Victor Rifaut
 Pintura de Rifaut per Joseph Désiré Court (Museu de Belles Arts de Rouen)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 gener 1799 París |
| Mort | 2 març 1838 (39 anys) Orleans (França) |
| Sepultura | cementiri de Montmartre |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pianista |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Cònjuge | Jeanne Émélie Belloste (ép. Rifaut) |
| Premis | |
| |
 
| |
Louis Victor Stefan Rifaut (París, 11 de gener, 1798 - Orleans, 2 de març, 1838) fou un compositor francès.[1]
Fou deixeble d'Adam (pare) i, de Berton. El 1821 aconseguí el gran premi de composició, i fins al 1825 s'establí primer a Itàlia i després a Alemanya. Al seu retorn fou nomenat mestre acompanyant de l'Òpera Còmica, càrrec que abans ja havia desenvolupat, i més tard ingressà en el professorat del Conservatori.
Va compondre diverses òperes que es representaren sense pena ni gloria, entre elles:
- Le duel ou loi de Fréderic (1826);
- Le roi et le batelier, en col·laboració amb Halévy (1827);
- Le camp du drap d'or, amb Batton i Leborne (1828);
- Un jour de réception (1826);
- André ou la sentinelle perdue (1834);
- Gasparo (1836);
- Diane et Endymion cantata.
Referències
[modifica]- ↑ Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. 51 Rev - Rom. Madrid: Espasa-Calpe, 1975, p. 550. ISBN 84-239-4551-0.