[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Viatge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Viatjar)

Un viatge és un desplaçament individual o col·lectiu de les persones a un territori allunyat de l'origen.[1] Una de les motivacions principals que impulsen actualment a les persones a viatjar és fer turisme, però es tracta d'un fenomen força recent. Des de l'antiguitat fins al segle xix els viatges van tenir principalment finalitats pràctiques, com ara obrir noves vies comercials, descobrir nous territoris per colonitzar o fer estudis científics.[2]

Els viatges a través dels segles

[modifica]

En totes les èpoques, els viatges han servit de pont i han facilitat la mútua influència entre cultures distants, tot i que gairebé mai aquesta influència ha estat d'igual a igual: els descobriments geogràfics de l'era de l'exploració als segles xv i xvi estableixen bases del posterior colonialisme que ha perdurat fins al segle xx. L'evolució dels viatges al llarg dels segles han anat estretament lligada als progressos de la cartografia i dels mitjans de transports.

Les rutes comercials i les campanyes militars de l'antiguitat

[modifica]

A l'edat antiga civilitzacions de l'Àrea Mediterrània es desplaçaven per terra (a peu a cavall o en carruatges) o per mar (en vaixell de rem i de vela). Eren viatges comercials (fenicis) o amb objectius militars (Imperi Romà). Gràcies a l'establiment de rutes comercials com les de l'ambre o de l'estany i a campanyes militars com les d'Alexandre el Gran, s'arribà a tenir un bon coneixement geogràfic dels territoris compresos entre l'oceà Índic i Mar Bàltica.

Els viatgers solitaris de l'edat mitjana

[modifica]
Encara que Magallanes no intentà circumnavegar el món i va morir a mig camí, sovint és més recordat que Elcano

A l'edat mitjana s'estableixen rutes comercials (per a productes com les espècies, la seda, l'or i les pedres precioses) estables entre el món àrab i el cristià. Fou l'època dels viatgers solitaris, entre els quals cal destacar, al segle xiii, Marco Polo, que arribà fins a lÏndia, i, al segle xiv, Ibn Battuta.

La primera onada d'expedicions va començar amb Portugal sota el príncep Enric el Navegant. Viatjant cap a l'Atlàntic van descobrir les illes Madeira el 1419 i les Açores el 1427, les quals es convertirien en colònies portugueses. L'objectiu principal d'Enric el Navegant era l'exploració de la costa occidental d'Àfrica.[3] Castella, el rival de Portugal no va començar les seves exploracions marítimes sinó fins a finals del segle xv, data en què els navegants castellans van començar a competir amb els navegants portuguesos. La primera prova va ser la lluita pel control de les Illes Canàries, que van ser preses per Castella.

Els viatgers transoceànics del Renaixement

[modifica]

Amb la unió de Castella i Aragó, i acabada la Colonització d'al-Àndalus, el 1492, els governats de Castella i Aragó van patrocinar el viatge de Cristòfor Colom amb la intenció d'arribar a l'Índia navegant cap a l'oest. Colom, però, no va arribar a l'Àsia, sinó al Nou Món. El 1501, el navegant portuguès Pedro Álvares Cabral també va descobrir el Nou Món, l'estat actual de Brasil. Es va requerir la intervenció papal per definir les àrees d'influència el 1494, data en què es va signar el Tractat de Tordesillas que dividia el món entre les dues potències.Quan els conqueridors van arribar al continent, però, van descobrir enormes jaciments d'or i plata a Mèxic i al Perú. Després de la conquesta de l'Imperi Asteca i de l'Imperi Inca, les pandèmies europees i l'esclavatge van devastar els pobles nadius americans. El 1519, el mateix any que Cortés va arribar a Mèxic, la corona castellana va finançar l'expedició de Ferran Magallanes, un portuguès, la missió del qual era circumnavegar el món i arribar a Àsia navegant cap a l'oest del continent americà. L'expedició de Magallanes va assolir aquesta empresa i va retornar a Espanya tres anys després. Al llarg dels segles xvi i XVII, impulsada pel comerç i l'afany imperialista, es desencadena una gran competència internacional per descobrir nous territoris. Fou l'època dels viatges transoceànics i dels grans navegants espanyols i portuguesos, com Juan Sebastián Elcano i Fernão Magalhães.

Els viatgers exploratoris i científics de l'edat moderna

[modifica]
Un viatge de Darwin, el Beagle.

Al final del segle xviii començaren a fers-se viatges exploratoris i científics sota el guiatge d'exploradors com ara l'anglès James Cook o l'alemany Alexander von Humboldt. També cal esmentar a Domènec Badia, conegut com a Alí Bei, que explorà el nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà.

Aquest corrent viatger perdurà durant el segle xix i l'inici del xx. En són exemples els viatges de Charles Darwin per l'Amèrica del Sud i les illes del Pacífic, i de David Livingstone per l'Àfrica. L'any 1911 el noruec Roald Amundsen fou el primer home que trepitjà el pol sud.

El Titànic sortint del port de Belfast el dia 2 d'abril de 1912

La revolució dels mitjans de transport de l'edat contemporània

[modifica]

La inauguració, al principi del segle xix, de les primeres línies de ferrocarril de viatgers-inicialment propulsats amb vapor-revolucionà els viatges.

L'aparició dels motors de combustió, al final del segle xix, afavorí encara més els desplaçaments per terra. Els automòbils i autobusos aviat esdevingueren mitjans de transport habituals, i paral·lelament proliferà la construcció de noves carreteres que facilitaren el trànsit de viatgers entre les principals ciutats europees i nord-americanes.

A mitjans del segle xx, s'implantaren els vols comercials de viatgers i, tot i que els desplaçaments llargs continuaren reservats a les classes benestants, els viatges deixaren definitivament de ser un privilegi dels rics i els aventurers i es començaren a perfilar com una activitat de lleure.

