[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Vicente García Julbe

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVicente García Julbe

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 agost 1903 Modifica el valor a Wikidata
Vinaròs (Baix Maestrat) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 agost 1997 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Vinaròs (Baix Maestrat) Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, canonge, director de cor, sacerdot catòlic, musicòleg, mestre de capella Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJosé María Peris Polo, Vicent Ripollès i Pérez i Josep Cumellas i Ribó Modifica el valor a Wikidata

Vicente García Julbe (Vinaròs, 15 d'agost de 1903 - Vinaròs, 28 d'agost de 1997) va ser un mestre de capella, compositor, director de cor i musicòleg valencià.[1] Va contribuir a sintetitzar les directrius del papa Pius X i del moviment cecilià sobre la música litúrgica amb els corrents més innovadores i contemporànies del segle XX.[2]

Biografia

[modifica]

Era fill de Vicente García Miralles i Consuelo Julbe Comes.[3] Va començar els seus estudis musicals amb vuit anys a l'Acadèmia de la Música del Círculo Católico de Vinaròs. Allí va estudiar solfeig i violí amb el Reverend Antolí.[4] Amb onze anys entra al Seminari de Tortosa, on estudiaria amb José María Peris Polo, qui al seu torn va ser alumne de Felip Pedrell. Més endavant, completa els seus estudis amb Vicente Ripollés i Josep Cumelles Ribó.

L'any 1928 es presenta a les oposicions per a mestre de capella de la Catedral de Tarragona. Es van presentar cinc candidats, i García Julbe va quedar en segona posició, per darrere del mossén Francesc Tàpies.[5] No obstant això, el mossén Tàpies, en acceptar el càrrec a Tarragona, va deixar vacant la plaça de mestre de capella a la Catedral de Lugo, on havia exercit des de 1920. García Julbe es presenta a aquesta vacant i la guanya, de manera que es va traslladar a aquesta ciutat gallega. Allí es va fer càrrec tant de la música de la catedral com del Seminari de Lugo, on va fundar una Schola Cantorum i va ensenyar cant gregorià. En aquells anys col·labora amb el compositor Gustavo Freire per a compondre una sarsuela en gallec anomenada Non chores, Sabeliña.

L'any 1942 es trasllada, també per oposició, a la Catedral de Lleida, on només estarà durant dos anys. L'any 1944 passa a ocupar la plaça de director de la Capella del Col·legi del Corpus Christi del Patriarca, a València. Allí començarà a investigar les partitures dels fons musicals del segle XVI, presents a la capella. Va transcriure i publicar les Danses del Corpus de Joan Baptista Comes, publicant-les l'any 1952, i després les Villanescas de Francisco Guerrero, publicant-les en dos volums l'any 1955 i 1957, respectivament. Ambdues col·leccions van ser publicades per l'Instituto Español de Musicología.

L'any 1949 va ser nomenat, per Butlla Pontifícia del papa Pius XII, Canonge Prefecte de Música Sagrada de la Catedral de Tortosa.[5] Allí imparteix docència en la Càtedra de Teologia Dogmàtica, a més de classes de música, piano i cant gregorià al Seminari de Tortosa. En aquells anys la seua producció musical va ser prolífica.

L'any 1960, amb motiu de l'arribada de la Relíquia de Sant Sebastià a Vinaròs, va estrenar la Missa Jubilaris, per a sis veus i orgue, interpretada per la Coral del Seminari de Tortosa. A partir de 1972 es va dedicar a la transcripció de la polifonia jacobea del segle XVII de la Catedral de Santiago de Compostel·la.

Una vegada jubilat, va romandre la resta de la seua vida a la seua ciutat natal.[5] L'any 1984 va rebre homenatges tant a Vinaròs com a Tortosa, en els que va participar la Coral Vicente Ripollés de Castelló, la qual havia adoptat el nom de qui va ser el seu mestre Vicente Ripollés, i la Coral García Julbe de Vinaròs, la qual va adoptar el seu nom en el seu honor. L'any 1987 va rebre també un homenatge a Vila-real, on dirigia cada any des de 1944 la Missa del Roser, de Lluís Romeu. L'any 1988, l'Ajuntament de Vinaròs li va dedicar un carrer.

