]
La cita del reconeixement (vegeu foto de la dreta), diu: «Presentat a Violet Ann Bland per la Unió Social i Política de Dones en reconeixement d'una bona acció, la resistència fins al darrer extrem de la fam i les dificultats, un gran principi de justícia política».
Darrers anys
[modifica]El 1915, Violet tenia 52 anys i era soltera. Violet Bland va adoptar cinc dels fills orfes de la seua germana.[8] El major, Richard, fou el pare dels economistes Eamonn Butler i Stuart Butler.
Violet Bland va morir a l'Hospital de Sant Benet, de Tooting, el 21 de març del 1940 i la soterraren al cementeri City of Westminster, a Hanwell.
Referències
[modifica]- ↑ Bland, Ken; Bland, Allan «Violet Ann Bland 1863-1940: Bayston Hill’s Suffragette» (en anglés). Shropshire Libraries archive, 1-2018.
- ↑ Advertisement in Votes for Women, 14 May 1909.
- ↑ Diaries of Mary Blathwayt, National Archives, refenece D2659/27
- ↑ Crawford, E. The Women's Suffrage Movement: A Reference Guide 1866-1928. Taylor & Francis, 2003, p. 62–63 (Women's and Gender History). ISBN 978-0-203-03109-4. OCLC 252889006.
- ↑ Votes for Women, 15 de març de 1912.
- ↑ Votes for Women, 5 de juliol de 1912.
- ↑ Role of Honour of Suffragette Prisoners 1905-1914, National Archives, Women's Library archive catalogue reference 7LAC/2.
- ↑ Crawford, Elizabeth. The Women's Suffrage Movement: A Reference Guide 1866-1928 (en anglés). Routledge, 2 de setembre de 2003. ISBN 1135434018.