Tipus de viatges

[modifica]

Els viatges contemporanis es poden classificar segons diversos criteris, com ara l'objectiu que els motiva, la destinació o el període en què es realitzen.

Els viatges segons la motivació

[modifica]

Segons l'objectiu que els motiva, es parla de viatges de negocis quan es realitzen per motius professionals i de viatges d'oci i de vacances quan no hi ha objectius professionals. En aquests darrers, les motivacions del viatge poden ser tan diverses com ara descansar, visitar el patrimoni cultural, assistir a una competició esportiva o celebrar la lluna de mel.

En els viatges per motius de salut les persones es desplacen per anar a un balneari o per rebre determinats tractaments mèdics.

Es parla de viatges religiosos quan l'objectiu principal del desplaçament és visitar un indret d'interès religiós.

Torre Eiffel, París, França

Viatges segons la destinació

[modifica]

Es parla de viatges internacionals quan el desplaçament es fa a un país diferent del de la residència habitual i de viatges interns quan en el desplaçament no es traspassen les fronteres del país de residència.

Viatges segons la durada

[modifica]

La societat actual estableix una divisió clara entre el temps dedicat al treball i el temps lliure. Així, els treballadors i els estudiants disposen de períodes de vacances que poden destinar a les activitats de lleure, una de les quals és viatjar.

Els viatges de cap de setmana són els que es realitzen aprofitant el període de descans setmanal, que habitualment coincideix amb el cap de setmana.

Els viatges de vacances es fan durant els períodes de vacances anuals, que són comuns per a la majoria de treballadors. Els més llargs, i en què hi ha més persones que viatgen, són Nadal, Setmana Santa, l'estiu i alguns ponts (dies entre setmana que, pel fet d'escaure entre dues festes del calendari, són considerats festius). Aquests períodes es coneixen amb el nom genèric de temporada alta dels viatges. Quan una persona viatja fora dels períodes de vacances habituals, es diu que ho fa fora de temporada.

Viatges organitzats

[modifica]

Els viatges organitzats són aquells que els viatgers contracten a través d'una agència de viatges, que s'encarrega de proporcionar-los allotjament, manutenció i activitats guiades al lloc de destinació. Poden ser viatges de grup, quan viatgen quinze o més persones juntes, o viatges individuals. Quan una o diverses persones organitzen i fan un viatge de manera autònoma, sense requerir el servei de professionals ni intermediaris, es parla de viatges per lliure.

Llibres de viatges

[modifica]
Article principal: Literatura de viatges

Els llibres de viatges donen molts detalls sobre viatges i persones viatgeres de totes les èpoques.

Cronologia

[modifica]

Els documents sobre viatges són molts i molt variats. Una relació cronològica d'algunes obres interessants ofereix diverses possibilitats d'ús.

Obres antigues

[modifica]

Edat mitjana

[modifica]
Mapamundi pertanyent a la Tabula Rogeriana. Noti's que el sud apareix a la part superior del mapa
Ascelino di Lombardia rebent una carta del papa Inocenci IV (esquerra) i lliurant-la al Gran Khan (dreta).

Segle XV

[modifica]
Corfú segons un gravat fet per Erhard Reuwich.
  • 1432. Bertrandon de La Brocquière. The Travels of Bertrandon de La Brocq́uière, to Palestine: And His Return from Jersulem Overland to France.[25]
  • 1436. Kyriacus Anconitanus.[26]
  • 1436. Pedro Tafur
  • 1480-1484. Fèlix Fabri.[27]
  • 1483. Bernhard von Breydenbach i Erhard Reuwich. Peregrinatio in Terram Sanctam.[28][29][30]
    • La Peregrinatio in Terram Sanctam fou el primer llibre que es va publicar amb gravats. Els gravats mostraven ciutats i monuments, a partir de models anteriors o inspirats en dibuixos fets a partir del natural per Erhard Reuwich.
  • 1494. Hyeronimus Münzer. Itinerarium sive peregrinatio per Hispaniam, Franciam et Alemaniam. Viaje por España y Portugal, 1491-1495.[31]
  • 1494. Viatge de Pietro Casola a Jerusalem.[32]

Segle XVI

[modifica]
Antoni de Montserrat.
  • 1526. Lleó l'Africà.[38]
  • c1540. Francisco Alvares. Historia de las cosas de Ethiopia: en la qual se cuenta muy copiosamente, el estado y potencia del emperador della.[39]
  • 1579. Antoni de Montserrat
  • 1580. Michel de Montaigne. Journal du voyage de Michel de Montaigne en Italie, par la Suisse & l'Allemagne en 1580 & 1581.[40]
  • 1585. Henrique Cock. Relación del viaje hecho por Felipe II en 1585 a Zaragoza, Barcelona y Valencia.[41]
  • 1595. Jan Huygen van Linschoten. Itinerario, voyage ofte schipvaert, van Ian Huygen van Linschoten naer de Oost ofte Portugaels Indien, inhoudende een tall beschrijvinghe der selver Landen tant zeecusten ....[42]