Vicente García Julbe va morir el 28 d'agost de 1997, a l'edat de noranta-quatre anys. El seu funeral es va realitzar a l'església Arxiprestal de Vinaròs.[3] L'arxiu de la Catedral de Lugo conserva unes trenta composicions musicals de García Julbe.[5]

Obres

[modifica]

Composicions musicals

[modifica]

Obra religiosa

[modifica]
Nom Gènere Veus Any de composicó
Cantus paschalis Al·leluia 4 veus Sense data
Alleluya Psallite Al·leluia 4 veus ca. 1933
Alleluya Solemnitas Al·leluia 4 veus 1946
Alleluia tota pulchra Al·leluia 4 veus i orgue Sense data
Dextera Domini Ofertori 4 veus 1946
Ofertorio Ofertori 4 veus Sense data
Ofertorio de la Misa de un Martir Ofertori 4 veus i orgue 1959
Sacerdotes Domini Ofertori 4 veus 1946
Ofertorio para la Virgen del Rosario Ofertori 3 veus i orgue 1946
Justus ut palma Ofertori 4 veus 1950
Misa en Sib Missa 3 veus i orgue ca.1936
Misa Fons Bonitatis Missa 3 veus i orgue ca.1933
Misa In laudibus Missa 4 veus, baix i orgue 1950
Misa jubilaris Missa 6 veus i orgue 1959
Betaus Vir Salm 4 veus Sense data
Salmo 150 Salm 4 veus i orgue 1950
Laudate Salm 4 veus, orquestra i orgue 1928
Miserere en fa Salm 4 veus ca.1930
Miserere en FA Salm 4 veus 1943
Salmo 49 Salm 4 veus i orgue 1961
Salmo 46 Salm 4 veus i orgue 1961
Salmo 99 Salm 3 veus i orgue 1960
Salmo 18 Salm 3 veus i orgue 1960
Magnificat en mi Víspera 4 veus Sense data
Magnificat en Mib Víspera 4 veus i orgue 1950
Vexilla regis Himne 3 veus Sense data
Crux fidelis Himne 3 veus Sense data
Genitori Himne 4 veus ca.1939
Gloria laus Himne 4 veus Sense data
Pange lingua Himne 4 veus Sense data
Te Deum Laudamus Himne 4 veus 1951
Te Deum Himne 4 veus i orgue 1962
Himno a San Luis Gonzague Himne Cor homofònic i orgue Sense data
Caenantibus Illis Responsori 4 veus i baríton solista Sense data
Plange Responsori 4 veus Sense data
Tríptico responsorial Responsori 6 veus 1984
¡María Salve! Motet 4 veus Sense data
Bone pastor Motet 4 veus Sense data
Ego sum panis Motet 3 veus, orquestra i orgue 1932
O salutaris Motet 4 veus Sense data
Sacerdos et pontifex Motet 4 veus 1946
Tota pulcra Motet 6 veus 1954
A creer debemos Motet 4 veus 1954
Misterior gloriosos Motet 3 veus i orgue Sense data
Jesús amante Motet 3 veus, orquestra i orgue 1929
Toda hermosura Motet 3 veus i orgue Sense data
Lamentationes Altres obres religioses 4 veus Sense data
Benedictus Altres obres religioses 4 veus ca.1930
Nona Altres obres religioses 4 veus i orgue Sense data
Tu es sacerdos Altres obres religioses 4 veus Sense data
In dedicatione ecclesiae Altres obres religioses 4 veus i orgue 1955
Oremus Altres obres religioses 6 veus 1962
Tantum ergo en Mib Altres obres religioses 4 veus Sense data
Tantum ergo en fa Altres obres religioses 3 veus i orquestra Sense data
Tantum ergo en FA Altres obres religioses 2 veus Sense data
Tu es Petrus en Mib Altres obres religioses 4 veus 1942
Tu es Petrus en LA Altres obres religioses 4 veus i piano 1956
Tres Ave Marías Altres obres religioses 3 i 4 veus i orgue Sense data
A la virgen de los dolores Altres obres religioses 3 veus i orgue 1936
Oración Altres obres religioses Soprano i orgue Sense data
Coronilla sacerdotal Altres obres religioses Veu solista, cor i orgue Sense data
Cant d'entrada "poble" Altres obres religioses 4 veus i orgue 1988
Descanse en pau Altres obres religioses 8 veus 1993
Doneunos la pau Altres obres religioses 8 veus 1993
Goigos a la Verge del Lledó Altres obres religioses 4 veus Sense data

Obres conservades a la Catedral de Lugo[5]