Segle xvii

[modifica]
Disparant a un catamarà. Expedició de Willem Cornelisz Schouten van Hoor (1615 – 1617).
Nicolás de Cardona, en la seva edició de 1632 de Exploración del mundo, publicà aquest punt de vista de la badia i la ciutat d'Acapulco. La llegenda completa diu el següent:
A. Les naus de l'expedició.
B. El castell de Sant Dídac.
C. La ciutat.
D. Un vaixell que ha arribat del Japó (probablement el Sant Joan Baptista).
E. Los Manzanillos.
F. El Griu (Griffo).[43]
  • 1602. Bento de Góis
  • 1602. Sebastián Vizcaíno
    • 1611. Viatge al Japó.
    • 1614.[44]
  • 1610. Xu Xiake
  • 1615. Willem Schouten.[45][46][47]
  • 1617. García de Silva y Figueroa. Totius legationis suae et Indicarum rerum Persidisque commentarii[48][49][50]
  • 1618. Ildefons Ramírez de Arellano. Reconocimiento de los Estrechos de Magallanes y de San Vicente y algunas cosas curiosas de la Navegación.[51]
  • 1627. Nicolas Benard. Le voyage de Hierusalem et autres lieux de la terre sainte et son retour.[52]
  • 1632. Nicolás de Cardona. Descripción Hidrográfica y geográfica de muchas tierras del norte y del sur y de los mares de las Indias, en especial del descubrimiento del Reino de la California hecho con trabajo e industria por el capitán y cabo Nicolás de Cardona.[53]
  • 1633. Adam Olearius. The Voyages and Travells of the Ambassadors Sent by Frederick Duke of Holstein.[54]
  • 1668. Nicolaas de Graaff fou un cirurgià naval holandès que va realitzar diverses exploracions i escrigué sobre els seus viatges.[55]
  • 1673. John Chardin. Travels in Persia, 1673-1677.[56][57]
  • 1675. Viatge del Dr. Wouter Schouten.[58]
  • 1675. Les avantures de Louis Marot pilotte real des galeres de France.[59]
  • 1676. Relations historiques et curieuses de voyages en Allemagne, Angleterre, Hollande, Boheme, Suisse, etc... par Charles Patin.[60]
  • 1679. René Robert Cavelier de La Salle i Henri de Tonti.[61]

Segle xviii

[modifica]
Els vaixells HMS Resolution i Discovery a Tahiti.
Viatge de Gothe per Itàlia.
  • 1713. Les six voyages de Jean-Baptiste Tavernier.[62][63]
  • 1718. Joseph Pitton de Tournefort. Relation d'un voyage du Levant.[64]
  • 1735. Voyages faits principalement en Asie dans les XII, XIII, XIV, et XV siecles. Pierre Bergeron.[65]
  • 1740. George Anson. A Voyage Round the World, in the Years 1740-44.[66]
  • 1745. Charles-Marie de La Condamine
    • 1745 : Relation abrégée d'un voyage fait dans l'intérieur de l'Amérique méridionale depuis la côte de la mer du Sud jusqu'aux côtes du Brésil et de la Guyane, en descendant la rivière des Amazones, lue à l'assemblée publique de l'Académie des sciences de Paris, le 28 avril 1745.[67]
    • Journal du voyage fait par ordre du Roi à l'Equateur: servant d'introduction historique à la mesure des 3 premiers degrés du méridién.[68]
  • 1748. Jorge Juan i Antonio de Ulloa. Relación histórica del viage a la America Meridional.[69]
  • 1764. Guillaume d' Orléans. The Travels: Of Father William Orleans, a Jesuit, who Being Banished from ... [70]
  • 1765. Ambrosio de Morales . Viage de Ambrosio de Morales por orden del Rey D. Phelipe II a los reynos de León y Galicia y principado de Asturias.[71]
  • 1766. Louis Antoine de Bougainville. Voyage autour du monde: par la frégate du roi La Boudeuse, et la flûte L'Étoile.[72]
  • 1768. Johan Splinter Stavorinus. Voyages to the East-Indies (traduït a l'anglès per Samuel Hull Wilcocke).[73]
  • 1770. Miquel Constançó.[74]
  • 1772. Carsten Niebuhr . Beschreibung von Arabien.[75]
  • 1774. Thomas Forrest. A Voyage to New Guinea, and the Moluccas ... During the Years 1774, 1775, and 1776.[76]
  • 1775. Juan Bautista de Anza.[77]
  • 1779. Any de la mort de James Cook. The Voyages of Captain James Cook.[78]
  • 1779. Antonio Ponz. Viage de España: cartas, en que se da noticia de las cosas mas apreciables y dignas de saberse... [79]
  • 1780. Voyage Dans Les Mers De L'Inde. Guillaume J. Le Gentil de la Galaisière.[80]
  • 1786. James Boswell. Journal of a Tour to the Hebrides.[81]
  • 1786-1787. Johann Wolfgang von Goethe. Voyages en Suisse et en Italie.[82]
  • 1788. Jean Jacques Barthelemy. Voyage du jeune Anacharsis en Grèce: dans le milieu du quatrieme siècle... [83]
  • 1791. Joseph Townsend. A journey through Spain in the years 1786 and 1787.
  • 1795. Jean Louis Marie Poiret. Voyage en Barbarie.[87]
  • 1797. Essai Pour Diriger Et Étendre Les Recherches Des Voyageurs Qui Se Proposent L'utilité de Leur Patrie. Leopold Graf von Berchtold.[88]
  • 1798. Francisco José Maria de Lacerda y Almeida. Viatge a Cazembe.[89]

Segle xix

[modifica]
Spray, el veler de Joshua Slocum.
  • 1803. Domènec Badia i Leblich. Viatges.[90][91]
  • 1803. Jaime Villanueva. Viage Literario á Las Iglesias de España.[92]
  • 1812. Nicolás de la Cruz y Bahamonde (conde de Maule.). Viage de España, Francia é Italia.[93]
  • 1816. Stendhal.[94]
  • 1817. Expedició del vaixell «Uranie» de Louis Claude de Saulses de Freycinet. Jacques Arago hi anava de dibuixant, naturalista i etnògraf.
  • 1817. Wacław Seweryn Rzewuski. Impressions d'Orient et d'Arabie: un cavalier polonais chez les bédouins, 1817-1819.[96]
  • 1820. James Grey Jackson. An Account of Timbuctoo and Housa: Territories in the Interior of Africa [97]
  • 1824. William Edward Parry. Journal of a Third Voyage for the Discovery of a Northwest Passage.[98]
    • Preparació del vaixell i roba dels mariners per a les regions polars.
  • 1832. Alphonse de Lamartine. Voyage en Orient, 1832-1833.[99]
  • 1837. Francisco de Luján. Itinerario de un viage [sic] facultativo verificado en Inglaterra.[100]
  • 1839 - Charles Darwin. Journal and Remarks, The Voyage of the Beagle, Journal of researches into the natural history and geology of the countries visited during the voyage of H.M.S. Beagle under the command of Captain Fitz Roy.[101]
  • 1840. Théophile Gautier. Voyage en Espagne.[102]
    • Italia (1852)
    • Constantinople (1853).
    • Quand on voyage (1865), recueil d'articles.
    • Loin de Paris: En Afrique ; En Espagne ; En Grèce ; Ce qu’on peut voir en six jours.
    • Impressions de Voyage en Suisse (1865).
    • Voyage en Russie (1867).
  • 1840. Richard Henry Dana Jr., Two Years Before the Mast.[103]
  • 1843. Narrative of the Travels and Adventures of Monsieur Violet: In California, Sonora, & Western Texas.[104]
  • 1845. Richard Ford. Handbook for Travellers in Spain
    • 1846. Gatherings from Spain.
  • 1856. Charles Wilkes. Narrative of the United States Exploring Expedition During the Years 1838, 1839, 1840, 1841, 1842. [106]
  • 1860. Seven Years' Residence in the Great Deserts of North America. Emmanuel Domenech.[107]
  • 1872. Mark Twain. Roughing It (Passant fatigues).[108]
  • 1874. Anna Brassey. A Voyage in the Sunbeam, our Home on the Ocean for Eleven Months.[109]
  • 1890. Joshua Slocum.
    • 1890. Voyage of the Liberdade.[110]
    • 1895. Sailing Alone Around the World
Rocinante, l'autocaravana de John Steinbeck. Va permetre l'obra "Travels with Charley", una narració del viatge.