[modifica]
Nom Veus Any de composició
Missa Fons bonitatis 3 veus i orgue ca.1933
Ego sum panis 3 veus i orgue Abril de 1932
Ego sum panis Tenor i orgue Sense data
Jardín es mi pecho Veu i orgue 7 d''octubre de 1932
Véante mis ojos Veu i orgue 7 d'octubre de 1932
Cenantibus illis 4 veus 1 de maig de 1943
Genitori 4 veus Sense data
Tu es Petrus 4 veus 1942
Tota pulchra 4 veus Sense data
Villancico 4 veus 11 de desembre de 1940
Cantus paschalis 4 veus ca. 1939
Genitori 4 veus Sense data

Obra profana

[modifica]
Nom Veus Any de composició
Cançó de Gener 4 veus ca.1983
Carmeleta 4 veus 1983
Nadala 4 veus i narrador ca.1989
El pont romà 4 veus ca.1985
La vall meua 4 veus ca.1985

Obres perdudes

[modifica]
Nom Veus Any de composició
Christus vincit 4 veus ca.1943
Primera lamentación 4 veus ca.1930
Himno a San Tarsicio ca.1930
O sacramentum 5 veus ca.1939
Estrella hermosa 3 veus ca.1943
Misa Paschalis ca.1943
Caesarea Philippi 4 veus i orgue ca.1958
Te Deum 1946

Harmonitzacions de cançons populars

[modifica]
Nom Veus Any d'arranjament
A la chúmbala 3 veus 1994
A la serra de l'ermita 4 veus Sense data
Les camaraes 4 veus 1988
El desembre congelat 4 veus 1952
En esta replaceta 4 veus 1994
Nadal Veu i piano 1953
No me l'encendràs 4 veus Sense data
Cançó vinarossenca de bres 3 veus Sense data
Cançó de batre 4 veus i baríton ca.1950
L'infant nat 4 veus 1943
Ay la la 3 veus i solista 1951
Canto del pandeiro 4 veus Sense data
Fala de ban baixo 4 veus i solista 1952
Molinera 4 veus ca.1951
Don bueso 4 veus ca.1954
De los álamos 4 veus Sense data
El calangrejo 3 veus Sense data
Ah de la centinela 8 veus, baix i piano Sense data
Jotilla de Vinaròs 4 veus ca.1992
Morito pititón 4 veus Sense data
Bolero de Vinaròs 4 veus 1988
Tres hojitas madre 3 veus Sense data

Obra musicològica

[modifica]
Nom Editorial Any de publicació
Maestros Españoles del Siglo de Oro de la Polifonía Vocal. Colección de las principales obras de nuestros Polifonistas clásicos, transcritas a notación moderna por Vicente García Julbe, Maestro de Capilla del Real Colegio de Corpus Christi (Patriarca), de Valencia. (1 vol.) Motetes para los distintos tiempos litúrgicos y festividades del Señor. Apéndice de Villanescas eucarísticas de maestro Francisco Guerrero Ediciones Corups Christi, València 1984
Juan Bautista Comes. Danzas del Santísimo Corpus Christi Institució Alfonso el Magnànim, València 1952
Francisco Guerrero (1528-1599). Opera Omnia. Vol. I. Canciones y Villanescas espirituales (Venecia, 1589). Primera parte, a 5 voces. Instituto Español de Musicología, Barcelona 1955
Francisco Guerrero (1528-1599). Opera Omnia. Vol. II. Canciones y Villanescas espirituales (Venecia, 1589). Segunda parte, a 4 y a 3 voces. Instituto Español de Musicología, Barcelona 1957
La Polifonía Jacobea. Los villancicos al Apóstol de José de Vaquedano Junta de Galicia, Santiago de Compostel·la 2002
Las transcripciones de música barroca dedicadas a la Virgen de la Cinta y de Joseph Escorihuela Arxiu de la Catedral de Tortosa Inèdit

Referències

[modifica]
  1. Ripollés Mansilla, Antonio F. «Vicente García Julbe (1903-1997): estudio y catalogación de su obra». Revista de Musicología Vol. 27 No.2, 2004.
  2. «Vicente García Julbe». Universitat Jaume I. [Consulta: 21 agost 2023].
  3. 3,0 3,1 «Records del “capellà i musicòleg” mossèn Vicent Garcia Julbe» (en castellà). Vinaròs News, 16-09-2017. [Consulta: 21 agost 2023].
  4. «Derriban la casa del músico García Julve en Vinaròs tras el intento fallido de compra» (en castellà). Levante, 18-03-2017. [Consulta: 21 agost 2023].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «VICENTE GARCÍA JULBE» (en castellà). Grupo Vocal Sólo Voces. [Consulta: 21 agost 2023].