Segle XX

[modifica]
  • 1923. Julio Camba. Aventuras de una peseta.[112]
  • 1924. Georges-Marie Haardt i Louis Audouin-Dubreuil. La croisière noire. (Vegeu Semieruga).[113]
  • 1925. Josep Pla. Viatge a Rússia.[114]
  • 1925. Alain Gerbault. Des de la seva vessant de navegant solitari escrigué algunes obres dels seus viatges a bord d'un veler.[115]
  • 1933. Aimé Tschiffely, Tschiffely's Ride.[116]
  • 1942. Vito Dumas. Navegant solitari argentí.
    • Solo, rumbo a la Cruz del Sur.[117]
    • Los cuarenta bramadores
    • El crucero de lo imprevisto
    • El viaje del Sirio
    • Mis viajes
  • 1957. Jack Kerouac. On the Road (A la carretera).
  • 1960. John Steinbeck. Travels with Charley: In Search of America.[118]
  • 1961. Francis Chichester, navegant solitari en velers.
    • Alone Across the Atlantic (1961)
    • Gipsy Moth Circles the World (1967). England – Sydney – England solo sailing voyage.[119][120]
  • 1962. Operació Impala.[121]
  • 1967. Michel Peissel. Mustang: A Lost Tibetan Kingdom.[122]
  • 1971. Bernard Moitessier. La longue route.[123]
  • 1999. Jesús Mestre i Godes. Viatge al país dels Càtars: itinerari històric i turístic pel Llenguadoc càtar.[124]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Viatge a DIEC2
  2. ↑ «The Road to Travel: Purpose of Travel». [Consulta: 18 juliol 2018].
  3. ↑ Martínez Ruiz, Enrique; Guiménez, Enrique. Introducción a la historia moderna. Ediciones AKAL, 1994, p. 77. ISBN 8470902938. 
  4. ↑ Le Périple d'Hannon.
  5. ↑ Frank N. Magill. The Ancient World: Dictionary of World Biography. Routledge, 16 desembre 2003, p. 964–. ISBN 978-1-135-45739-6. 
  6. ↑ William Vincent. The Periplus of the Erythrean Sea. Cadell and Davies, 1800. 
  7. ↑ Pausanias (the traveller). The description of Greece, by Pausanias, tr. with notes [by T. Taylor]., 1794, p. 5–. 
  8. ↑ Pausanias. Pausanias ou voyage historique de la Grece /[de Pausanias]: traduit en françois, avec des remarques par M. l'Abbe Gedoyn. Chez F.G. Quillau, 1731, p. 441–. 
  9. ↑ Saewulf. Relation des voyages de Saewulf à Jérusalem et en Terre Sainte pendant les années 1102 et 1103. Bourgogne et Martinet, 1839. 
  10. ↑ Description de l'Afrique et de l'Espagne. Al- Idrissí.
  11. ↑ Diccionario. Diccionario histórico, ó Biografia universal compendiada [ed. by N. Oliva]., 1830, p. 457–. 
  12. ↑ Muḥammad ibn Aḥmad Ibn Jubayr. Voyage en Sicile de Mohammed-ebn Djobaïr de Valence, sous le règne de Guillaume le Bon. Impr. royale, 1846, p. 31–. 
  13. ↑ Giovanni da Pian del Carpine; Benedictus Polonus; Marie Armand Pascal D'Avezac Relation des Mongols ou Tartares. Librairie Géographique de Arthus-Bertrand, 1838, p. 139–. 
  14. ↑ Steven Runciman. Storia delle Crociate. Bureau, 2014-11-07T00:00:00+01:00, p. 1038–. ISBN 978-88-586-6672-2. 
  15. ↑ Voyage du Frère Ascelin et ses compagnons vers les Tartares tiré des mémoires de Frère Simon de Saint-Quentin, dans Vincent de Beauvais. Voyages autour du monde, en Tartarie et en Chine, Paris, 1830.
  16. ↑ Recueil de Voyages et de Memoires, 1839, p. 421–. 
  17. ↑ L'esprit des journaux, francais et etrangers. Weissenbruch, 1785, p. 228–. 
  18. ↑ sir Henry Yule. Cathay and the way thither; a collection of medieval notices of China, tr. and ed. by H. Yule, 2 vols, 1866, p. 159–. 
  19. ↑ John Mandeville. I viaggidi Gio. da Mandavilla volgarizzamento antico toscano ; ora ridotto a buona lezione per cura di Francesco Zambrini ... Romagnoli, 1870, p. 87–. 
  20. ↑ Muḥammad Ibn-ʿAbdallāh Ibn-Baṭṭūṭa. The travels of Ibn Battuta. Oriental Translations Fund, 1829. 
  21. ↑ Mirabilia Descripta: The Wonders of the East. Hakluyt Society, 1863. 
  22. ↑ Recueil de voyages et de mémoires. Everat, 1839, p. 37–. 
  23. ↑ Viatge al purgatori a archive.org
  24. ↑ Historia Del Gran Tamorlan, E Itinerario Y Enarracion Del Viage, Y Relacion De La Embajada Que Ruy Gonzalez De ClavijoLe Hizo Por Mandado Del Muy Poderoso Señor Rey Don Henrique El Tercero De Castilla: Y Un Breve Discurso Fecho Por Gonzalo Argote de Molina para mayor inteligencia deste Libro: 3,2. En la Imprenta de Don Antonio De Sancha, 1782, p. 192–. 
  25. ↑ Bertrandon de La Brocquière. The Travels of Bertrandon de La Brocq́uière, to Palestine: And His Return from Jersulem Overland to France, During the Years 1432 & 1433. Extracted and Put Into Modern French from a Manuscript in the National Library at Paris. At the Hafod Press, by J. Henderson, 1807, p. 11–. 
  26. ↑ Ciriaco (d'Ancona). Kyriaci Anconitani Itinerarium. Forni, 1742. 
  27. ↑ Fratris Felicis Fabri Evagatorium in Terræ Sanctæ, Arabiæ et Egypti peregrinationem. sumtibus Societatis literariæ stuttgardiensis, 1843, p. 163–. 
  28. ↑ Bernhard ¬von Breydenbach. Peregrinatio Ad Terram Sanctam. Schirlentz, 1536. 
  29. ↑ Bernhard von Breydenbach. Peregrinatio in Terram Sanctam(en castellano). Pablo Hurus, 1498. 
  30. ↑ Johannes (de Hese). Itinerarius Ioannis de Hese presbyteri a Hierusalem: describens dispositiones terrar[um], insular[um], montiu[m] et aquar[um] ac etia[m] queda[m] mirabilia ... per diversas p[ar]tes mu[n]di continge[n]tia. de Breda, 1504, p. 41–. 
  31. ↑ Hieronymus Münzer. Viaje por España y Portugal, 1491-1495. Colección Almenara, 1951. 
  32. ↑ Pilgrimage to Jerusalem in the Year 1494. Pietro Casola.
  33. ↑ Premier Voyage Autour Du Monde, Par le Chevr. Pigafetta, Sur L'Escadre De Magellan, Pendant Les Années 1519, 20, 21 et 22 ; Suivi de l'extrait du Traité de Navigation du même auteur; Et D'une Notice sur le chevalier Martin Behaim, avec la description de son Globe Terrestre ; Orné De Cartes Et De Figures. Jansen, 1801, p. 50–. 
  34. ↑ Alexandre Coello de la Rosa. Historia y ficción: La escritura de la "Historia general y natural de las Indias" de Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés (1578-1557). Universitat de València, 19 novembre 2012, p. 138–. ISBN 978-84-370-9033-7. 
  35. ↑ Fact and fiction in Magellan's Navigator.
  36. ↑ «Derrotero del viaje al Maluco, formado por Francisco Albo, piloto de la nao Trinidad y, posteriormente, de la nao Victoria, con indicación pormenorizada de las coordenadas cartográficas». Arxivat de l'original el 2018-07-08. [Consulta: 18 maig 2017].
  37. ↑ Martín Fernández de Navarrete. Colección de los viages y descubrimientos que hieieron. de Ordea de S.M. en la Imprenta Nacional, 1837, p. 209–. 
  38. ↑ Leo (Africanus). Africae descriptio .... Elzevir, 1632. 
  39. ↑ Francisco Alvares. Historia de las cosas de Ethiopia: en la qual se cuenta muy copiosamente, el estado y potencia del emperador della, (que es el que muchos han pensado ser el preste Iuan) con otras infinitas particularidades assi de la religion de aquella ge[n]te, como de sus cerimonias. en casa de Pedro Rodriguez mercader de libros, 1588. 
  40. ↑ Michel de Montaigne. Journal du voyage de Michel de Montaigne en Italie, par la Suisse & l'Allemagne en 1580 & 1581, 1. chez Le Jay, 1774. 
  41. ↑ Relación del viaje hecho por Felipe II en 1585 a Zaragoza, Barcelona y Valencia. Henrique Cock.
  42. ↑ Jan Huyghen van Linschoten. Itinerario, voyage ofte schipvaert van Jan Huygen van Linschoten naer Oost ofte Portugaels Indien inhoudende en corte beschryvinghe der selver landen ende zee-custen .... by Cornelis Claesz., 1596, p. 9–. 
  43. ↑ Feliciano Montenegro Colón. Geografia general para el uso de la juventud de Venezuela. Imprenta de Damiron y Dupouy, 1833, p. 52–. 
  44. ↑ Joaquín Francisco Pacheco; Francisco de Cárdenas; Luis Torres de Mendoza Colección de documentos inéditos relativos al descubrimiento, conquista y colonización de las posesiones españolas en América y Oceanía, sacados, en su mayor parte del Real Archivo de Indias. Imprenta Española, 1867. 
  45. ↑ Willem Cornelisz Schouten. Journal ou description du merveilleux voyage de Guillaume Schouten fais les années 1615,1616 et 1617, 1618. 
  46. ↑ An Historical Account of the Circumnavigation of the Globe: And of the Progress of Discovery in the Pacific Ocean, from the Voyage of Magellan to the Death of Cook. Harper & brothers, 1837, p. 88–. 
  47. ↑ Ralph Griffiths; G. E. Griffiths The Monthly Review, Or, Literary Journal, 1808, p. 234–. 
  48. ↑ Comentarios de don García de Silva que contienen su viaje a la India y de ella a Persia, cosas notables que vió en él y los sucesos de la embajada al Sophi . García de Silva y Figueroa.
  49. ↑ L'ambassade de d. Garcias de Silva Figveroa en Perse contenant la politique de ce grand Empire les moeurs du Roy Schah Abbas, & une relation exacte de tous les lieux de Perse & des Indes, ou cét ambassadeur a esté l'espace de huit années qu’il y a demeuré, Paris, 1667
  50. ↑ Comentarios de D. Garcia de Silva y Figueroa de la embajada que de parte del rey de España Don Felipe III hizo al Rey Xa Abas de Persia, Madrid, 1903. Disponible online: Tomo I y tomo II.
  51. ↑ Fernando Fulgosio. Cronica de la provincia de Pontevedra. Rubio, 1867, p. 69–. 
  52. ↑ Nicolas Benard. Le voyage de Hierusalem et autres lieux de la terre sainte et son retour. Moreau, 1621. 
  53. ↑ Descripciones geográphicas e hydrográphicas de muchas tierras y mares del Norte y Sur en las Indias, en especial del descubrimiento del Reino de la California hecho con trabajo e industria por el capitán y cabo Nicolás de Cardona.
  54. ↑ The Voyages and Travells of the Ambassadors Sent by Frederick Duke of Holstein, to the Great Duke of Muscovy, and the King of Persia: Begun in the Year M.DC.XXXIII, and Finish'd in M.DC.XXXIX : Containing a Compleat History of Muscovy, Tartary, Persia, and Other Adjacent Countries : with Several Publick Transactions Reaching Near the Present Times : in VII Books. John Starkey, and Thomas Basset, 1669. 
  55. ↑ Histoire générale des voyages ou Nouvelle collection de toutes les relations de voyages par mer et par terre, qui ont été publiées jusqu'à présent dans les différentes langues de toutes les nations connues ... avec les moeurs des habitans ...: enrichie de cartes géographiques .... chez Didot, 1751, p. 3–. 
  56. ↑ Sir. Travels in Persia, 1673-1677. Courier Corporation, 1927. ISBN 978-0-486-25636-8. 
  57. ↑ Sir John Chardin; François Pétis de La Croix; Louis Langlès Voyages du chevalier Chardin en Perse, et autres lieux de l'Orient, enrichis d'un grand nombre de belles figures en taille-douce, représentant les antiquités et les choses remarquables du pays. Le Normant, 1811. 
  58. ↑ Schouten, Wouter (neerlandès)
  59. ↑ Les avantures de Louis Marot pilotte real des galeres de France. Chez Gervais Clouzier, 1675, p. 57–. 
  60. ↑ Charles Patin; Muguet Relations historiques et curieuses de voyages en Allemagne, Angleterre, Hollande, Boheme, Suisse, etc... par Charles Patin...Seconde édition. [Ep. ded. de C. Muguet à Matthieu de Seve]. Libr. Claude Muguet, 1676, p. 161–. 
  61. ↑ Relation of Henri de Tonty Concerning the Explorations of LaSalle from 1678 to 1683. Ed. 1898. TRANSLATED BY MELVILLE B. ANDERSON. Francès i anglès.
  62. ↑ Jean-Baptiste Tavernier. Les six voyages de Jean-Baptiste Tavernier: Ecuyer, Baron d'Aubonne, qu'il a fait en Turquie, en Perse et aux Indes, pendant quarante ans, 1713. 
  63. ↑ Jean-Baptiste Tavernier. LES SIX VOYAGES DE JEAN-BAPTISTE TAVERNIER, CHEVALIER BARON D'AUBONNE, QU'IL A FAIT EN TURQUIE, EN PERSE, ET AUX INDES: Pendant l'espace de quarante ans, & par toutes les routes que l'on peut tenir, accompagnez d'observations particulieres sur la qualité, la Religion, le gouvernement, les coûtumes & le commerce de chaque païs, avec les figures, le poids, & la valeur des monnoyes qui y ont cours. SECONDE PARTIE, Où il est parlé des Indes, [et] des Isles voisines. Chez Gervais Clouzier, au Palais, sur les degrez montant pour aller à la Sainte Chapelle, au Voyageur, 1682, p. 2–. 
  64. ↑ Joseph Pitton de Tournefort; Louis Phélypeaux (compte de Pontchartrain); M. de Fontenelle (Bernard Le Bovier) Relation d'un voyage du Levant: fait par ordre du Roi : contenant l'histoire ancienne & moderne de plusieurs isles de l'Archipel, de Constantinople, des Côtes de la Mer Noire, de l'Armenie, de la Georgie, des frontières de Perse & de l'Asie Mineure .... Aux dépens de La Compagnie, 1718. 
  65. ↑ Pierre Bergeron. Voyages faits principalement en Asie dans les XII, XIII, XIV, et XV siecles: par Benjamin de Tudele, Jean du Plan-Carpin, N. Ascelin, Guillaume de Rubruquis, Marc Paul Venitien, Haiton, Jean de Mandeville, et Ambroise Contarini : accompagne's de l'histoire des Sarasins et des Tatares, et pre'ce'dez d'une introduction concernant les voyages et les nouvelles de'couvertes des principaux voyageurs. Chez J. Neaulme, 1735, p. 197–. 
  66. ↑ George Anson. A Voyage Round the World, in the Years 1740-44, 1781. 
  67. ↑ Relation abrégée d'un voyage fait dans l'intérieur de l'Amérique méridionale depuis la côte de la mer du Sud jusqu'aux côtes du Brésil et de la Guyane, en descendant la rivière des Amazones. Condamine.
  68. ↑ Charles-Marie de La Condamine. Journal du voyage fait par ordre du Roi à l'Equateur: servant d'introduction historique à la mesure des 3 premiers degrés du méridién. Imprimerie royale, 1751. 
  69. ↑ Jorge Juan; Antonio de Ulloa Relacion historica del viage a la America Meridional hecho de orden de S. Mag. para medir algunos grados de meridiano terrestre y venir por ellos en conocimiento de la verdadera figura y magnitud de la tierra, con otras observaciones astronomicas y phisicas. por Antonio Marin, 1748, p. 44–. 
  70. ↑ Guillaume d' Orléans. The Travels: Of Father William Orleans, a Jesuit, who Being Banished from France, Amongst the Rest of that Society, Travelled Through Asia, Africa, and America, and at Last Became a Good Protestant.. J. Mackenzie, and to be had of all other booksellers in town and country, 1770*. 
  71. ↑ Ambrosio de Morales; Enrique Flórez Viage de Ambrosio de Morales por orden del Rey D. Phelipe II a los reynos de Leon y Galicia y principado de Asturias para reconocer las reliquias de santos, sepulcros reales y libros manuscritos de las cathedrales y monasterios. por Antonio Marin, 1765. 
  72. ↑ Louis Antoine de Bougainville. Voyage autour du monde: par la frégate du roi La Boudeuse, et la flûte L'Étoile; en 1766, 1767, 1768 & 1769. Saillant & Nyon, 1771, p. 404–. 
  73. ↑ Johan Splinter Stavorinus; Samuel Hull Wilcocke Voyages to the East-Indies. G.G. and J. Robinson, 1798. 
  74. ↑ Diario historico de los viages de mar, y tierra hechos al norte de la California : de orden del excellentissimo señor marques de Croix Virrey, Governador, y Capitan General de la Nueva España, y por direccion del illustrissimo señor D. Joseph de Galvez, del consejo, y camara de S. M. en el Supremo de Indias, Intendente de Exercito, Visitador General de este Reyno executados por la tropa destinada à dicho objeto al mando de Don Gaspar de Portola Capitan de Dragones en el Regimiento de España, y Governador en dicha Peninsula y por los paquebots el S. Carlos, y el S. Antonio al mando de Don Vicente Vila piloto del número de primeros de la Real Armada, y de Don Juan Perez de la Navegacion de Philipinas, per Miquel Constançó .
  75. ↑ Carsten Niebuhr. Voyage en Arabie et en d'autres pays circonvoisins. Baalde, 1780. 
  76. ↑ Thomas Forrest. A Voyage to New Guinea, and the Moluccas ... During the Years 1774, 1775, and 1776. J. Robson, 1780, p. 387–. 
  77. ↑ ANZA'S CALIFORNIA EXPEDITIONS.THE SAN FRANCISCO COLONY. DIARIES OF ANZA, FONT, AND EIXARCH, AND NARRATIVES BY PALOU AND MORAGA
  78. ↑ James Cook. The Voyages of Captain James Cook. William Smith, 1842, p. 1–. 
  79. ↑ Antonio Ponz. Viage de España: cartas, en que se da noticia de las cosas mas apreciables, y dignas de saberse que hay en ella. Joachin Ibarra, 1779. 
  80. ↑ Guillaume J. Le Gentil de la Galaisière. Voyage Dans Les Mers De L'Inde: Fait Par Ordre Du Roi, A l'occasion du passage de Vénus sur le disque du soleil le 6 juin 1761, & le 3 du même mois 1769, 1780. 
  81. ↑ James Boswell. The journal of a tour to the Hebrides, with Samuel Johnson, 1785, p. 275–. 
  82. ↑ Johann Wolfgang von Goethe. Voyages en Suisse et en Italie. L. Hachette, 1862. 
  83. ↑ Jean Jacques Barthelemy. Voyage du jeune Anacharsis en Grèce: dans le milieu du quatrieme siecle avant l'ere vulgaire. chez De Bure l'aine, 1790, p. 196–. 
  84. ↑ A journey through Spain in the years 1786 and 1787.Volum1.
  85. ↑ Joseph Townsend. A journey through Spain in the years 1786 and 1787 ... and remarks in passing through a part of France, 1791. 
  86. ↑ Joseph Townsend. A Journey Through Spain in the Years 1786 and 1787, 1791. 
  87. ↑ Voyage en Barbarie ou lettres écrites de l'ancienne Numidie, pendant les années 1785 et 1786, 1789. 
  88. ↑ Leopold Graf von Berchtold. Essai Pour Diriger Et Étendre Les Recherches Des Voyageurs Qui Se Proposent L'utilité de Leur Patrie: Avec Des Observations Sur Les Moyens de Préserver la Vie, la Santé Et Les Effets, Dans Les Voyages Par Terre Et Par Mer, Pour Les Personnes Qui N'ont Pas Acquis L'expérience Des Voyages .... Chez du Pont, 1797. 
  89. ↑ Francisco José Maria : de Lacerda y Almeida; Richard Francis Burton; Antonio Candido Pedroso Gamitto Lacerda's Journey to Cazembe in 1798 Translated and Annotated by R. F. Burton. Murray, 1873, p. 4–. 
  90. ↑ Domènec Badia i Leblich. Viajes de Ali Bey el Abbassi (Don Domingo Badía y Leblich) por África y Asia durante los años 1803, 1804, 1805, 1806 y 1807. Libr. de Mallen y Sobrinos, 1836. 
  91. ↑ Domingo Badia y Leblich. Viaggi Di Ali Bey El-Abbassi In Africa Ed In Asia Dall'Anno 1803 A Tutto Il 1807 ; Tradotti Dal Dottore Stefano Ticozzi ; con tavole in rame colorate: 1,29-32. Sonzogno, 1817. 
  92. ↑ Jaime Villanueva. Viage Literario á Las Iglesias de España, 1851. 
  93. ↑ Nicolás de la Cruz y Bahamonde (conde de Maule.). Viage de España, Francia é Italia, 1812. 
  94. ↑ Stendhal. Rome, Naples et Florence. Delaunay, 1826. 
  95. ↑ Jacques Arago. Souvenirs d'un aveugle: voyage autour du monde. Hortet et Ozanne, 1839. 
  96. ↑ Wacław Seweryn Rzewuski. Impressions d'Orient et d'Arabie: un cavalier polonais chez les bédouins, 1817-1819. Corti, 2002. ISBN 978-2-7143-0797-2. 
  97. ↑ James Grey Jackson. An Account of Timbuctoo and Housa: Territories in the Interior of Africa. Longman, Hurst, Rees, Orme and Brown, 1820, p. 105–. 
  98. ↑ Sir William Edward Parry. Journal of a Third Voyage for the Discovery of a Northwest Passage from the Atlantic to the Pacific;: Performed in the Years 1824-25, in His Majesty's Ships Hecla and Fury, Under the Orders of Captain William Edward Parry, .... John Murray, publisher to the Admirality, and Board of Longitude., 1826, p. 42–. 
  99. ↑ Alphonse de Lamartine. Voyage en Orient, 1832-1833. C. Gosselin, 1841. 
  100. ↑ Francisco de Lujan. Itinerario de un viage [sic] facultativo verificado en Inglaterra y descripción del trabajo metalurgico del hierro, cobre, estaño y plomo desde su extracción de las minas hasta su empleo en las artes, como también de la fundición de cañones de Woolvich ... ([4], 205, [6] p., [6] h. de tablas pleg., h. 17-22 de grab. pleg.). Imprenta de Don Eusebio Aguado, 1837, p. 31–. 
  101. ↑ Philip Parker King; Charles Darwin Journal and remarks, 1832-1836. By Charles Darwin. (Part of maps in pockets). H. Colburn, 1839. 
  102. ↑ Théophile Gautier. Voyage en Espagne: Tras los montes. Laplace, Sanchez, 1873, p. 7–. 
  103. ↑ Richard Henry Dana. Two Years Before the Mast: A Personal Narrative. Fields, Osgood & Company, 1869. 
  104. ↑ Frederick Marryat. Narrative of the Travels and Adventures of Monsieur Violet: In California, Sonora, & Western Texas. Harper & Bsrothers, 1843, p. 131–. 
  105. ↑ Alexandre Dumas; Moncef Charfeddine Alexandre Dumas à Tunis: impressions de voyage. Editions Ibn Charaf, 1848, p. 7–. 
  106. ↑ Wilkes, C. Narrative of the United States Exploring Expedition During the Years 1838, 1839, 1840, 1841, 1842. G. P. Putnam, 1856, p. 144 [Consulta: 25 octubre 2021]. 
  107. ↑ Emmanuel Domenech. Seven Years' Residence in the Great Deserts of North America. Longman, Green, Longman, and Roberts, 1860, p. 270–. 
  108. ↑ Mark Twain. Roughing It. Hippocrene Books, 1872. ISBN 978-0-87052-707-4. 
  109. ↑ Baroness Anna Brassey Brassey; Baroness Annie Allnutt Brassey A Voyage in the 'Sunbeam', Our Home on the Ocean for Eleven Months. J.W. Henry, 1890. 
  110. ↑ Voyage of the Liberdade. Joshua Slocum.
  111. ↑ Bibliographie des voyages en Espagne et en Portugal (1896) - Foulché-Delbosc.
  112. ↑ Julio Camba. Aventuras de una peseta. Alhena Media, 2007. ISBN 978-84-96434-06-6. 
  113. ↑ Georges-Marie Haardt; Louis Audouin-Dubreuil; André Citroën La croisière noire: Expédition Citroën Centre-Afrique. Plon, 1927. 
  114. ↑ Josep Pla. Rússia: notícies de la U.R.S.S. : una enquesta periodística. Diana, 1925. 
  115. ↑ le grand voyage d'alain gerbault. CUP Archive, p. 1–. GGKEY:T4RQL9UCUC0. 
  116. ↑ Aimé Felix Tschiffely. Tschiffely's Ride. Pallas Athene, 2002. ISBN 978-1-873429-70-9. 
  117. ↑ Vito Dumas. Mis viages: solo rumbo a la Cruz del Sur y los Cuarenta Bramadores. Editorial Atlantida, 1945. 
  118. ↑ John Steinbeck. Travels with Charley: In Search of America. Penguin Books, 1962. ISBN 978-0-14-018741-0. 
  119. ↑ Francis Chichester. Alone Across The Atlantic. Pan Macmillan, 27 setembre 2012. ISBN 978-1-4472-3404-3. 
  120. ↑ Sir Francis Chichester. Gypsy Moth Circles the World. Coward-McCann, 1967. 
  121. ↑ «El proyecto de la travesía del continente africano en motocicleta» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 03-12-1961. [Consulta: 15 febrer 2012].
  122. ↑ Michel Peissel. Mustang: A Lost Tibetan Kingdom. Collins, 1967. ISBN 978-81-7303-002-4. 
  123. ↑ Bernard Moitessier. La longue route: seul entre mers et ciels. Arthaud, 2005. ISBN 978-2-7003-9654-6. 
  124. ↑ Jesús Mestre i Godes. Viatge al país dels Càtars: itinerari històric i turístic pel Llenguadoc càtar. RACC Club-Edicions 62, 1999. ISBN 978-84-930548-7-8. 

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viatge

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viatge&oldid=34267128»